O tots o ningú (segona part)

Em sap greu que el meu últim apunt hagi agradat tan poc als polítics locals. Sé que les veritats piquen i ofenen. Deixeu-me, però, aclarir-vos unes poques coses.

Primer .- Jo no dic que no vagi a votar el que sí que dic és que no votaré cap de les opcions que ens donen a escollir. Aquest és el primer punt que vull deixar clar i que subratllo. L'Enric Pera ens convida a fer un porra, que no faré, no per res, sinó perquè no en tinc ni idea i segur que la cagaria de totes totes. Insinua, en una nota a part, que s'ha d'anar votar ni que sigui en record de tots els que durant tants i tants anys no ho vàrem poder fer perquè vivíem submergits en la nefasta dictadura del franquisme. Mira, estimat Enric, ni que sigui per la trista condició del privilegi de l'edat jo aquesta dictadura la vaig viure i patir força més que no pas tu. És ben cert, tal com dius, que no ens deixaven votar, ni fer res de res, però no em negaràs que l'opció de l'abstenció és tan vàlida com qualsevol altra. Les abstencions meditades i fetes a consciència tenen, crec jo, la mateix força que qualsevol altre vot dirigit allà on sigui. O és que els àcrates se'ls ha d'exterminar? La democràcia gràcies a Déu és molt amplia i flexible i ens obliga a acceptar totes les fórmules i l'abstenció n'és una, no ho dubtis.

Segon .- Els partits polítics tenen una organització interna que no m'agrada gens ni mica. Els trobo doctrinaris i segueixen consignes. Els manca una personalitat pròpia, cap problema, però a mi no em fan feliç. I, aquesta vegada, els qui encapçalen les diferents llistes no m'acaben de fer el pes. I no us ho agafeu pas al peu de la lletra, no m'acaben de fer el pes políticament parlant, és clar. Algun d'ells és molt amic meu però, que voleu que us digui, encapçalant aquesta o l'altra candidatura no m'agraden. Me'ls estimo molt però els trobo en llistes equivocades. I això no m'ho pot discutir ningú.

Tercer .- He estat testimoni d'un debat, concretament el que varen organitzar uns joves a l'Ateneu. I us puc assegurar que els alcaldables deien tots les mateixes coses. Ho entenc, és molt difícil que hi hagi algun partit polític que s'atreveixi a dir que no farà res pels vells o que n'hi hagi un altre que es desentengui de la sanitat del poble. Per força han d'estar d'acord gairebé en tot. Gosaria de dir que el debat va ser fluix i de poc interès i cap candidat no ens va dir res que ens fes engrescar d'allò més. Ho dic amb una sinceritat absoluta, tal com em surt del cor i de l'ànima.

Quart .- Tots els partits juguen amb puteria -perdoneu-me la vulgaritat. Ni un ens ha avançat cap línia de pacte. Ni un ens ha insinuat amb qui els agradaria de tancar acords. Tots esperen a veure els resultats, i llavors cuita corrents i mig d'amagatotis, fer les aliances que més els convingui. És a dir, ells ens demanen el vot, just fins al dia de les eleccions. A partir de l'endemà, el poble ja no som res No els importem un ral. Ells parlen, ells decideixen, ells fan i desfan i nosaltres no som res ni ningú. Em sembla una mica penós i egoista, què voleu que us digui.

I cinquè .- Crec, sincerament, que hauríem de ser tots els electors -i quan dic tots, vull dir tots- els que votéssim en blanc, féssim un vot nul, o, senzillament, optéssim per l'abstenció. Si fos així, els polítics de tots els partits reaccionarien, segur, en favor de la democràcia i ens encaminaríem, tots plegats, a fer unes eleccions més netes, més coherents, més políticament justes i, sobretot, més democràtiques. És a dir, a fer unes eleccions de llistes obertes. Aquestes són les que jo busco i les que a mi m'agraden. Però, ves per on, aquestes que m'agraden a mi són precisament les que no agraden als polítics i per això les veten.

Mentre tot això no arribi veuré què faig: potser votaré en blanc, potser faré un vot nul o, fins potser, m'abstindré. Qui ho sap? Jo, hores d'ara, encara no ho sé. Queden uns dies de campanya i si algú em convenç... Ah! I visca l'anarquia!