TINC ALGUN AMIC I CONEGUTS QUE HAN TRASPASSAT AQUESTS DIES

Hi ha hagut aquest fet coincident que m’ha produït tristesa i m’ha fet pensar en la mort novament. Sabem que cada dia traspassa molta gent, però si alguns són amics teus et fa plorar, perquè ja no els podrem tornar a veure més en aquest món.

Sóc creient i tinc confiança en l’altra vida, de la qual ens parlava Jesús, però he plorat perquè no els veuré més ara i aquí.

Això ens apropa a la realitat i ens fa tornar a prendre consciència que la vida en aquest planeta és efímera, i al mateix temps et fa pensar en la pròpia mort, que amb els anys que anem fent (80 ja) cada vegada és més a prop. L’aprenentatge que hem de fer és no angoixar-nos i acceptar-la bé. Els que creiem pensem que anem a millor vida sense el cos material, que sovint ens dóna molta preocupació per la falta de salut. El cos ens va molt bé per córrer per la Terra i gaudir de tot el que ella ens dóna, però sense cos crec que viurem bé i s’hauran acabat les tribulacions i aguantar les malalties cròniques, els que en tenim.

Em va bé rellegir l’Evangeli i sentir parlar Jesús, que ens diu paraules molt profundes de manera senzilla amb paràboles molt boniques perquè tothom l’entengui. I puc tornar a tenir esperança en l’altra dimensió, on anirem quan deixem aquesta vida. Em crec tot el que van passar Jesús i els apòstols. I em crec la resurrecció de Jesús i les aparicions als seus amics. Ens ajuda a entendre una mica aquest gran misteri que és la vida i per què naixem. Jo he hagut de fer un camí molt llarg per arribar aquí, passant per tots els estats (ateisme, agnosticisme, creient i no creient), fins que als meus 80 anys m’assereno i la ment se m’obre, i puc copsar coses que eren fosques. Deo gratias!

Jesús diu: “Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves.” (Evangeli segons Sant Joan)

Mª Teresa Quintana i Riera