Rant, de Chuck Palhaniuk, brutal!!!!

Ultimament llegeixo força. L'ultim llibre que he devorat àvidament és "Rant" de Chuck Palanhiuk, l'autor del "club de la lluita", el llibre que David Fincher va portar al cinema de manera magistral.

La nova novel.la de Palanhiuk tracta la vida de Buster "Rant" Casey, l'assassí de masses més letal de la historia. Cal dir que Rant mai ha existit, i això és el que fa d'aquest llibre encara millor. La historia és ficció total, però la manera de ser novel.lada per l'autor i el que s'explica en el llibre és brillant.

Tot està narrat per les persones que el van conèixer i van conviure amb ell: pare i mare, nòvies, amics, erudits del tema...

El principi és inquietant: de la mà d'un venedor de cotxes que viatja en un avió i utilitzant les seves tàctiques de venda, comença a xerrar amb el company de seient. Aquest resulta ser el pare de Rant, que viatja cap a la ciutat on el seu fill ha mort en un accident de cotxe espectacular que ha estat retransmès en directe a tot el món. A partir d'aquí i de les breus idees que es capten: accident, ràbia (la malaltia), violació, picades d'insectes etc...el llibre va al principi de tot, la seva infància explicada per pares, amics i professors. Un noi que enganxa els seus mocs a la paret del capçal del llit, construint autèntiques mandonguilles gegants. Un noi que col.lecciona dents dels altres nens bescanviant-les per monedes antigues valiosissímes trobades a les golfes de casa seva. Un noi que li agraden les picadures i mossegades de tots els animals que es troba. Posant la mà, fins i tot el braç sencer en caus i amagatalls, sent la picada/mossegada com quelcom plaent i catàrtic. Evidentment la ràbia entra en el seu torrent sanguini i mai deixarà de marxar. Els seus amics d'infantesa expliquen com Rant s'escaqueja de les classes gràcies a la picada d'un animal que li propicia una erecció que ni la viagra. Tots volen imitar-lo, seguir-lo...i odiar-lo. Però Rant no se sent a gust en el poble on viu i marxa a la ciutat, retenint en la seva ment la vivència de la mort de la seva àvia fruit d'una picada de taràntula i el trobament en aquell mateix moment, en la vorera d'emergència de la carretera, quasi màgic, d'un home que para el seu auto i li diu que és el seu pare de debò. de moment tot és inconex i confús, fins que Rant arriba a la ciutat. Una ciutat on la gent viu segregada, uns viuen de dia, els respectables, i els altres de nit, els pàries de la societat. La televisió i el cinema són arts minoritàriament diürnes. En el seu lloc les retropropulsions, vivències exoenregistrades que hom pot introduir-se-les per una clavilla al clatell tipus màtrix, estan a l'ordre del dia. Els cotxes i el trànsit han fet que el govern segregi al personal i divideixi la ciutat per descongestionar-lo. Evidentment, Rant viu de nit. I allà trobarà la catàrsi màxima: el joc d'accidents. Equips de 4 o 5 persones van en cotxe buscant d'altres equips per col.lisionar-hi, però no de qualsevol manera. Hi ha normes. No és la mateixa experiència catàrtica que senten els integrants del "club de la lluita" farts de la estupidesa del nostre temps?

Rant no ha deixat de ser portador de la ràbia i l'escampa per tot arreu. I quins són els efectes si no es tracta aquesta malaltia degudament? suor, ulls desorbitats, coixesa molt marcada, salivació extrema i...ganes, moltes ganes de mossegar. Penseu en morts vivents? com jo? no hi veieu el, poc que tenen de mitologia els americans? en 200 anys d'historia ja tenen: Charles Manson, Freddie Krueger, Superman, el de la matanza de texas, Edd Gein i com no, els morts vivents. Us imagineu aquests subjectes totalment desamparats, vivint de nit, sense cap control?, jugant al joc d'accidents sense respectar les normes...els bavosos, com se'ls anomena, desvirtuen una pràcitca que per a ulls novells és bèstia i anàrquica, però per als que ho practiquen...pitjor que el warcraft.
Una suposada antropòloga explica que ja en les guerres napoleòniques els soldats agafaven la ràbia amb facilitat, al no haver-hi cap tractament en què es transformaven? segons el pensament popular en això, morts vivents. Quina manera tant preciosa d'explicar un dels mites de la modernitat. Però aqui no acaba tot. Us imagineu viatjar en el temps, la corva es plega i aparèixes 70 anys enrere. trobes a la teva besàvia, li expliques que ets el seu besnet i feu l'amor. Tornes al present, tornes a viatjar en el temps, 50 anys enrere, trobes la teva àvia li expliques que vas conèixer la seva mare i que ella és el fruit de la vostra unió, te la tires. Finalment, tornes a viatjar i et plantes 30 anys enrere, trobes la teva mare, li expliques i te la tires. Neix Rant. Quina diferència hi ha entre ell i un déu. La inmortalitat està a les mans de qualsevol....que tingui la ràbia es clar (si el llegiu sabreu perquè). Podent viatjar en el temps, pots anar fins a conèixer la verge Maria i tirar-te-la.....

Bé, espero que entreu en una llibreria i compreu un exemplar d'aquesta joia de la literatura moderna. Algun dia m'agradaria trobar un post d'algú que se l'hagi llegit i m'expliqui que ha sentit...s'admet tot!