Sâo Paulo i les seves bombolles

Just ahir vaig tenir la sensacio d´estar en una bombolla. Vaig llevar-me entristida perqué estic vivint en una zona molt segura peró estranya a la vegada. Zona alta, botigues cares i dones i homes molt ben vestits; els joves desarreglats peró de disseny i marca!. A la zona on visc aquests dies hi ha fret, es hivern i ells no hi estan acostumats, no tenen roba d´abrig, pero ah... les senyores portáven fins i tot gorros de visó (s´el deuen posar una vegada cada 10 anys!). Els "cárrecs" els ocupa gent blanca i les porteries, els ascensors, la neteja, els rentacotxes o sigui els peons en general, gent mestissa o negra. Em fa sentir malament aquesta situació i sobretot el servilisme que em demostren. Intento ser amable i agrair el que fan al menys per mi i em miren amb cara desconcertada, com si jo no tingues que agrair res perqué ells es fan practicament invisibles i a més fan la seva feina i consideren que tenen sort!. Sort?. Quina diferencia hi ha entre ells i jo? De fons cap i de forma moltes. No es la primera vegada que hi vinc i per tant ja m´ho coneixia, pero una ciutat que te 11 milios d´habitats te moltes realitats i masses bombolles. Ahir doncs em trobava neguitosa, em molestava tot la gent que ménvoltava i vaig anar al centre, i la tristor em va envair, els nens i nenes bruts i despentinats carregats amb mantes i alguns d´ells sense sabates tot i que plovia, alguns d´ells dormint al carrer. Anava amb mes gent i una noia de Santos quan jo vaig increpar-la dient que com era possible aquell desastre va dir-me que la policia no vigila prou, que els hi paguen molt poc i fins i tot fan "el pluri" i els propis paulistanos no volen anar a determinats llocs perqué tenen por. Por vaig dir jo, que collons de por? perque no feu res?. Brasil es un pais amb molta riquesa natural. Sí v dir-me ella, peró que a tenen uns quants. Bé i perqué no feu res? perque tot es molt complicat i ningú es rebel-la diu ella. Aleshores vam anar al mercat central de fruites i verdures i vaig estar entre la gran quanitat de gent que hi treballa i que menja en aquelles parades, sense gorrus de pell i amb jerseis de llana fets a casa, cabells arrissats i molta cridoria. Vaig reconfortar-me!.
Al vespre anant pel centre amb un taxi vaig adonar-me que viu gent sota els cinturons que travessen la ciutat i nens caminant per la calzada esnifant pots amb no sé qué. Peró tamb~e vaig ballar al costat de gent com ara jo i molts d´altres que conec, que vivim i procurem treballar per un món millor. S´ha de tenir els ulls molt oberts perqué per fer quelcom s´han d´entendre les coses que hi passen i ser-ne molt conscient.
Teresa Verdura i Anglada