O tots o ningú (tercera i última part)

Aquest matí, a primera hora, m'he trobat en Francesc Castell, que és un personatge sempre molt ben informat de tot el que passa a aquest poble. Bé, del que passa, del que ha passat i del que passarà. Es belluga per la ràdio i per totes les redaccions de les revistes que es publiquen i, també, de les que no es publiquen. Forma part del senat de totes les tertúlies dels bars locals i és una persona que la pots trobar parlamentant amb algú de l'esquerra més furibunda o amb un de dretes civilitzat. En Castell és un arenyenc preocupat pel que passa al municipi. No entenc el perquè no ha estat mai regidor. No li han proposat les diferents forces polítiques municipals? Però, hores d'ara no sé a què ve tanta xarrameca. L'únic que volia dir-vos, és que aquesta matí, a primera hora, m'he trobat en Francesc Castell.

En topar-me amb ell ens hem dit bon dia i alguna cosa més. Ell m'ha dit: caram quina activitat tan frenètica ha agafat això dels arenyautes. Es nota que tenim les eleccions municipals a tocar. Tothom opina i tothom diu la seva i m'ha felicitat pel meu darrer apunt O tots o ningú (segona part). M'ha fet notar que tot aquest personal que passa les nits, en semi-vetlla a la barcelonina Plaça de Catalunya i a tantes altres places de l'estat espanyol, el què defensen sense defensar, el què argumenten sense argumentar i el què....sense...venen a ser una mica Peps Quintanes. Gent sense partit al darrera, sense cap mena de militància, ni política ni sindical, que el que passa és que estan tips d'aquesta democràcia monòtona, avorrida i reiterativa. Aquesta democràcia irreal, moribunda, conformista del tot que només els grans partits, que viuen dels escons obtinguts, defensen a capa i espasa. Són els indignats del moment actual. Un moment que està veritablement fatal, que pel que sembla i intueixo aquestes eleccions no l'arreglaran pas. Potser sí que hi haurà canvis a la propietat de les poltrones municipals, però em temo -i pel que veig no sóc pas jo sol- que no canviarà massa res, llevat que les cadires encoixinades les escalfarà un cul diferent.

Segueixo amb atenció els escrits i les porres que es publiquen en aquest fòrum arenyenc. En Mir, que escombra descaradament cap a casa, opina, fins i tot amb certa frivolitat, de com han de ser els pactes post-electorals. M'encanta quan diu allò, de què amb la Soraya Real, amb la Susanna Mir, en Quim Barris... es podria fer una molt bona feina a l'ajuntament, sempre i quan s'ajuntessin amb els d'Esquerra Republicana. I m'encanta molt més encara quan descarta la figura de l'Estanis Fors. Caram Xavier, vas fort (que no Fors)! Pensa que tots aquests que anomenes són soldats de l'Estanis; són gent que ell ha escollit i que ells han dit sí al seu lideratge. Crec que ho fas difícil, molt difícil. Una cosa és el que t'agradaria i una altra de molt diferent és allò que hem d'entendre com a coherent i previsible. Em sorprèn també el teu optimisme polític. Pensar que Esquerra traurà quatre regidors en el moment actual és no tocar de peus a terra. Que Convergència i Unió i Esquerra Republicana puguin obtenir el mateix nombre de vots i per tant el mateix nombre d'edils és, senzillament, fer volar coloms. Ara bé, si CiU i ERC sumen majoria, després de les eleccions, potser sí que podreu intentar de pactar la legislatura però, evidentment, en Fors ha de seure's, t'agradi o no, al tro del Senyor Batlle. La llista més votada s'ha d'endur aquest privilegi, crec que en aquest punt no hi ha discussió possible. Tampoc acabo d'entendre perquè haig de ser jo -jo que estic tan lluny de les tesis convergents- qui faci aquesta reflexió en veu alta. Per què Convergència i Unió no ens explica una mica què pensa de tot aquest embolic, de tot aquest batibull? Per què no ens fa saber les seves intencions de pactes i acords post-electorals? O faran els murris fins a saber els resultats últims i llavors actuaran d'una manera, si surt mascle i d'una altra, si és femella?

M'he llegit l'apunt del Maiol Sanaüja, que és un altre personatge que apunta maneres i que per tant té un futur prometedor. M'ha agradat, fins diria que m'ha entusiasmat la seva aportació escrita a arenyautes. Des del primer dia de la campanya em pregunto què hi fa aquest xicot, que a vegades va un bon xic massa sobrat, en aquest Bloc Municipal, que és un embolica que fa fort d'aquí t'espero; una barreja insuportable de pensaments i filosofies; una confusió de calaix i patriotisme i, en definitiva, una disbauxa política que no porta en lloc. Malgrat tot insisteixo en que feu una lectura meditada de l'escrit d'en Maiol i segur que us agradarà i, alhora, goso d'animar-lo a que continuï amb les seves col·laboracions. Els arenyautes li agrairem.

Deixeu-me parlar, encara un moment, de l'Enric Pera i de les seves Porres Electorals. El felicito perquè descobreixo que té un èxit important. Vaig dir-li que no en faria cap perquè sóc un desastre a l'hora de profetitzar el que sigui. Però tampoc no li vull fer un lleig ara que em dedica, sense citar-me, gairebé un article sencer. Em llenço, doncs, a l'aventura demanant disculpes a qui calgui, si és que cal, que crec que no cal.
PSC: 4; CiU: 5; ERC: 2; IC: 1; bloc: 2; PP: 2; CUP: 1.
Després d'haver votat, vull aclarir que aquest no és el resultat que mi m'agradarà que surti, però sí que és el resultat que em penso que sortirà.

Res més amics, si algú dels qui m'entén, s'anima i engresca de passar les nits que han de venir abans no arribin aquestes eleccions municipals a la Plaça de l'Església, doncs, que m'avisi. Jo, un servidor vostre m'hi apunto. Agafaré la màrfega, la cantimplora i carmanyola i cames ajudeu-me cap a la plaça que hi falta gent. I allà elucubrarem, conspirarem i, si cal, proclamarem l'Àcrata República Independent d'Arenys de Mar. Què, ens animem?