Blindness, l'assaig de la ceguesa de Saramago al cinema

Mai he llegit a Jose Saramago. Ho sé, un gran error per part meva. M'he perdut la sensació de llegir "l'Assaig de la ceguesa" i intentar "veure" tot l'imaginari que el llibre deu destil.lar. M'ho he perdut perquè acabo de veure la pel.lícula que Fernando Meirelles ha dirigit magistralment. Aquest director acostuma a fer molt bones pel.lícules dels llibres que llegeix. Amb "Ciudad de Dios" va fer un treball sensacional duent a la pantalla la novel.la de Paulo Lins. Més de 300 personatges en una història són un repte per qualsevol i el senyor Meirelles aconsegueix transportar-nos cap al dia a dia d'una favela de Rio de Janeiro. Buscapé, un noi que vol ser fotògraf, reté en imatges, moments de la vida quotidiana de la favela, així com tot l'univers delictiu que l'envolta. Recordeu aquest nom, Zé Pequeño. Més dolent que la tinya i el pebre! Anyway, en aquesta meravella de pel.licula, Meirelles li dóna un ritme Tarantinnià, amb flashbacks i altres tècniques del repertori clàssic del director de "Reservoir Dogs". Així doncs, abans de res, veure "Ciudad de Dios".
Parlem però del que m'ocupa, em preocupa i em va trasbalsar. "Blindness" és "L'assaig de la ceguesa" de José Saramago portada a la gran pantalla. Bé, a la gran pantalla potser no, ja que encara no s'ha estrenat al nostre país tot i que es va presentar al festival de Cannes '08. Així que vaig recorrer a l'habitual mètode poc ortodox per obtenir-la. Emulejar és un verb de pròxima creació, segur. Així doncs em disposava a veure-la. Mentre la pel.lícula començava pensava en Jose Saramago. Un vellet adorable que parla fantàsticament bé i que m'han dit que escriu uns llibres brutals. No en sabia res més.
La pel.lícula tracta la hipotèsi d'un món (actual i cagat al nostre) on les persones comencen a quedar-se cegues sense explicació aparent. És clar, els nostres governants, que no en tenen ni idea del que passa, analitzen el tema com si d'un virus es tractés. (Sempre igual. Quan no se sap la causa...o és un virus o la culpa és dels catalans) Així, la gent "infectada" per aquesta ceguesa inexplicable són tancats en quarentena. A partir d'aquí l'únic que es pot explicar és la devallada de la moral humana fins a límits insospitats que vosaltres mateixos heu d'experimentar veient el film. Mentre passaven minuts i escenes m'anava fent petit, petit...pensant en quin cony d'espècie m'ha tocat formar part. L'angoixa es va apoderant de mi i la duresa de les imatges fan que aquesta angoixa sigui major. Quina forma de disfrutar i d'entertainment és aquesta?
Saramago, i Meirelles com a director de la versió cinematogràfica, tot i que Saramago en el fons, et forçen a reflexionar sobre la condició humana, la soledat, allò de que "no hi ha més cec que el que no hi vol veure", el caos en l'ordre i l'ordre dins el caos, la voluntat de poder etc...
He vist moltes coses en el film que enbranquen amb altres temes. Els morts vivents per exemple. La cultura americana és la més jove del planeta. Uns 200 anys, dècada amunt dècada avall. I com a bona civilització (ja!) també té la seva mitologia. En aquest cas però no es tracta de Apol.los, Dionissos i Timbalers del Bruc. La mitologia americana són morts vivents i tios amb una serra mecànica i una careta de cuir al rostre. És així, ni millor ni pitjor que les més antigues. Saramago sembla que ho sàpiga i com que la cultura americana engolleix de manera brutal, aquesta mitologia es globalitza. Què son una munió de cecs recorrent sense romb els carrers de la ciutat sinó quasi morts vivents? Anyway, si voleu llegir més sobre el tema el senyor Chuck Palhaniuk té un llibre fascinant que es diu "Rant" on parla del possible origen del mite dels morts vivents. De fet, el meu primer apunt en aquest blog fou sobre "Rant". Així doncs, espero que experimenteu les sensacions que "Blindness" ofereix a tothom que vulgui veure-la. I que "disfruteu" d'una de les millors pel.lícules del 2008, segur.