Polítics transcendents? Tot plegat, un Fora de Joc

Estem a dos mesos justos de les Eleccions Municipals. No m'agradaria ocupar el meu temps parlant d'aquest tema tan recorrent. Si es comenta de manera divertida no negaré que té la seva gràcia però quan els aprenents i els professionals de la política es posen transcendents són avorrits -i fins potser perillosos, perquè acostumen a manar- com una mala cosa i no hi ha déu que els aguanti. No hi ha res més somnífer que un català polític d'esquerres (o de dretes, que són iguals), que s'embranqui per les fulles més altes de la transcendència. Deixem aquest tema, doncs, a mans d'en Xavi Mir, que veig que darrerament s'agafa molt seriosament les col·laboracions en aquest fòrum d'arenyautes i ens dibuixa uns retrats magnífics dels caps de llista de totes les formacions polítiques que es presenten al poble. Sàpigues, Xavi, que aquests articlets els espero amb frisança. Endevinarem, els teus lectors, a qui votaràs després de llegir i rellegir les teves col·laboracions? Aquest és un joc que m'he imposat.

Avui és dilluns i els dilluns s'ha de parlar del que s'ha de parlar. El més important va ser que al minut 22 tot l'estadi va aplaudir de manera espontània per donar ànims a aquest noi que me l'han operat del fetge; aquest xicot francès de color negre i fibrós com pocs, que es guanya la vida intentant fer gols o, potser millor, evitant que els en facin. Dic que va ser al minut 22 perquè sembla que l'Abidal porta a l'esquena aquests dos ànecs gravats. El Barça juga bé, fa filigranes amb la pilota, treballa amb vocació, té ben apresa la lliçó... però darrerament va escàs de punteria, guanya per la mínima. En aquesta era Guardiola estem acostumats a gaudir de golejades i de jugades fetes amb tiralínies, de PlayStation i últimament ens les escatimen de manera gasiva. Malgrat tot guanyarem la Lliga, la Champions, la Copa del Rei, la Copa de la Catalunya i la Copa de la Mare que els va Parir a Tots Plegats.

Quina vergonya haver de recórrer al recurs de la pilota, senzillament perquè avui és Sant Dilluns. Però segurament és millor parlar de futbol que de política i dic això, perquè observo, encuriosit, que tots els polítics van de cul per anar al futbol (llotja). Serà perquè als estadis s'hi guanyen partits però, també i sobretot, eleccions?

No ens preocupem. Si el Barça va bé tot va bé. Els independentistes contents i els de la dreta del PP també. Tots coincideixen en el bon resultat de l'equip propietari del Camp Nou. Tal i com estan les coses si el dia 22 de maig, el Barça juga a casa, un servidor anirà a futbol. I no aniré a votar fins que no es presenti l'Abidal com a primer de la nova llista “Los Chinitos Mancos de Huelva”.

A les eleccions hi posem més imaginació, intel·ligència i divertimento o tanquem la barraca i quedem-nos a casa. Estimat Xavi Mir, et cedeixo la paraula molt gustosament. A veure si aconsegueixes que em decideixi per alguna opció. Tal i com està el pati local ho tens complicat. Ah! I, això, que guanyi el pitjor!