La Lluna en un cove
Enviat per waropa el
Truco a casa per dir que tot va bé i que el viatge és magnífic. Pregunto per la Lluna, la gata que m’ha fet companyia durant uns 15 anys. La mare m’explica que ha mort. M’entristeixo. Sento pena. No puc, ni vull fer-hi més.
La Lluna era la meva gata, vivia amb els meus pares però sempre me’n vaig fer càrrec, així ho vaig voler i ho vaig intentar. Per la Lluna tres eren multitud, la xerinola només pels moments de joc (sempre amb una pilota feta de paper d’alumini), la tranquil·litat sempre necessària per un caràcter un xic dur...
Avui en parlo perquè en tinc ganes i perquè vull. Perquè vull deixar clar que em va fer companyia en moments difícils, però també en moments fàcils. I perquè em sap greu que hagi marxat sense dir-me res, sense fer ni un sol gest. Ha marxat a la seva manera, sense dir res perquè ningú l’atabali i s’ha instal·lat en un cove per veure-les venir.
Jo vaig fent, sense presses, sense Lluna i sense cove.
1 comentari
Comentaris
però la lluna, i en Lluís, sempre ens acompanyaran...
Enviat per georginadesynera el Dll, 23/07/2007 - 10:00
seguim fent camins llargs on ja no ens podem equivocar, on cada passa té el sabor del millor instant i en els que cal anar endavant sense perdre ni el temps ni el pas...
som moltes i molts i per sort, anem de braçet...
se us estima,
bentornades,
georgina*
I la lluna, que passava
entre un núvol i el xiprer,
una llàgrima vessava al mar serè.
Quan l’infant que la mirava,
somniant-la un fanalet,
va sentir el murmuri pàl·lid
d’un lament:
"La pobresa... mai...
la pobresa... mai!"
"En el meu vogar celeste
m’ha obsedit el seu atzur
i mestrejo la penombra per als seus ulls,
que la llum no els escarneixi
amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam,...
La pobresa... la vergonya..."
"Seré còmplice en l’angoixa,
confident d’anhels nocturns
i confort del seus rancors en la quietud.
Seré alè per a la revolta,
seré empar dels seus recels
i mirall del seu despit per l’univers,
la pobresa... mai!"
I la lluna, que passava
entre els segles i els teus ulls
una llàgrima vessava per...
georgina*