2008, any de consolidació?
Enviat per Lluís Blanchar el
Avui deixarem enrera un any 2007 estrany.
A nivell nacional els catalans hem patit bastant a nivell d’infraestructures com la RENFE, les obres de l’AVE, els esborancs.
També hem patit amb ENDESA incendis, talls de llums, arribant al punt en que les cassolades eren la única forma de poder fer la pataleta.
Un altre tema és el terrorisme. Tema molt delicat que reclama solucions i diàleg per totes les parts implicades. I quan dic totes vol dir TOTES. No vull entrar més a fons en aquest assumpte tant delicat, però es mereix una forta reflexió.
Ahir vaig veure el reportatge de TV3 sobre el resum de l’any i el seu títol ja ho diu tot; Llibre de Reclamacions.
Abans però, vàrem poder escoltar el missatge de cap d’any del President Montilla. Un missatge des del meu punt de vista patètic, buit de contingut i amb una manca de calidesa humana que potser ho hauria fet molt millor el mateix Robocop.
Aquest any 2007 hi ha hagut eleccions municipals. A Arenys de Mar hi ha hagut un canvi de govern que ara per ara no denota millora respecte a l’anterior.
Esperem que tot canviï perquè no es podem permetre el luxe de perdre més anys.
Des del VIA portem temps treballant per aconseguir-ho, però la responsabilitat màxima és de qui governa. Nosaltres només podem ajudar amb el que ens deixin, que ara per ara és zero.
Aquest any 2008 ha de ser clau per a saber si aquell Estatut aprovat pels catalans que vàrem anar a votar es complirà i si finalment “és Constitucional”. Manda huev..., com deia un anterior polític del PP.
També tindrem Eleccions Estatals. Unes eleccions que donen per escollir massa.
Per una banda, si governa el PP ens boicotejaran el que puguin amb l’Estatut, les Infraestructures, les Seleccions Catalanes, els Impostos...
Per l’antra, si governa el PSOE, amb el suport del PSC, d’ERC i esporàdicament amb IU-ICV, seguirem com fins ara; ANTES PARTIA QUE DOBLÁ.
Per tot això només cal tenir SENTIT COMÚ. Cal valorar el que hi ha, valorar el que hi pot haver i finalment decidir si volem assumir riscos.
Per tot això, el SENTIT COMÚ ha d’imperar entre tots els catalans i catalanes.
I finalment, el que preocupa a tots els ciutadans de tot el món; arribar a final de mes, poder pagar les hipoteques, els préstecs, tenir salut i que no t’emprenyin massa.
Això pot tenir millora, que no és el mateix que tenir remei absolut, amb SENTIT COMÚ. I aquest sentit comú, ara per ara, només té un nom. L’endevines?
Molt bon any a tothom.
