Paraula d'Alcalde (carta oberta a Ramon Vinyes i Vilà)

Fa cosa de quatre mesos vaig demanar audiència, via secretària, a l'Alcalde Ramon Vinyes. Me la van atorgar per a l'endemà. Vaig pensar, caram! Quina diligència. L'endemà puntual vaig anar a la cita. L'alcalde, molt amable, em va dir: - Treiem ferro i transcendència a la nostra conversa, anem a l'Ateneu i parlamentem tant com toqui però amb un cafè a la taula, i així les paraules sortiran més fluides.

Tal dit, tal fet. Tots dos cap a l'Ateneu i tot remenant la tassa trencàvem el gel i iniciàvem la conversa. Jo li deia que em vaig fent gran a marxes forçades i que porto una vida viatjant amunt i avall i que abans de jubilar-me del tot em faria prou il·lusió de fer un viatge amb la gent jove del poble. Em va passar pel magí que podríem fer un viatge al Marroc (aquest és un país que em conec pam a pam) i que l'Ajuntament s'hi podia involucrar d'una manera o una altra. Podria subvencionar una petita part d'aquest viatge i, alhora, podria ajudar-nos a organitzar una acció solidària . Es tractaria de que aquests joves, amb l'empenta que les autoritats municipals els imprimirien, busquessin medicaments per les farmàcies arenyenques que anirien destinats a una associació de malalts crònics del pais magribí, concretament la de la ciutat de Risani, a toca de la porta del desert del Sàhara. I també, faríem mans i mànigues per trobar material escolar i entregar-lo a una escola perduda -, doncs, deixada de la mà d'Al·la- al bell mig de la serralada de l'Atles.

Crec que era una feina bonica, educativa, interessant... L'alcalde vaig notar que s'anava engrescant de mica en mica i que trobava la idea bona i adequada. Fins i tot va sortir durant la conversa l'anècdota d'aquell vaixell que salpant del port d'Arenys havia d'arribar fins a la Sydney australiana, un vaixell que ha fet aigua per la popa i que no ha arribat més enllà de no sé quin port de les Canàries. Ell em deia que si l'Ajuntament havia pogut col·laborar amb una quantitat en metàl·lic en aquesta aventura turístico-esportiva, amb més raó havia d'aportar uns bons dinerons a que els jovent del poble pogués desplaçar-se fins al Marroc i allà fer una barreja de turisme i bona pedagogia. Textualment em va dir: “Pep, no sé quina quantitat, però ja pots comptar amb una subvenció municipal”. I jo ràpidament vaig respondre-li que la subvenció no era per a mi sinó pels joves de la població i jo garantia al senyor alcalde que faria la meva feina sense cobrar un duro. Ens vam donar les mans i vàrem tancar un tracte, un tracte verbal, d'aquells de cavallers.

Un servidor, content com unes pasqües, es va reunir ràpidament amb la Susanna Mir, tècnica de joventut del nostre ajuntament, i amb l'Assum Balliu màxima responsable d'aquesta àrea. Els vaig explicar fil per randa la reunió mantinguda amb el senyor Vinyes i van decidir d'anar per feina i començar a enfilar l'agulla. Al cap d'uns quinze dies em criden les senyores Balliu i Mir i em fan saber que després de parlamentar elles amb l'alcalde, aquest els va dir que tot allò que en Pep Quintana argumentava no era cert. Jo els vaig fer entendre que llastimosament per a mi no tinc tanta imaginació i que com elles comprendran no posaré en boca de l'alcalde alguna cosa que ell no m'hagi dit. Les vaig animar a que insistissin i li refresquessin la memòria al senyor Vinyes i la regidora Balliu al cap d'uns dies em va torna a dir que l'alcalde ara admet la reunió amb en Quintana però nega haver-se compromès a res de res.

Jo els vaig dir, tant a la regidora com a la tècnica de joventut, que d'acord. Que no faríem el viatge ni res de res. Però també els vaig dir que tenim, llastimosament, un alcalde, sense paraula. La primera autoritat del poble ha de tenir més rigor i seriositat. Si tot ho pela així, si que anem mal pelats! Ara que estem a les portes de les eleccions m'agrada d'explicar aquest fet perquè els arenyencs de bona fe ho valorin i ho tinguin present.

Res més, Ramon, si no hi estas d'acord ja m'ho faràs saber, i si vols rectificar -no a realitzar el viatge sinó a admetre les paraules que em vares dir- encara hi ets a temps. Teu cordialment agraït, afectíssim, Pep Quintana.

10 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

rosaura

Pep, no ets tu l'únic

Enviat per rosaura el Ds, 29/01/2011 - 21:41

Pep,
no ets tu l'únic, llastimosament el nostre Batlle perd la memòria. Fa dos mesos que el meu marit va demanar per parlar amb ell. La seva "secretaria" li va dir que ja el trucaria per donar-li dia i l'hora però, encara esperem que truqui. Aquest dimarts passat varem trobar el Sr.Vinyes per el carrer i el meu marit li va comentar el fet, en aquell moment ell anava a l'Ajuntament i ens va dir que la secretaria ens trucaria. Encara esperem la trucada. Per cert que la cosa es "URGENT" i així li vàrem comunicar, però res de res. El dilluns ja petarà el que sigui. I si aneu per la Riera ja sentireu (La Pudor).

