LES NOTÍCIES

No he fet mai cap escrit amb aquest títol. Us he de confessar que amb l’edat que tinc —faré vuitanta anys aquest estiu— poques vegades he mirat les notícies. Aquesta fòbia em venia de veure que la majoria del que explicaven era molt negatiu. No ho entenia perquè de coses positives sobre el nostre planeta n’hi ha un devessall. Els periodistes van decidir alimentar el morbo de les persones, i això va tenir èxit. Quina tristesa!

 

Ara, amb els dos mesos de repòs que he hagut de fer al llit, he mirat algunes notícies i he quedat escruixida dels temes tan escandalosos, sobretot els reportatges de les guerres, que jo gairebé no podia mirar per l’angoixa que em produïen. El tema de les guerres costa molt d’assumir. Per què els humans fem guerres des que vam arribar a la Terra fa 200.000 anys? No hem pogut aprendre que això és un acte criminal i que el que ho mou és l’ambició per conquerir més i més, i això no és el camí de la felicitat. La vida perd valor, i es maten persones de totes les edats, des de vells a bebès. És increïble i incomprensible. Què fem? No hem pogut aprendre que això és inútil. I fa molta pena també veure que queda tot destruït. Fa pànic pensar que aquestes guerres es poden estendre. Moltes persones volem pau, però no serveix per a res.

 

Fa uns anys, vaig saber que a Anglaterra hi havia un moviment per lluitar contra tanta negativitat i van fer un diari que es deia Positive News. M’hi vaig subscriure per ajudar-los i volia anar a passar uns dies allà per conèixer les persones que ho portaven i ajudar-los si podia. Al cap d’uns mesos, malauradament, aquest diari no va poder tirar endavant per falta de lectors. La majoria volia escàndols, i no aquells esdeveniments tan bonics. Vaig tenir una gran tristesa. Com podríem fer-ho per canviar aquesta mentalitat?

 

M’he fet gran i ja no tinc aquella força que es necessita per produir canvis. A vegades penso que el meu nét confio que vegi canvis positius i que pugui contribuir a fer-los realitat, junt amb tota una generació que voldran un món millor. Així sia!

 

 

Mª Teresa Quintana i Riera

Afegeix un comentari nou