El projecte de millora de la llera de la riera.

Consideracions sobre el Projecte d’arranjament i depuració de les aigües estancades de la desembocadura de la riera d’Arenys de Mar redactat per la biòloga Carme Buixalleu.

Primer de tot cal felicitar a la Carme i a Arenys Sostenible pel treball realitzat, doncs denota un gran interès pel nostre patrimoni natural arenyenc. No vaig tenir la oportunitat d’assistir a la seva presentació però si vaig demanar el projecte per tal de poder-lo revisar i preparar aquest escrit a títol personal.

Aquesta és una proposta que pretén dignificar la llera de la riera en el seu tram comprés entre la sortida del calaix de cobertura i el mar dotant d’un sistema de depuració de les aigües estancades i putrefactes.

1.- Àmbit competencial
Un tema molt important a considerar és que ens trobem en una zona a on intervenen moltes administracions, les quals, per a dur a terme qualsevol intervenció cal que aquestes donin el vist i plau corresponent.

Aquestes són:

- Ajuntament d’Arenys de Mar :Com a administració que inicialment faria la proposta, sigui quina sigui aquesta, el seu informe seria positiu.

- Agència Catalana de l’Aigua (ACA): Depenent del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, el seu informe a nivell de solució hidràulica hauria de ser vinculant i, per tant, favorable a qualsevol proposta que es presentés.

- Costes de l’Estat: El seu àmbit competencial avarca el costat oest de la llera de la riera, incloent-hi el marge i les sorres de la llera de la mateixa, per la qual cosa també hauria d’emetre informe sobre qualsevol proposta. De fet, cada vegada de l’ajuntament, directament o bé a través de l’ACA volen extreure les sorres de la llera de la riera, han de demanar permís a Costes de l’Estat, cas contrari sota risc de sanció econòmica.

- Ports de la Generalitat de Catalunya: La seva Comissió de Ports a la qual l’actual alcalde ha estat nomenat membre de la mateixa (veure nota de premsa del dia 1 d’octubre de 2007) hauria d’informar favorablement atès que el marge est de la riera pertany al seu àmbit competencial.

- Carreteres de l’Estat: Una bona part de la llera de la riera està afectada per l’àmbit competencial de Carreteres, encara que per una actuació d’aquest tipus, tot i que entenc que també haurien d’informar, no crec que posessin cap pega, sempre que s’hagués emès un informe de l’ACA i/o del Ministerio de Medio Ambiente.

- Xarxa Ferroviària: Desconec exactament qui hauria d’informar, si bé el Ministerio de Fomento o únicament l’empresa pública ADIF, empresa que gestiona tota la xarxa ferroviària de l’estat. Part de la llera de la riera també es troba a dintre de l’àmbit competencial o d’afectació de la xarxa ferroviària, de la mateixa manera que passa amb la carretera N-II.

Així doncs, sis són les administracions o ens públics que tenen certes competències a la zona d’actuació. No sé si hi pot actuar alguna més.

2.- Solució hidràulica
La Carme proposa una solució que dificulta el pas de les aigües provinents de les rierades amb la construcció d’una illeta central, tot i que proposa eixamplar la desembocadura.

Des del meu punt de vista tècnic penso que la natura és sàvia, i qualsevol cosa que es faci o es pretengui fer que puguin variar qualsevol tram hidràulic acabarà tornant a la seva posició original.

Per altra banda, la solució dificultaria considerablement l’accés i circulació de màquines per al buidat i retirada de les sorres acumulades.

Pel que m’han explicat, membres integrants de l’AVANA (Associació de Veïns d’Arenys Nucli Antic) s’han reunit amb l’alcalde de St. Adrià del Besòs i probablement amb altres persones expertes d’altres poblacions a on tenen alguna desembocadura d’algun riu o riera.

Val a dir que cal tenir present que no és el mateix un riu que una riera. I tampoc es pot comparar una riera amb una altra atès que cada tram hidràulic, ja sigui sec o bé mullat, té el seu recorregut total, les seves pendents, els seus torrents, els seus turons del voltant, etc, i això configuren i determinent en funció de la pluja que caigui, el cabal i la velocitat de circulació de l’aigua.

Un tema molt important a tenir present és que l’aigua que baixa per la riera circula en aproximadament 1,5 km per la llosa de cobertura, permetent lliscar molt més que si no fora en riera de sorra, incrementant de forma exponencial la velocitat de circulació i donant-li molta més força.

Una rierada lleugerament moderada entenc que podria crear dificultats a la sortida de l’aigua del calaix cap a la llera i malgrat s’eixampli aquesta, podria causar problemes malgrat es construïssin uns murs laterals.

Estic del tot convençut que l’ACA no permetria dur aquest tipus de construcció de la illeta i pel que he comentat amb alguna persona de l’AVANA en són conscients d’això.