Ramon Vinyes Vilà

Resposta Ramon Vinyes

Enviat per Ramon Vinyes Vilà el Dg, 30/01/2011 - 22:07

Bona Nit,

Rosa Maria us trucarem (trucaran) per a quedar, si us plau tenim agendes i tasques al cent per cent i no podem respondre al moment. L'altre cop, fa dos mesos, no vas parlar amb mi i pel que em van dir es va derivar el teu tema cap a la regidoria i tècnics que duen el tema del clavegueram. Val a dir aprofito que altres temes que he parlat amb el teu marit s'han anat treballant i resolent, no?

Pep,
recordo perfectament la trobada. Et vaig dir que hi hauria col.laboració per part de l'Ajuntament. El que no pot ser és finançament al cent per cent. Amb el Sinera, la subvenció fou directament d'Alcaldia, entenc que aquest tema hauria de passar per joventut i la seva tècnica. En tot cas pots comptar amb un ajut d'Alcaldia (però no el pagament cent per cent!). Suposo que joventut també voldrà col.laborar pel que m'havia comentat la regidora. I, finalment, la gestió evidentment no la duré directament per tant feu-m'ho fàcil,....

Ramon Vinyes

esperanceta

Viatge joves al Marroc

Enviat per esperanceta el Dg, 30/01/2011 - 22:31

Per que no animeu als joves a recollir els medicaments i material escolar igualment?? i si tant necessitats estan els hi envieu per UPS?? Així els contribuents ens estalviarem una despesa que en èpoques de crisi.
Personalment espero que el senyor Vinyes s'oblidi d'aquesta subvenció i els hi doni als Frares o a Càritas que realment estan desbordats.

rosaura

Ramon sempre que havíem

Enviat per rosaura el Dll, 31/01/2011 - 00:32

Ramon sempre que havíem parlat directament amb tu ho havíem resolt tot. Per aixo el meu marit era amb tu amb qui volia parlar, del problema del clavegueram. Aquesta vegada no a estat així i no se si t'arribarà a temps la contesta. Doncs des del dissabte que tenim embussades les clavegueres. I quant van venir el PERE I ÀNGEL, el mateix dissabte, varen quedar que el dilluns vindrien a fer la feina per que el dissabte, amb el mercat, hagués passat com l'última vegada. I nosaltres per evitar el que segurament passarà hem aguantat l'embussada i la pudor, però demà el matí vindran a fer-ho. Si pots trucar, perquè el dissabte vàrem trucar a l'Ajuntament i va sortir el contestador, de totes maneres demà s'ha de fer. Espero que pogueu parlar per solventar el problema. Moltes gràcies

Rosa Mª

pep

Bon dia Ramon (i a tota la

Enviat per pep el Dll, 31/01/2011 - 16:25

Bon dia Ramon (i a tota la resta d'arenyautes)
crec que es de persona ben nascuda donar acús de rebut els escrits que t'adrecen. Vull pensar que tot plegat ha estat un joc de malentesos. Miraré de tornar a parlar amb la regidora del ram i la tècnica de joventut.

Sóc conscient que aquest any és prou complicat d'organitzar coses a on facin falta subvencions i ajudes de diners públics. Segurament aquest 2011 serà el pitjor any que mai hagin conegut els segles.

Recullo també l'opinió de l'anònima Esperanceta i coincideixo amb ella (malgrat que els anònims no m'han agradat mai). Es possible que tant Caritas com els frares necessitin tota mena d'ajuts, això no invalida però que el jovent del poble pugui fer una escapada al país nord-africà i tot divertint-se de manera sana i intel·ligent puguin aprendre alguna lliçó primera de viure i de com enfocar aquesta vida. I si l'Ajuntament ens dóna un cop de mà monetari tampoc em sembla cap disbarat, ni malversament.

No voldria allargar-me més del compte i he volgut aclarir les coses. Malgrat tot m'agradaria molt, moltíssim, de llegir alguna opinió de joves arenyencs i/o algun comentari dels vailets a qui aniria enfocat aquest viatge. Si ningú d'ells reacciona potser es que no acaba d'interessar i sóc jo qui estic equivocat proposant-lo. Tot a la vida es replentajable, menys la mort.

Apa, abraçada a tots.

ps: per cert Ramon, he observat que tens una pàgina oberta a arenyautes i no hi he sabut llegir ni un sol apunt. T'animo que l'utilitzis -quants més serem, més riurem- i segur com a primera autoritat del municipi tens un munt de coses per explicar-nos. Jo, que no fa massa que hi col·laboro assiduament, et puc assegurar que és un fòrum que té un interès indiscutible. Engrescat i segur que me'n donaràs la raó.

