Les muntanyes del Jura

Hem deixat pels últims dies oest de Suïssa. Aquí es parla francès i és molt més fàcil entendre's amb la gent. El primer que hem visitat és la ciutat de Biel-Bienne, encara al cantó de Berna. És de les úniques ciutats de Suïssa, juntament amb Fribourg, on es parlen dues llengües. A Biel hi som de pas, la nostra destinació son les muntanyes, però ja que hi som aprofitem.

La ciutat està a la riba del llac Bielersee. Hi ha una gran zona pública de bany amb tota mena d'equipaments. Al centre els carrers son empedrats i desemboquen tots en petites places amb fonts al centre i plenes de restaurants, bars i cafès. Aquí hem pogut escoltar música catalana que sortia d'un bar. Encara que no hi havia ningú que parles el nostre idioma. Les façanes son molt decorades i acolorides i no n´hi ha dues d'iguals.

La industria principal és la rellotgeria i aquí hi trobem les fàbriques de Omega i Rolex (això ens ho aprenem de la guia)

Ja endinsant-nos en el cantó del Jura arribem a Delemont. La ciutat ens sorprèn, tot el casc antic és medieval i realment està ben conservat. És divendres, hi ha mercat de productes alimentaris. Mirem formatges i carabasses (principals aliments que venen a tots els mercats) . En una cantonada trobem uns mariatxis cantant l'Adelita i a l'altra banda del carrer unes vaques pasturen sobre una façana.

Les muntanyes del Jura estan molt preparades pels esports a l'aire lliure. BTT, senderisme, hípica, descens de barrancs, escalada..... no acabaria mai. I a l'hivern també hi ha pistes d'esquí, sobretot d'esquí de fons. Qualsevol punt d'informació et facilita mapes de tota la zona i gairebé tots s'hi pot contractar serveis o llogar-hi bicicletes. Està replet de càmpings i a moltes granges es pot Dourmir sur la paille per uns quinze euros amb esmorzar inclòs.

Arribem al destí triat (Ja des d'Arenys), Saignelégier. Hi ha la ruta “La Randoline”, la més fàcil de totes les muntanyes (crec o al menys em pensava) encara que d'aquí en surten moltes més.

Al punt d'informació ens donen el mapa corresponent i procedim a realitzar els set quilòmetres, que com que ens perdem, acaben sent nou, sent optimista. El temps fantàstic, la pega és que anem traginant els polars i paravents. La ruta ens porta per granges on podem veure una multitud de vaques i cavalls típics de la regió del Jura. No us enganyo, potser hem travessat una quinzena de passos canadencs. El camí cada cop és més estret i fangós. I de cop desapareix entre el bosc (aquí és on ens perdem).

Aquest bosc ha passat a ser el santuari sagrat de la Clara i en Joan. Fins i tot l'han marcat en el Google Earth per no oblidar-lo mai. La raó? Rovellons, per ser exactes pinetells. Jo no n'havia vist mai tants de junts. Els han collit de tres en tres fins omplir les dues úniques bosses que portàvem.

Finalment tornem a trobar el sender i la Clara i en Joan ploren per no poder collir tot el que veuen pel camí. Arribem a un petit estany (Etang des royes) i descansem una mica, l'aigua és de color vi per tant no ens hi mullem ni els peus. Ja arribant al final trobem cavalls i ens estem una estoneta acaronant-los. Ens queda molt de Jura per veure i per fer, però serà en la següent visita a aquest país.

Tornem a Shönbühl passant per La Chaux-le-fonds i Neuchâtel, aquesta vegada no ens hi hem parat però recomano a tothom que ho faci. La primera per els seus edificis modernistes i la segona per que és preciosa i sembla feta de mantega, tota groga.

Al arribar a casa.... un convidat fastigós (una paparra vermella i negra) s'ha enganxat a la pell de la Clara. Estoicament ha anat aguantant tota la operació per treure-l'hi. Alcohol a l'ull, estirada amb les pinces, extracció d'una pota que havia quedat mig a dins... Les seves úniques paraules han estat. - Tot el que hem collit ja val una picada de paparra.

Demà ja a Arenys a cal metge. Potser d'això no en faré un apunt.