Born to be wild XI

Just abans d'arribar a Page ens vam aturar a la frontera entre els dos estats, Utah i Arizona, per veure el meravellós Bryce Canyon. Era la primera depressió rocosa que vèiem i no ens va decepcionar, de fet quan després vam veure el Grand Canyon, els dos vam opinar que l'anterior ens havia sorprès més. Les formacions que s'hi han anat creant durant tots aquests milers d'anys l'han deixat amb una imatge que recorda la muntanya de Montserrat però encara més escarpada i cisellada per l'aigua i el vent. Vam fer una caminada, la “Navajo Loop” que baixa fins a la base del “canyon”. Mentre es descendeix et van passant tot de pel.lícules que s'hi deuen haver filmat, desde westerns fins a ciència-ficció. Tot hi cap al Bryce Canyon.

Un altra visita impactant molt aprop de Page és la Horseshoe Bend. Des de el punt de vista alçat que tenim es veu com el riu Colorado passa en forma de ferradura. La visió és espectacular. No entenc com això no surt a la guia.

L'endemà, i ja a Page, vam visitar Antelope Canyon (Tse' bighanilini -l'indret on l'aigua correr a través de les pedres- pels indis navajo), una d'entrades a la terra que l'aigua ha creat, fent passadissos per on hom pot admirar la bellesa de l'acció dels agents erosionants. Un guia d'ètnia navajo et guia i et diu quins són els millors plans per fer fotos de somni. Tothom el segueix i li fa cas. Nosaltres estem amb uns mallorquins molt divertits que fan aturar a la resta del grup cada 2x3, emocionats amb les imatges que estan immortalitzant. Tot i avisar que no es poden fer fotos amb flash, de tant en tant se'n veuen.

Comentari especial es mereix la Nació navajo. Han estat els habitants d'aquestes terres durant segles. En fa dos que van perdre una guerra sagnant contra els americans. Després d'ésser perseguits i assassinats a cabassos van ser tancats en reserves. El govern els hi ha cedit el control d'alguna activitat turística com Antelope Canyon per tal de que estiguin distrets. Segur que encara hauran de donar-ne les gràcies. Quasi tots els negocis de la ciutat de Page hi treballen navajos.

M'agradaria saber quants en son propietaris. Per últim, quan sortíem de la població vam parar en una benzinera. Mentre bevia el cafè infecte al que ens estem acostumant sorprenentment, llegia un panflet enganxat a la paret on una agrupació d'activistes navajos demanaven al govern americà la creació d'un estat propi on la llei tribal sigui la que imperi. Em sona a alguna cosa això.

Sortint de la betzinera podíem veure l'entrada a la reserva on viuen. En total són 250.000 persones repartides per diverses reserves. En aquesta que vam veure una valla de filferro envoltava tot un seguit de cases mòbils destrossades i caravanes velles. L'ambient que s'hi respirava no era el típic d'un barri residencial americà, tot i les semblances. Allà viuen, encara que la porta estigui oberta, viuen tancats.

Pel que fa al “Dragon Kahn” dels “Canyons” americans, el Grand Canyon que voleu que us digui....massa gran, massa gent i massa calor. Per experimentar-lo com déu mana calen dos dies mínim, per fer l'excursió que baixa fins al riu Colorado i veure'l de més aprop. Ens decidim per una caminada d'unes tres horetes que et porta per tot un seguit de punts on es pot observar la immensitat d'aquest monstre. La nostra és una altra carrera.