El tram final de la Riera; Un tema encara pendent

Des del mes de Maig de 2004 que porto insistint en la necessitat de donar solució al Tram Final de la Riera a través de les actuacions que segons el meu parer hauria de realitzar l’Agència Catalana de l’Aigua i d’aquesta manera recepcionar definitivament, per part de l’ajuntament, una obra mal acabada i per a mi no finalitzada.
.
Aleshores, com a regidor d’urbanisme vaig enviar una carta a l’ACA comentant tots aquests problemes que a dia d’avui no han estat resolts i ni tant sols s’hi ha actuat.
.
És evident que l’ACA passa totalment de tot i també és evident que els governants locals tenen por de l’ACA alhora de poder perdre altres subvencions.
.
Ara que ja està tancat el tema canalització del Bareu, que l’ajuntament ha d’executar a costa seva el carrer de l’església i la canalització del rial de Sa Clavella entre el Maricel i Anna Mª Ravell i només quedaria pendent la canalització d’aquest mateix rial des de Anna Mª Ravell fins a la Riera, seria un bon moment per tornar a l’atac, almenys per aconseguir alguna de les coses pendents en aquest ditxós tram final de la Riera que no deixa de ser la carta de presentació de la nostra vila als qui entren des de la N-II.
.
Aquests punts a corregir serien els següents:
.
Sobreeixidor EB-2 cap a la llera de la riera: Al davant de la desembocadura de la riera hi ha una Estació de Bombeig que recull les aigües que venen de la Estació de bombeig número 1, situada davant de la zona comercial i industrial i que impulsa de nou les aigües residuals cap a la EB-3, situada davant del Port.
.
Aquesta EB-2 també rep totes les aigües que provenen del casc urbà, així com també les que provenen de la xarxa en alta d’Arenys de Munt.
Aquest col•lector porta, no només aigües residuals del poble veí, sinó també, fins en aquell moment, aigües industrials tenyides prominents de l’activitat industrial tèxtil que es desenvolupa a Arenys de Munt i ara sembla que a vegades s’hi vessa combustible.
.
Quan les bombes de la Estació de Bombeig de davant la riera s’aturen per problemes tècnics, o d’obturament degut als materials sòlids que hi arriben, com filaments tèxtils, sorra i runa, les aigües no són impulsades cap a la EB-3, sinó que surten, a través d’un sobreeixidor cap a la llera de la riera. Si aquest problema passa tenim tota una bassa plena d’aigua residual i tintada a tota la llera.
.
A això hi hem d’afegir les males olors que hi ha i que estem patint tots els vilatans i visitans.
.
És molt necessària que s’estudiï i realitzi un dipòsit de decantació per tal d’eliminar aquest sobreeixidor cap a la riera i així evitar que convertim la nostra llera de la riera amb un abocador residual, sense tenir possibilitat d’aprofitar les sorres acumulades degut a que aquestes han quedat contaminades.
.
Mentrestant, és necessària la instal•lació d’uns dispositius que avisin a la empresa de manteniment quan les bombes deixen de funcionar. D’aquesta manera podrem evitar mals majors.
.
Cal que l’A.C.A. tiri endavant amb la construcció d’un dipòsit de decantació de sòlids en el clavegueram d’Arenys de Munt i que aquest sigui desviat cap a la nova EDAR mancomunada entre Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet de Mar. Això farà disminuir considerablement el cabal d’aigües residuals i conseqüentment es disminuirà el risc de nous problemes a la xarxa i de fet sembla que és una de les prioritats de l’ACa, segons van manifestar l’alcalde i el macro regidor de Territori.
.
En quant a temes generals relacionats amb la obra de canalització de la riera cal que es solucionin d’una vegada per totes els següents temes:
.
1.- Acumulació de sorres al caixó: El caixó de la riera comença a acumular sorres a partir de l’entronc amb el carrer d’Andreu Guri i fins i tot, en moltes ocasions arriba a l’altura de l’entronc amb el rial de Sa Clavella. Aquestes sorres provenen sobretot d’Arenys de Munt i també dels principals carrers i rials que hi conflueixen.
.
2.- Acumulació de sorres al caixó: L’acumulació de sorres a la finalització del caixó, el qual té una altura interior lliure d’uns dos metres aproximadament, arriba a tenir un gàlib no superior als 80 cm. Això fa que constantment s’hagin d’enretirar periòdicament les sorres amb el cost econòmic que això suposa a les arques de l’Ajuntament. Cal que s’estudiï alguna manera de solucionar aquest greu problema cada cop que baixa la riera, ja que sobretot, en època de pluges, com en aquests dies està succeïnt, l’aigua surt per les juntes cap a l’exterior abans d’arribar a la desembocadura.
.
3.- Barana perimetral de protecció de la rampa del soterrani: Un tema que em preocupa molt és la barana perimetral de protecció de la rampa d’accés a vehicles, la qual no compleix normativa i molta gent denuncia el fet que a través d’aquesta barana hi pot passar, o bé escalar algun infant, amb el corresponent perill que això suposa. No sé però si això ja és competència municipal.
.
4.- Passos soterranis: A l’interior dels dos passos soterranis s’hi filtra molta aigua, una provinent de l’exterior i l’altra provinent de les juntes de dilatació dels murs de contenció o suport de la llosa de cobertura de la riera. Aquestes juntes no presenten estanquitat i solucionar aquest problema passa per la prèvia retirada de les sorres que hi ha dipositades a l’interior del caixó i per on hi circula o s’hi filtra l’aigua. Això és degut a la manca d’impermeabilització dels murs amb el caixò de la Riera o el Passeig Xiifré i Platja Cassà, per la qual cosa confirma una mala execució dels mateixos.
.
5.- Rampa universal al costat dret: Un altre tema que preocupa molt és el pas soterrani baixant a ma dreta, el qual només té accés per a vianants mitjançant escales i ascensor a la zona urbana i mitjançant una rampa a la zona de costa.
Des de el primer moment hem tingut molts problemes amb l’ascensor, ja que per actes vandàlics ha estat pràcticament sempre espatllat. Actualment el tenim en un estat deplorable. A més a més, l’habitacle no és el més adient, ja que té uns acabats i un sistema de botonera molt més propi d’un edifici que no pas d’un ascensor de via pública.
No podem demanar a l’ACA que que reestudïi i executi, la realització una rampa d’accés, en substitució de l’ascensor i de les escales perquè això va ser una decisió i una imposició del govern local tripartit dels anys 99-03. Aquesta rampa hauria de ser universal; és a dir, d’accés tant per a vehicles com per a vianants. Això també ens ajudaria a millorar el trànsit de la riera en aquesta zona. El govern de la passada legislatura va estar a punt d’incorporar als pressupostos anuals una partida per a poder realitzar aquesta modificació però finalment va fer marxa enrera. Ara cal que prenem consciència d’aquest greu problema i fem una previsió econòmica de cara als propers pressupostos municipals, ja que de ben segur que el “nou” tripartit se n’ha donat compte del l’error comés fa més de 5 anys.
.
6.- Moviments a la llosa de cobriment: Un problema que afecta a tota la cobertura del caixó de la riera és pas de vehicles, sobretot de gran tonatge, com poden ser camions o autocars. Aquests, a passar d’una llosa a una altra, o bé transitar a través d’una junta de dilatació, creen moviments a la llosa que estan afectant a edificis de la mateixa riera i produeixen fissures i esquerdes en els seus paraments de façana i divisòries interiors.
.
7.- Juntes de dilatació de la llosa: Les juntes de dilatació entre les plaques de la llosa de cobertura de la riera presenten un estat lamentable. Caldria poder donar un tractament o una solució més definitiva per tal que no passi el que està passant.
.
8.- Acabat superficial de la llosa: Tècnics experts en estructures comenten que la “pell superficial” d’acabat de la llosa de cobertura està del tot desprotegida i comença a presentar perill de deteriorament, tal i com podria presentar la pell d’una persona exposada al sol sense protecció durant hores. Caldria doncs poder un tractament superficial a tota la llosa de cobriment del caixó de la riera per tal que l’aigua que hi discorre per la superfície, sobretot les primeres aigües, les quals presenten un grau d’agressivitat molt important, no afecti a l’acabat actual un cop es filtra per les juntes i fissures pròpies del mateix acabat.
.
9.- Connexió entre el caixó i el mar: Tot i que ens trobem en un espai que pertany a masses administracions en una superfície de 100 m2 (Costes, ACA, Ports, RENFE, Carreteres, Ajuntament), caldria que s’encarregués un projecte d’arranjament i acabat de la zona de la llera de connexió entre el caixó de cobertura i el mar. Aquesta zona presenta un aspecte lamentable que malauradament és la “carta de presentació de la nostra vila als visitants”. Aquest projecte s’hauria d’executar de manera prioritària des de fa massa temps, donant solucions de preservació mediambiental de l’entorn. De fet, jo ja ho vaig treballar amb la que posteriorment va ser la tècnica de medi ambient de l’ajuntament, l’Eve, però com tot allò altra, finalment no va ser atès per la classe política dirigent.
.
Molta feina per deixar-la tant de temps encallada. Penso que ja toca posar fil a l’agulla en aquest punt de la nostra vila per solucionar-ho.

