Professional de bodes

Seguint amb el meu últim apunt on deia que m'agradaria ser "Camarlengo" al Vaticà, (seria brutal tenir el destí de tota una confessió a les meves mans) Dissabte a les 4 de la matinada vaig descobrir una feina per la qual hi tinc una predisposició positiva especial: "Convidat professional a les bodes". Haig de dir-ho, m'encanten les bodes! De tot tipus, seguint el ritual que els nuvis vulguin. Evidentment que no totes les bodes estan tan bé, però qui no ha tingut un mal dia a la feina? si fos convidat professional ho hauria d'entendre així: no t'ho pots passar bé cada dia. Aquest cap de setmana vaig assistir a la enèssima boda de la meva vida. Si la hagués de puntuar li donaria un 6.5. El lloc era de somni (10), el convit fou copiós i variat, tot i que no vaig tastar el pica-pica (7). La taula on vam seure...que voleu que us digui...nifunifá, dels 10 que érem només coneixiem una parella. Aquest és el problema de no posar noms a cada lloc de la taula, tothom seu on vol, no on tenen pensat els nuvis. La festa post-sopar és el que li resta punts. A la 2/4 de 2 cap a casa (4), la música trillada com sempre (3) i la meva companya treballava al matí (0). Això tenia un punt a favor: podia veure fins que se'm quedés el fetge com un fuà, ja que conduia ella. No ho vaig fer. Dos gintònics i prou. Tampoc vaig muntar cap numeret ni res, molt centrat tot plegat, feia bulto i prou. Aquest seria el mínim exigible a un "convidat professional". Fer bulto, donar conversa, ballar, veure una mica i poca cosa més. Crec que realment on es poden fer calers és en els "extres", el valor afegit que podria hom donar a la festa, per exemple:
A) Que hi ha una cosina-tieta-àvia-amiga que ningú li fot cas, doncs per un plus, tota la nit al seu costat, donant-li conversa, fent-la riure etc etc...evidentment si la cosa duu cap a camins més escabrosos....SUPERPLUS!!!!! Si el gènere és l'altre hauria d'ampliar l'empresa i contractar una noia que estigui a l'alçada...mmmm....collons! m'en vénen 50 al cap!!!

B) La gent de la boda és molt apalancada i s'ha d'animar el cotarru. Els preus a pactar anirien desde l'innocent volada de tovallons cridant consignes tipus: "que es facin un petó...bla bla" fins a l'streaptease integral davant la mare de la núvia com a colofó.

C) El poeta cagarreta: En totes les bodes algú s'aixeca i diu unes paraules, un discurs. Això s'ha anat perdent amb el temps, la vergonya, la gran inhibidora de la història ha fet estralls.
El meu personatge, pactat amb els nuvis, llegiria unes línies que farien plorar la mare, les tietes i totes les iaies i esclatar de riure als amics, tot ben premeditat i calculat.

D) El borratxo del que tothom parla. Un record és una vivència passada exagerada a posta. En totes les festes sempre hi ha el borratxo de torn que arruïna alguna cosa. En el moment, la gent es mor de vergonya però amb el temps, com el bon vi, la gent ho recorda hi ho explica com una batalleta més. El borratxo de la boda és un personatge límit, o hi ha un piló de candidats/ates o cap ni un. Jo podria estalviar a qualsevol familiar el mal tràngol d'haver de fer aquest paper. Com un bon professional, si senyor.

Sembla una bona feina no? bona presència, dietes pagades, entorn inmillorable (església-jutjat-masia-restaurant) entorn inmillorable II (les persones, totes alegres i contentes de celebrar una cosa que, en el millor dels casos, durarà...poc), i festa de cloenda que també, en el millor dels casos acabarà amb la gent torradíssima dins la piscina a altes hores de la matinada. Evidentment la meva feina, en aquest cas, haurà consistit en suggerir als convidats, mitjançant jocs, bromes etc, la ingesta massiva d'alcohol. I jo m'ho miraré tot desde una prudent posició, orgullós de la meva feina, observant la meva creació...i ordenant la meva agenda ja que tinc curro fins novembre!!!