Born to be wild IX

No sé....New Orleans és una ciutat extranya. No sé perquè però he tingut sensacions molt semblants de les que vaig tenir quan vaig ser a Buenos Aires. Sensacions de ciutat en construcció. Per coses diferents. Allà era el “corralito” i aquí el “Katrina”. 5 anys després de la catàstrofe, la ciutat viu immersa dins d'aquesta fase de “En construcció”. Segons ens va dir una molt xerraire senyora d'una exposició de fotos de la catàstrofe, el French Quarter, la zona més coneguda de la ciutat, no va quedar afectada, però la resta, el 80% en total, si.

Tot i això, el French Quarter, amb els seus seductors carrers i les seves elegants balconades, també està en construcció. La ciutat s'està obrint encara més una de les seves fonts d'ingressos més lucratives, nosaltres, els turistes. Desenes de locals nous s'obriran ens els pròxims anys en aquesta zona del centre de la ciutat. No sabem quin model de turisme es pretén tenir. De moment, i a banda dels passejants diurns a la recerca de la cantonada, el cafe au lait i el beignet perfecte, el turisme es força semblant al de Lloret. Potser la seva repercussió encara és més gran ja que EUA és immens i on es concentra la major part de la nit de New Orleans és a un carrer: Bourbon Street. Un carrer del French Quarter on conviuen les discoteques, els bordells i restaurants de tot tipus. És una mena de Red light district d'Amsterdam a l'americana, potser amb menys encant i tot.

En la primera nit vam entrar en un bar, dels pocs que no cobrava entrada, per veure una banda que interpretava amb solvència un tema que ara no recordo, només que vai pensar que ho feien força bé. A esquenes de la Gemma, un parroquià i el segurata començaven a repartir-se galetes. Van acabar sortint fora del local. Llavors, amb el susto a sobre encara, una noia amb una safata plena de probetes amb un licor de colors, n'agafa una, es posa la base de la probeta a la boca i li entafora l'altra part a la Gemma, quasi obligant-la a beure-s'ho tot. Llavors va fer el mateix amb mi. Nosaltres vam riure davant de la sorpresa, preguntant-nos perquè ho havia fet, que cony ens havia donat i si era gratis. Of course que noooo!!! El següent que la molt....va dir fou: “Six Dollars!!”.

La Gemma va intentar negociar un preu intermig dient-li que no ens havia dit res i que ens havia entaforat allò directament. Evidentment vam pagar els sis dòlars i vam marxar no fos cas que ens despistéssim un moment i tinguéssim un altre cop una probeta a la boca per sorpresa.

Els altres dies hem repetit visites a Bourbon Street per la nit i sobretot, jornades diürnes de caminades sota una calor asfixiant pel meravellós French Quarter i el riu Mississipí. L'empremta espanyola i francesa és present en tota la zona. Fins i tot vam prendre un cafè com déu mana a la “Croissanterie d'or”.

I res. A preparar-nos per agafar 3 avions en un dia que ens duran fins a un lloc completament diferent, on començarem la segona part del viatge que ens ha de dur fins a la Costa oest. Però primer, una mica d'alta muntanya. Yellowstone, here we are!!!

apalí