Patates Calentes

El govern tripartit local ha heretat diversos temes de la legislatura anterior o fins i tot d’abans. Temes que són autèntiques patates calentes de difícil resolució a curt o mig plaç i que tant de bo s’aconsegueixin executar ben aviat.

Estic parlant d’actuacions com les obres de Canalització de Pau Costa, al tram urbà del rial de Bareu. El govern actual ha volgut rescindir erròniament des del meu punt de vista el contracte amb l’empresa constructora al•legant que el projecte tenia deficiències. Un projecte validat en el seu dia per l’Agència Catalana de l’Aigua, l’enginyeria, que ara és la Direcció de l’Obra, els serveis tècnics municipals i aprovat pel ple municipal. Actualment no sé si ja s’ha negociat i tancat la rescissió del contracte amb la constructora, també cal modificar el projecte i posteriorment tornar-lo a adjudicar. Per tot això queda ben clar que això va per a llarg i no pas per a aquest 2008 com va comentar l’alcalde. Des del meu punt de vista considero que no calia aturar tot un projecte per un petit problema al tram final i desconfio que aquest problema existeixi i que el motiu real no hagi estat una oferta econòmica massa a la baixa per part de la constructora que ha fet que aquesta s’hagi sortit amb la seva retirant-se.

Un altre tema és la Reforma del Barri de St. Elm i els seus 13 edificis a partir del programa de la Llei de Barris a on la Generalitat i l’Ajuntament subvencionen una part de les obres, però qui han de fer de promotors són els mateixos veïns. Cal tenir present que en aquest barri hi vien algunes persones amb dificultats econòmiques que per moltes facilitats que se’ls hi donin no poden assumir ni que sigui una petita part del que els pertoca de l’obra, per la qual cosa el tema és complexa. Espero que entre tots plegats aconseguim que això no s’aturi, però per això, cal que els veïns estiguin molt més informats i l’oposició treballi al costat del govern. Aquí ens tenen. Només depèn d’ells.

També hi ha un tema com la Reforma del Mercat Municipal que porta anys i panys en el tinter i pel que es veu encara que el regidor de promoció local hi estigui a sobre (de la mateixa manera que ho van estar els regidors de les dues anteriors legislatures), atenent també a la recessió econòmica actual, és molt complicat poder trobar un operador que assumeixi una gran part dels costos de reforma. Això, unit a la dificultat en aconseguir aparcament públic proper, indispensable per a un establiment del sector de la distribució, ja sigui supermercat o altres, també fa molt complicat que això pugui tenir una resolució fructífera en aquesta legislatura. Tan de bo m’equivoqui. Crec que si el govern municipal comptés una mica amb l’oposició, possiblement aconseguiríem alguna cosa, sobretot perquè com pot ser en el meu cas, alguns treballem en el sector de la distribució i sabem a quines portes podem trucar.

L’ajuntament voldria aconseguir l’Adquisició del Convent de les Clarisses per a convertir-lo en equipament municipal i poder traslladar la biblioteca municipal. Actualment sembla que hi ha converses amb els seus propietaris, però la crisi immobiliària actual podria fer que tot això s’alenteixi considerablement i fins i tot s’aturi. Si es parla clar i amb transparència, sense fer maniobres estranyes, no hi ha motiu per a ser pessimista en aquest tema. Malauradament allò que conec no prové del govern i en aquest sentit no sé com anem.

També hi ha un tema que cal treballar i negociar a fons amb la Generalitat per tal d’aconseguir un Passeig Marítim amb Canet que permeti aparcar als usuaris que la gaudeixin i també dinamitzin econòmicament la platja del Cabaió. Sembla que això no avança en aquesta línia tot i les gestions fetes des de fa anys, abans amb l’Estat i ara amb la Generalitat. Espero que la coincidència de colors polítics entre Arenys i Barcelona pugui desencallar el problema i tinguem un passeig marítim realitzat, amb aparcament i que tothom hi pugui accedir amb vehicle. Si no fos així, malament rai.

I finalment, hi ha el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. De la manera que aquest va ser aprovat inicialment en el ple municipal de finals del 2006 fa complicat que la Generalitat l’aprovi atès que la Llei d’Urbanisme vigent no permet construir en zones que superen el 20% de desnivell o en camins que superen el 8%. Si entre totes les forces polítiques no aconseguim un acord unànime, difícilment aconseguirem que la Generalitat accepti allò que la pròpia Llei no autoritza.

Tot plegat algunes patates calentes que requereixen de capacitat, formació i coneixements adequats per tal de poder avançar amb elles. Ara per ara la tasca és força complicada a Arenys de Mar.

(Article publicat a la revista l’Ametlla d’Arenys del mes de juny de 2008)

Afegeix un comentari nou