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Lluís Blanchar

Resposta a el Francesc Castell

Enviat per Lluís Blanchar el Dv, 10/08/2007 - 10:03

En Francesc em fa una sèrie de comentaris al respecte que penso que poden complementar l'apunt.

És per tot això que transcric el que li responc via e.mail esperant que no li sembli malament.

"Voldria comentar-te sobre la bassa infecte del tram final.

Això sí que té mala solució, ja que:

1.- La base del calaix resta 90 cm per sota del nivell freàtic.
2.- Els últims 25 mts aproximadament de calaix, fins a la seva sortida tenen pendent zero

Això provoca la gran acumulació de sorres que si no variem la cota de sortida del calaix no té solució, i per això caldria modifiar l'altura de la via del tren, cosa que seria costossíssim.

Per altra banda, una cosa que va ser la gran "cagada" de l’obra és que per 20 cm de gàlib del calaix, no entren les màquines orugues, que són les que poden treure bé la sorra i provoca que les màquines hagin d’entrar per la part alta de la riera, just al davant del Bare Nostrum, baixar fins al tram final de la riera, recollir les sorres i treure-les cap a munt. Això encareix considerablement la feina.

Sobre el pas universal davant de Can Còrdova, el fet que aquest fora universal no implicaria que forçosament hi passin vehicles, i sí que el convertiria en accessible a tothom, tenint en compte que tenim un ascensor que mai funciona, ja que no és l’ascensor adequat per a exteriors (és amb una cabina i botonera d’Hotel) i allà a on està un ascensor no és la solució.

I finalment, sobre l’espigó, pots veure la solució d’espigó que es planteja en el Pla Especial del Port. Això no afectarà ni positivament ni negativament al tema que plantejo en el meu bloq, perquè no farà canviar el nivell freàtic de cota, que és la mare dels ous."

Lluís Blanchar