3.- Eliminació de les aigües brutes estancades a la llera de la riera
Un dels principals problemes que presenta la gran acumulació de sorres de la llera de la riera degut a la manca de pendent i de cota del tram final del calaix (90 cm per sota del nivell del mar), i que arriben a deixar el calaix cobert amb un gàlib que mai baixarà dels 80 cm per aquest tema de cota i que arriben a acumular-se fins a l’altura del Rial de sa Clavella és que la xarxa del clavegueram ve des de la riera (zona Portofino) des de on es rep (en alta) les aigües que venen de la zona industrial de Valldegata Drapper, bombejades per la EB1 (Estació de Bombejament nº1) situada davant de la benzinera BP, al costat mar de la N-II i les aigües de tot el Casc Urbà arenyenc, conjuntament amb les d’Arenys de Munt.

Cal comentar que l’ajuntament encara no ha recepcionat les obres de cobertura del tram final de la riera realitzada durant la legislatura 99-03, per la qual cosa, tot i que s’ha transmès a l’ACA els seus grans defectes, mai s’ha aconseguit res de res.

El calaix té un gàlib que per 20 cm impedeix l’entrada de màquines de retirada de sorres des de la llera i aquestes han d’entrar des de Can Jalpí i baixar uns 1.500 m fins a la zona a on es comencen a acumular les mateixes a partir del Rial de Sa Clavella.

És molt complicat modificar-ho atès que just per sobre hi passa la xarxa ferroviària i la de carreteres, però ho deixo com a nota.

Comentar que l’ACA té previst realitzar un pou de decantació de sorres entre l’entrada de Can Jalpí i l’Ajup des d’on s’impulsaran les aigües residuals d’Arenys de Munt directament cap a la depuradora mancomunada reduint considerablement el cabal d’aigües residuals a Arenys de Mar.

Just al costat de la llera de la riera, costat Est, es troba la EB2 que rep totes aquestes aigües i les reimpulsa cap a la EB3, situada al Port, a propo del restaurant Els Mariners.
Aquesta EB2 té construït un sobreeixidor que serveix per quan les bombes d’impulsió es fan malbé, totes les aigües del clavegueram d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt besen cap a la llera de la riera.

Aquest és un tema en el qual durant la meva etapa com a regidor d’urbanisme em va amoïnar molt i de fet hi vaig treballar fermament. D’entrada amb la retirada del quadre elèctric d’aquestes bombes, situat just a la sortida del calaix de la riera, en zona inundable i conseqüentment amb constants aturades degut a que a cada rierada es mullaven i les bombes deixaven de funcionar. Actualment aquest quadre elèctric es troba junt amb la mateixa EB2.

Un tema que solucionaria que no hi hagués presència d’aigües residuals i sí només netes a la llera de la riera seria la eliminació d’aquest sobreeixidor i la construcció d’un pou de decantació amb suficient capacitat com per acumular aigües residuals mentre es treballa amb la reparació de les bombes.

D’aquesta manera les sorres que es retiressin de la llera serien netes i aprofitables, i conseqüentment es podrien cedir o vendre en comptes de tenir-les que traslladar a una planta de tractament de residus, amb el cost que això suposa.

4.- Tractament vegetal de l’entorn

No entraré en aquest tema a nivell de possibles solucions i el que planteja la Carme no em sembla malament, repeteixo, sense tenir-ne coneixement tècnic ni expert de causa.

Crec que la solució a adoptar només hauria de contemplar els marges i proximitats a la llera però mantenint sempre intacta la mateixa per tal de no crear obstacles a la sortida.

En la meva etapa de regidor d’urbanisme vaig treballar una proposta de tractament vegetal amb una empresa de tractaments medi ambientals a través de l’anterior tècnica municipal de medi ambient (Eve), quan encara no estava a l’ajuntament. Aquesta proposta la vaig passar a l’anterior regidora de medi ambient (Joana Asensio), per la qual cosa suggereixo que es sol·liciti al nou regidor de medi ambient per tal que passi una còpia per poder-la revisar.

La proposta incorporava un pressupost estimatiu de l’actuació i no suposava cap tipus d’actuació d’obra civil i només es donava un tractament de condicionament natural de l’entorn.

5.- Proposta d’actuació futura
Caldria realitzar un estudi de viabilitat tècnica, hidrològica i marina sobre el meu pensament, però crec que el que s’hauria de demanar és que s’estudiï la viabilitat de construcció de dues escolleres que es converteixin en petits espigons a la seva sortida al mar, paral·lels entre si i sortint un des de cada banda de la llera de la riera.

La seva sortida hauria de tenir una distància suficient com per que no hi puguin entrar les sorres dels temporals, per la qual cosa també s’hauria de calcular.

Amb això es dragaria posteriorment tota la entrada i la llera de la riera fent entrar el mar fins a la boca del caixó de cobertura de la riera.

Fent això i dotant-lo d’un tractament vegetal i natural als costats i entorn, realitzant un petit parc infantil, la zona quedaria molt digna i seria una bona carta de presentació a la nostra vila.

Evidentment, això és una proposta que repeteixo, caldria analitzar a nivell tècnic i estudiar altres alternatives. Sense pressa, però sense pausa.