Roser Maresma

la crisis

Enviat per Roser Maresma el Dll, 31/01/2011 - 17:31

hola ""esperanceta",
si em permets que hi posi cullerada, jo crec que justament en moments de crisi, és justament quan toca cultivar-se i aprendre! que no diuen que és el moment de recuperar valors? de formar-se? doncs això! i no dic que els caputins i càrites no ho necessitin, però invertir amb joves, és invertir amb futur... i això tambés és molt important.

fani

la crisi

Enviat per fani el Dll, 31/01/2011 - 19:01

Primer de tot demano perdó per adreçar-me a vosaltres d'incògnit. No estava utilitzant el meu PC i havia oblidat la contrasenya.
Segon intentaré explicar-me per si no em vaig explicar massa bé.
M'ha semblat frívol demanar explicacions públicament a l'alcalde d'un comentari fet en un cafè, sense cap paper oficial que ho documenti, per exemple una sol·licitud degudament registrada i per demanar una subvenció per un viatge. Tant per una banda com per l'altra.
A partir d'aquí se del cert que en Pep organitza els millors viatges al Marroc.
Se que el govern no inverteix en el futur, o sigui ni en ID ni en joventut.
Però preferiria que la meva part dels impostos que es queden a Arenys anessin per altres coses, que jo personalment i sense voler convèncer a ningú crec més importants.

Assum Balliu

Em sap greu que això hagi

Enviat per Assum Balliu el Dm, 01/02/2011 - 10:09

Em sap greu que això hagi arribat a aquests extrems. Bé, com que ja no podem fer marxa enrere, cal mirar endavant. Intentem canviar aquesta situació i busquem solucions. Tot plegat és un malentès i per tant si ho podem capgirar, som-hi!.

Pep, no cal posar en dubte la paraula de l'alcalde. Estic convençuda que no ho ha fet conscientment en cap moment. De vegades tots anem tant enfeinats i tenim tantes coses al cap, que moltes coses se'ns escapen de les mans.

Celebro que tot s'hagi aclarit i a partir d'ara, si el pressupost i els recursos de que disposem a Joventut, juntament amb l'ajut d'alcaldia, podemintentar replantejar el projecte.

Un abraçada ben forta!

Assum

joancmartin

Opinions de tots colors

Enviat per joancmartin el Dm, 01/02/2011 - 21:33

Després de llegir l'article i les respostes no puc menys que deixar anar el meu punt de vista amb un to de sarcasme, escepticisme, desencís, bretoleria i certa tranquilitat, a un tema que ha donat tant de sí i que es troba al ranking de les blocades arenyautiques.

Em sorprèn (simplement em sorpren, que no vol dir dubtar-ho) tant la predisposició del Sr. Alcalde de rebre així d'aviat a la gent, malgrat que ilustre (tret de pormenors no esmentats en el relat), com que adreçi directament al ciutadà cap a l'Ateneu, i com no, que digui amen a deixar anar els calers. Ho sento, ho veig així. Gris tot plegat.

Malgrat tot passaria pel colador xinés qualsevol afirmació de pòlitic professional o ammateur.

Quan he sortir de l'apatia politica en que he estat inmers els darrers 45 anys, he trobat justificació a aquesta actitut selectiva del meu cervell tot aquest temps (i de l'amigdala en concret, que sembla ser la part que procesa les emocions). La única conversa mantinguda amb el Sr. Alcalde de temes "transcendentals" (concretament sobre la recepció de certa urbanització) em va provocar, parlant clar i arenyenc, que em caiguessin els ous a terra. Com un mur.

Estic pensant en tornar-me a submergir en aquella plàcida i absoluta ignorància politica, i abandonar aquesta sensació de que només fan que jugar i pendre el numero al ciutadà pla. Però ens hem d'esforçar en que no sigui així i evitar posar l'estora vermella a tendències poc recomenables per la nostra cultura i les nostres tradicions (collons!). Malgrat tot... no ha de ser fàcil la política, oi?.

En qualsevol cas, no està la cosa com per baixar al moru, que l'ambient està calent.

4 Ulls

Més proximitat

Enviat per 4 Ulls el Dij, 03/02/2011 - 12:42

Doncs que voleu que us digui, Que hi ha de dolent tenir una reunió amb l'Alcalde fent un cafè?. Prefereixo un Alcalde proper que no un estirat que et rebi darrera una taula i mantenint distàncies.

No estem sols, Arenys té una població de 15.000 habitants, l'Ajuntament no ho porta una única persona, hi han tècnics, secretàries, administratius que porten gestionen les nostres sol·licituds, així que críticar per què no ens fan cas en un tram breu de temps, Què tal si pensem que possiblement a l'Ajuntament té sobre la taula 14.999 problemes mes?

Interessant fer una convivència en un poble del Marroc, compartint maneres de fer, coneixent formes de viure i diferents formes de pensar; però tal i com està la situació econòmica i social, joves i no tan joves ens podriem reunir igualment al nostre poble; sense deixar a banda el fer enviaments de medicaments o el que calgui a la gent d'allà o d'aquí.

Per críticar un sempre està dispossat a escriure o parlar; no sé per qué no fem res quan les coses surten bé, rebre "una palmadita en la espalda" també s'agreix.

Ramon, Assum per la meva part "una palmadita" per la feina que feu al Govern i a la vostra regidoria.