LA NATURA (a petita escala)
Enviat per teresaquintana el
Donades les circumstàncies familiars que hem tingut aquests últims temps de falta de salut, fa molts dies que no fem una excursió a la natura pròpiament dita: endinsar-nos als boscos i gaudir de tota mena de paratges.
Els humans, però, quan no trobem el que volem, busquem alternatives, i és el que estic aplicant jo. Després d’estar molts dies a casa, una solució intermèdia és sortir a la terrassa i gaudir de les meves flors, que n’hi ha un piló i variades de tots colors. El meu fill se’n cuida. Ampliant la mirada i dirigint la vista cap avall, podem veure els baladres a la terrassa del veí de sota, i una mica més enllà un altre jardí força gran, del qual puc veure un tros: unes moreres molt altes i boniques i moltes altres flors.
Tenim la sort de viure en un barri en un racó de l’interior, on no arriben el soroll dels cotxes ni cap altre soroll, i, en canvi, està molt ben assolellat. Un veritable tresor!
Per tant, com deia abans, sortir a la terrassa de bon matí quan el sol encara no ens ha arribat és un gaudi, perquè el que tenim assegurat són els vols dels ocells i els seus cants i xisclets d’alegria i comunicació. Jo ja entro en una gran calma i benestar. M’agrada continuar amb meditació i pregària. És veritat que a vegades sóc interrompuda pels tres gossos del meu fill, que són molt afectuosos, dos dels quals són Yorkshire terrier molt jovenets, petits de talla i enjogassats. Donen alegria! I pensar que jo tenia molta por als gossos... És un pas endavant, estimar els animals, i ells corresponen amb molt d’amor.
Ja sabeu que un dels meus ocells preferits és la merla pels seus cants. Quan veig que vénen a la terrassa a cantar, els parlo i els estimulo a quedar-se una estona per fer-me un petit concert. M’han explicat que el cantaire és el mascle; la femella no canta. Jo pensava que era a l’inrevés.
Per tant, sense sortir de casa tinc trossos de natura que m’enlairen i m’ajuden a tenir pau i gaudi.
Visca la Natura, que és tan generosa, variada i proporciona tota mena de sentiments positius. N’hem de tenir molta cura i ser molt ecològics!
Mª Teresa Quintana i Riera
