Un bon any també per la Ràdio

Em retrobo amb vosaltres després d'uns dies de festes, de trobada amb la família i els amics més propers. I després d'un munt d'activitat, de sobretaules i bones estones comparteixo amb vosaltres els meus pensaments i els meus sentiments. Vull parlar de nosaltres, de la Ràdio, dels que la feu, dels que l'escolteu, dels que la sentim molt aprop.

Fa 15 dies vaig escoltar la Ràdio i no me'n puc estar de transmetre la tristesa que vaig sentir en aquell moment. No podia analitzar, en aquells moments, el fons de la polèmica sorgida arran de l'abolició del Patronat de la Ràdio que es va fer al darrer ple de l'any i de manera conjunta amb la resta de Patronats. El que sí sabia ja en aquell moment era que aquest pas administratiu, que podia ser posat en qüestió, no significava de cap de les maneres el final de la Ràdio, sinó l'inici d'un procés de canvi en la gestió.

Tot això passava al programa El Dominical i perquè no hi hagi cap dubte sobre el meu respecte als professionals que hi estaven al capdavant, abans de continuar, us vull dir què sento pel director del programa, l'Enric Sierra. A nivell personal l'Enric ha format part de la meva infantesa i el sento com de la família, amb els anys la relació ha anat minvant però el sentiment d'aquells anys continua intacte. A nivell professional l'admiro. En primer lloc per la seva tasca, pels seus càrrecs, fins i tot diria que, com passa moltes vegades, és una persona poc valorada a casa seva, és a dir a Arenys. Segurament no som conscients de la seva vàlua. Una circumstància que segurament es dona perquè és una persona molt propera i molt entregada. Actualment és el director de La Vanguardia Digital i aquest càrrec i la feina que comporta no l'han portat a deixar de col·laborar amb Ràdio Arenys, a estar al capdavant d'un dels programes més esperats pels oients.

Feta aquesta prèvia vull dir, al meu entendre, el que va passar fa 2 diumenges no va estar bé. Sincerament penso que no es pot jugar amb els sentiments d'un dels pilars de la nostra Ràdio, els oients. Quan vaig sentir a l'Antònia Mari oferint casa seva perquè poguéssiu continuar fent ràdio vaig saber que la cosa no anava bé. La tristesa va augmentar quan la Pilar Barrera demanava que no s'acabés la Ràdio perquè era part de la seva vida. Ningú va ser capaç d'explicar a aquestes oients preocupades que el que estava passant no tenia res a veure amb el tancament de l'emissora. Els oients van reaccionar així després de frases com la de la que en aquells moments era encara directora provisional, Mar Sanchez, va dir : “Ens queden 2 dies” o la de l'Enric quan deia: “No sabem si hi serem diumenge que ve”. Crec que haig de fer públic el meu desacord amb el joc que vaig escoltar. Frases poc concretes o insinuacions com aquestes van portar el dubte a molts arenyencs sobre el futur de la Ràdio. A casa vaig rebre 3 trucades durant el programa de persones que em deien. “Estàs escoltant la Radio? Potser la tancaran”. Crec que és un exercici de responsabilitat quan veus aquestes confusions aclarir la situació.

Un altre tema és el procés seguit per l'equip de govern. Un treball mal explicat i segurament poc programat. Temes com què passa ara amb el reglament de règim intern o amb la direcció de l'emissora, donat que en Francesc Garcia, actual director té l'encàrrec només fins al 31 de gener, són temes que el Regidor de Comunicació ha d'explicar. Ho ha de fer a la població, però especialment, als treballadors i col·laboradors de la Ràdio i a la resta de forces polítiques. Aquí recolzo les peticions d'en Francesc. De fet em vaig poder reunir amb ell i vaig veure que malgrat el rebombori dels comunicats i les denúncies que en ells s'anunciaven, la seva prioritat és parlar i resoldre el conflicte. Una actitud i intenció que també vaig descobrir parlant amb el Regidor, Jordi Pera. Qui assegurava que en els propers dies es reuniria amb el Consell General de la Ràdio i amb la resta de partits polítics per poder clarificar la situació. Com ja vaig dir a en Francesc, Ràdio Arenys es mereix sortir als mitjans de comunicació no per temes judicials sinó com mitjà de comunicació exemplar. Personalment no m'agradaria que passes com quan sorties a fora i parlaves d'Arenys i tothom el coneixia però per les Rierades. Estem en un moment clau, el pas cap a una empresa pública, un objectiu compatit per totes les forces polítiques i per la gent de la Ràdio, ha de millorar el funcionament. Podem aprofitar aquest fet per ser un bon exemple a altres emissores municipals que decideixin fer el pas.

Crec que tots tenim la responsabilitat de col·laborar perquè a Arenys hi hagi bona comunicació, i això vol dir que hi ha de ser en quantitat però també en qualitat. Confio que la situació es recondueixi i sobretot que no tornin a sortir mal parats els oients, ells no s'ho mereixen.

Per acabar crec que és un bon dia per posar un punt i seguit a la meva col·laboració amb l'emissora, esperant que la situació es recondueixi i sobretot agraint a en Josep Mª Cano que ja fa uns mesos em tornes a obrir una portada que en el passat s'havia tancat bruscament.

Una abraçada a tots i molta sort en aquest 2008!