Hem deixat pels últims dies oest de Suïssa. Aquí es parla francès i és molt més fàcil entendre's amb la gent. El primer que hem visitat és la ciutat de Biel-Bienne [9], encara al cantó de Berna. És de les úniques ciutats de Suïssa, juntament amb Fribourg [10], on es parlen dues llengües. A Biel hi som de pas, la nostra destinació son les muntanyes, però ja que hi som aprofitem.

La ciutat està a la riba del llac Bielersee. Hi ha una gran zona pública de bany amb tota mena d'equipaments. Al centre els carrers son empedrats i desemboquen tots en petites places amb fonts al centre i plenes de restaurants, bars i cafès. Aquí hem pogut escoltar música catalana que sortia d'un bar. Encara que no hi havia ningú que parles el nostre idioma. Les façanes son molt decorades i acolorides i no n´hi ha dues d'iguals.

La industria principal és la rellotgeria i aquí hi trobem les fàbriques de Omega i Rolex (això ens ho aprenem de la guia)

Ja endinsant-nos en el cantó del Jura [11] arribem a Delemont [12]. La ciutat ens sorprèn, tot el casc antic és medieval i realment està ben conservat. És divendres, hi ha mercat de productes alimentaris. Mirem formatges i carabasses (principals aliments que venen a tots els mercats) . En una cantonada trobem uns mariatxis cantant l'Adelita i a l'altra banda del carrer unes vaques pasturen sobre una façana.

Les muntanyes del Jura estan molt preparades pels esports a l'aire lliure. BTT, senderisme, hípica, descens de barrancs, escalada..... no acabaria mai. I a l'hivern també hi ha pistes d'esquí, sobretot d'esquí de fons. Qualsevol punt d'informació et facilita mapes de tota la zona i gairebé tots s'hi pot contractar serveis o llogar-hi bicicletes. Està replet de càmpings i a moltes granges es pot Dourmir sur la paille per uns quinze euros amb esmorzar inclòs.

Arribem al destí triat (Ja des d'Arenys), Saignelégier [13]. Hi ha la ruta “La Randoline”, la més fàcil de totes les muntanyes (crec o al menys em pensava) encara que d'aquí en surten moltes més.

Al punt d'informació ens donen el mapa corresponent i procedim a realitzar els set quilòmetres, que com que ens perdem, acaben sent nou, sent optimista. El temps fantàstic, la pega és que anem traginant els polars i paravents. La ruta ens porta per granges on podem veure una multitud de vaques i cavalls típics de la regió del Jura. No us enganyo, potser hem travessat una quinzena de passos canadencs. El camí cada cop és més estret i fangós. I de cop desapareix entre el bosc (aquí és on ens perdem).

Aquest bosc ha passat a ser el santuari sagrat de la Clara i en Joan. Fins i tot l'han marcat en el Google Earth per no oblidar-lo mai. La raó? Rovellons, per ser exactes pinetells. Jo no n'havia vist mai tants de junts. Els han collit de tres en tres fins omplir les dues úniques bosses que portàvem.

Finalment tornem a trobar el sender i la Clara i en Joan ploren per no poder collir tot el que veuen pel camí. Arribem a un petit estany (Etang des royes) i descansem una mica, l'aigua és de color vi per tant no ens hi mullem ni els peus. Ja arribant al final trobem cavalls i ens estem una estoneta acaronant-los. Ens queda molt de Jura per veure i per fer, però serà en la següent visita a aquest país.

Tornem a Shönbühl passant per La Chaux-le-fonds [14] i Neuchâtel [15], aquesta vegada no ens hi hem parat però recomano a tothom que ho faci. La primera per els seus edificis modernistes i la segona per que és preciosa i sembla feta de mantega, tota groga.

Al arribar a casa.... un convidat fastigós (una paparra vermella i negra) s'ha enganxat a la pell de la Clara. Estoicament ha anat aguantant tota la operació per treure-l'hi. Alcohol a l'ull, estirada amb les pinces, extracció d'una pota que havia quedat mig a dins... Les seves úniques paraules han estat. - Tot el que hem collit ja val una picada de paparra.

Demà ja a Arenys a cal metge. Potser d'això no en faré un apunt.