Bolonya...a Girona ni als espaguettis

El famós i discutit pla bolonya desembarca l'any que vé al nostre país. Curiosament, i sempre sota la versió dels diaris, som l'únic país que s'hi oposa frontalment. O a tota Europa no s'enteren de res o nosaltres som com aquell llogaret d'irreductibles gals que aguantaven l'envestida romana (bolonyesa en el nostre cas) de manera contínua. La diferència és que nosaltres no tenim poció màgica. Tant si ens agrada com si no, el pla s'instaurarà a les nostres universitats, de manera que (entre d'altres coses), les diplomatures passaran de ser de 3 anys a ser-ne de 4. Això és poc important en el fons, ho sé. Si és per millorar l'educació dels universitaris, benvingut sigui. Aquí, al campus centre de l'Universitat de Girona, les accions en contra del pla Bolonya s'estàn eternitzant. Formen part del dia a dia. I com tots sabem, la rutina deixa de ser important quan és això, rutina. Desde unes setmanes abans de Nadal que l'universitat està ocupada. Uns quants estudiants i d'altres que no ho son, s'han instal.lat al vestíbul i hi dormen cada dia. Com a fills de la societat que els han vist néixer, van deixar l'ocupació per les festes de nadal. Vivim temps convulsos. És com quan l'exèrcit anglès parava la batalla perquè era l'hora del tè. Doncs així fou, per Nadal tothom a casona. No crec que això sigui criticable del tot però fa gràcia. El que ja no fa tanta gràcia és la pudor que fa tot el vestíbul. Una olor força desagradable s'ha instaurat al passadís que du al bar i tota la zona de l'entrada. A part d'això, hi ha altres fets que els delata com a fills d'aquesta societat del benestar, m'explico. Avui he vist com una porfessora entrava en una sala al costat del bar acompanyada d'uan dona de la neteja. La sala ha estat cedida, quan no hi ha activitat acadèmica, als ocupants perquè dinin, sopin o facin el que cregun més convenient, Les taules estaven plenes de restes de menjar, d'envasos de plàstic buits, en definitiva, plena de merda. La professora ha tirat una foto i seguidament, la dona de la neteja a recollit tota l'aula. Ara, els ocupants tenen un punt menys davant l'opressor. La batalla de la credibilitat s'està perdent per detalls que no tenen rel.lació amb Bolonya però si amb els "bolonyesos".
Una altra batalla de la credibilitat perduda de totes totes és el tema organitzatiu. No em refereixo a l'organització diària de la vida dels ocupants. Ocupar un lloc com a protesta també serveix per fer coses útils que estan relacionades amb allò a reivindicar. Per això es va penjar un mural en una de les parets de la facultat. En aquest mural, els ocupants havien d'escriure activitats per fer en contra del pla Bolonya. Jo pensava que era molt bona idea. Muntar debats, portar gent que realment en sàpiga i que informi de veritat que cony és això del pla bolonya, convidar professors i càrrecs importants de la universitat per dialogar, fer actes fora de la universitat....mil coses. La meva tristesa va ser total quan vaig llegir les propostes que els ocupants proposaven per fer:

1.Gimcana Bolonyesa
2.Fer espaguetis a la bolonyesa
3.Intercanvi d'instruments (tabals, guitarres etc..)
4.Cadena de marranades
5.Cadena de petons
6.Partides de cartes
7.Intercanvi de roba (piles de roba "zarrapastrosa" ocupen el banc que hi ha a sota el mural).

Un horror, ho sé. I la llista continuava, però la meva ment, per higiene cerebral les ha oblidat.
No vull opinar més sobre el tema, em sento carca i reaccionari, però davant d'aquest drama...què voleu...ja vindran temps millors...o no.
Ara si, un taüt de cartró presideix el pati anunciant la mort de l'universitat pública. Una mena d'espantaocells penjat pel coll anuncia també la mort de la possibilitat de compaginar estudis i feina. Molt original tot plegat, però com va dir aquell: "LLatins, l'estètica us perd!".