L’ACCESSIBILITAT URBANÍSTICA – No fem prou i queda molt per fer.

El 25 de novembre de 1991, el parlament de Catalunya va aprovar la Llei de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.

En el seu article 4.2 es comenta que les vies públiques, els parcs i els altres espais d'ús públic existents, i també les respectives instal•lacions de serveis i mobiliari urbà, seran adaptats gradualment, i d'acord amb un ordre de prioritats que tindrà en compte la més gran eficiència i concurrència de persones, a regles i condicions que siguin establertes per reglament. Els ens locals (Ajuntaments) hauran d'elaborar plans especials d'actuació, per tal d'adaptar les vies públiques, els parcs i els altres espais d'ús públic a les normes d'accessibilitat; a aquest fi els projectes de pressupostos dels ens públics hauran de contenir cada exercici econòmic les consignacions necessàries per al finançament d'aquestes adaptacions.

A llarg d’aquests més de quinze anys cap govern local arenyenc, a diferència d’altres poblacions, ha elaborat un pla especial d’actuació ni s’han previst consignacions suficients per al finançament d’aquestes actuacions.

Malauradament, Arenys de Mar és una població a la qual la gran majoria de carrers presenten barreres arquitectòniques importants, no només per a les persones que presenten alguna discapacitat física, sinó també per a qualsevol vianant, donat que molts dels seus carrers presenten desnivells considerables i pavimentats molt lliscants.

Cal que ens arremanguem les mànigues per i prendre consciència sobre aquest problema marcant un pla d’actuacions per complir amb la normativa vigent des de l’any 1991!

En aquesta legislatura s’han realitzat alguns entroncs de carrers amb la riera, o bé s’han instal•lat baranes a alguns carrers amb forta pendent, però alguna d’aquestes actuacions continuen incomplint la normativa de supressió de barreres arquitectòniques.

A mode d’exemple, la Llei diu que:

1. Els paviments hauran de ser durs, no lliscants i sense regruixos diferents dels propis del gravat. A Arenys trobem molts espais a on s’incompleix aquesta norma, com per exemple les voreres de la riera, a Bisbe Pol, o a la baixada de la Plaça Bellavista fins al carrer de St. Pere, per posar-ne algun exemple de molts.

2. Les rampes o pujades no poden tenir una pendent igual o superior al 8%. Això vol dir que hi ha molts carrers que superen aquesta pendent i que amb la instal•lació de baranes o passamans no resol amb la normativa, ja que s’hauria d’instal•lar escales adaptades; de 30 cm d’estesa mínima i 16 cm d’alçada màxima, amb un màxim de 12 graons per tram i amb baranes que tinguin altures d’entre 0,80 i 0,85 cm als trams de graons i d’entre 0,90 i 0,95 als replans. Exemples en trobem a una gran quantitat de carrers com la Pujada de l’Hospital, la Pujada del Fondo de les Creus, Trams del carrer d’Andreu Guri, la Pujada d’Arquitecte Gaudí, la Pujada del carrer de l’Olivar, la Pujada de Lourdes, l’Avinguda Europa, el carrer Professor Castelló...

3. Els passos de vianants també poden i han d’estar adaptats, salvant desnivells entre vorera i calçada amb un gual de vianants adaptat amb pendent inferior al 12%. Aquest tema, tot i que no acaba de complir-se del tot, està força solucionat a la zona de la riera encara que cal que es pintin amb pintura antilliscant, però encara manca molt per fer a la resta de la vila.

4. Les tapes del clavegueram o serveis i les reixes de recollida d’aigües han d’estar enrasades a cota d’acabat del paviment i han de tenir textura diferenciada. Això s’aconsegueix sobretot als carrers a on s’ha fet alguna actuació de reurbanització.

5. I finalment, les voreres han de tenir una amplada mínima de 0,90 mts. Això sobretot a les zones dels rials (Sa Clavella, Pau Costa, Església) no passa, per la qual cosa és important que les actuacions de canalització i soterrament d’aigües pluvials es faci quan abans millor i es suprimeixin voreres donant prioritat als vianants.

De ben segur que m’he deixat molts exemples i hi ha molta més normativa a tenir present en matèria de supressió de barreres arquitectòniques als espais públics exteriors, sense deixar de costat els edificis públics.

Cal prendre consciència des de l’Ajuntament per tal de d’anar posant remei a aquest assumpte, donat que hi ha molta feina per fer, molts accidents a evitar i moltes demandes per estalviar, quan més ràpid anem prenent mesures.