RECORDEM QUE EL NOSTRE COS ÉS TERRA

Cada vegada sóc més conscient que el nostre cos no ens pertany i que quan morim el deixem aquí, perquè és de terra i en descompondre’s torna a la terra d’on ha sortit. Reconeixem que és una meravella d’alta tecnologia i que l’home no arriba a desxifrar-ne algunes parts com, per exemple, el cervell. Hi ha tants milers de cèl·lules i de connexions que per ara se’ns escapa.

Crec en l’esperit que som, però entenc que un cos ens recull per viure sobre la Terra i que serà el nostre vehicle per moure’ns pel planeta. És una eina fantàstica que hem de respectar i cuidar molt bé; i aleshores s’espatllarà poc. Considero que no l’hem d’operar gaire si no és necessari; per exemple, trobo sobrer fer-se cirurgia estètica. No cal provocar-li cap trastorn.

I el que sí que em té esgarrifada són els tatuatges, que s’han posat tant de moda. Hi ha moltíssima gent que va tatuada. No sé què hi troben tan bonic sobre la pell, si ens podem vestir com vulguem. Sabem que cada pintada sobre el cos és una font d’infecció, però, com que la moda és tan potent, hi ha pogut influir gent de tota mena amb més o menys intensitat. La meva visió personal és que no ho trobo ni estètic.  

I, evidentment, hauríem de parlar de com alimentem el nostre cos. Amb l’alimentació s’han fet molts disbarats també. I el descontrol per part d’algunes persones de la ingestió alimentària és un perill. Molts ja sabeu que jo sóc diabètica, i per ara és una malaltia crònica. No m’agrada gens ser-ho, evidentment, però té un avantatge, i és que et té l’alimentació molt controlada, cosa que és bona per al cos.

I ja no cal dir les persones que comencen a provar drogues com un divertiment i acaben addictes. Tantes persones s’han mort per excés de drogues! Sobretot famosos amb molts diners, perquè les compren i es dediquen a aquest consum. Fa molta tristesa!

O sigui, que tenim un cos de regal i préstec per un període de temps, de manera que l’hem de cuidar i fer-ne un bon ús; si no, ens abandonarà abans del previst.

Jo estic contenta dels moments feliços que m’ha fet passar, i hem de procurar no rondinar quan el temps el va envellint i perd les possibilitats de la joventut. Cal pensar que encara ens pot fer gaudir i continua movent-se pel planeta. Ja tornarà a la terra quan sigui el seu moment.

No és fantàstic prendre consciència del que tenim? Endavant i siguem ben agraïts i ben amics del nostre cos.   

Mª Teresa Quintana i Riera