ESTIC DESCOBRINT QUE...
Enviat per teresaquintana el
Estic descobrint que el pas dels anys i la pèrdua d’algunes facultats, si no són massa importants, comporten una època de calma, tanmateix interessant, per fer coses petites que no fèiem abans i que també tenen el seu interès.
La vida de parella millora amb la tranquil·litat i el fet de poder estar més l’un per l’altre sense discussions fa créixer la tendresa, perquè es deixa d’anar atabalat i excessivament actiu. He après que el que arriba s’ha d’acceptar i adaptar-se. No pots viatjar, i ens agradava molt veure coses noves, però he de pensar que ja ho hem fet molt i hem vist molt. Podem visitar llocs propers de què t’oblidaves i que també són molt bonics, tant si anem cap al mar com cap a la muntanya. Podem fer petites caminades sanes i entretingudes. Jo em puc recrear en la natura i els ocells, que és de les coses que gaudeixo més.
Podem veure asseguts tranquil·lament en el sofà pel·lícules clàssiques que ja no vèiem. Podem fer un horari solar que no fèiem i que és molt sa i beneficiós per al nostre cos. Vol dir adaptar els horaris dels àpats a hores més aviat del normal per a aquest país, com ara sopar a les 7 del vespre i anar a dormir d’hora per poder matinar i gaudir de la bellesa de veure el despertar del dia i sentir els primers cants dels ocells. Això predisposa la ment a un estat de relaxació i benestar per començar el dia. I per a les persones que meditem és la millor hora per la quietud que hi regna.
Cal acostumar-se a les petites coses, que poden ser tan interessants com els grans esdeveniments i et fan adonar d’una part de la vida que existeix i que ignoràvem. Sempre sense perdre de vista la calma per no anar atabalats per voler fer més coses i veure més persones amb el temps de què disposem.
S’ha de saber esperar que arribi el moment oportú per estar una mica més actius, sense caminar ni parlar més de pressa del que ens tocaria, i d’aquesta manera anar encomanant aquest fer més tranquil del qual es parla per lluitar contra aquest esverament que avui s’ha imposat i anar a parar a l’slow food, l’slow walk, etc., a fi d’esdevenir més lents, cosa que el cos agrairà i la salut també, ja que tots sabem que les presses provoquen estrès i, per tant, malalties.
Només us vull dir que cada època té el seu encant, que podem aprofitar i no deixar-nos dominar pels mals humors ni les males cares. Així doncs, anem tirant endavant amb les petites coses que et donen vida.
Mª Teresa Quintana i Riera
