Kala, la conilleta

Vull començar dient-vos que he estat una persona poc amant dels animals, perquè m’han produït basarda i no he sabut tenir-hi bona relació. Però la vida dóna tombs i resulta que tinc un fill que adora els animals i vol conviure-hi, i no m’ha tocat altre remei que acceptar-los a casa. Vam començar per animals petits: ocells, hàmsters, peixos..., perquè jo pogués anar fent l’adaptació.

Ara tenim aquesta conilleta –un bélier, que tenen les orelles caigudes i he de reconèixer que té molt d’encant–, que es passa hores rondant per la casa i jo m’hi he anat familiaritzant. És molt afectuosa i bufona. Hem comprat una corretja i la portem a passeig, no pel carrer sinó pels descampats. I oh sorpresa! Hem trobat altres persones que fan el mateix. I aleshores toca parlar de conills, com els propietaris de gossos es fan amics gràcies als gossos. I no cal dir que quan passegem criatures, salvant la diferència, les mares acaben amigues parlant de criatures.

Segurament tindrem un altre animal. I jo hauré passat de tenir-ne molta angúnia a fer el procés d’apropament i finalment estimar-los. He entès que són éssers vius que es fan estimar i que donen molt d’amor. Per això són tan recomanables per a persones grans i sobretot persones que viuen soles. Ja en diem “animals de companyia”, perquè en fan molta, especialment els gossos, que són tan fidels i que els pots educar. Hem sentit tantes històries de gossos que han estat fidels als seus amos fins a l’últim moment!

És tot un món, el tema dels animals, i jo el tenia completament vetat. Però he anat entrant en consciència i he descobert que era una mancança meva, per alguna raó que desconec, i ara vaig fent l’esforç d’entrar-hi.
L’altre dia passejant pel carrer, vaig sentir un soroll de porc, i no m’ho podia creure, teníem un porquet al darrere que anava passejant amb el seu amo. El noi ens va explicar que va saber que l’actor George Clooney tenia un porquet vietnamita a casa, i com que els humans som tan influenciables i la gent vol seguir la moda, ara es comencen a comprar aquests animals per tenir-los a casa. Vam tenir una bona xerrada i diu que en una setmana li ha ensenyat moltes coses i que és molt intel•ligent. És bon animal i es porta bé, però amb el morro obre la nevera i els armaris. Vaig pensar que de moment no m’hi volia familiaritzar, però vés a saber!

El mateix m’ha passat amb les abelles, que tenia terror i pànic que em piquessin, però, com que a la terrassa tenim moltes flors, les abelles vénen a fer la pol•linització i ara les saludo i els agraeixo que vinguin a fer la seva feina i a ajudar les flors perquè donin fruit. Tot té un objectiu i, si l’entens i perds la por, la vida guanya qualitat.

Han hagut de passar molts anys perquè jo entengués que apropar-se als animals és un acte d’amor i que ells, que són agraïts, te’l tornen. L’amor és present arreu i és el que mou el món; només l’hem de desvetllar i augmentar-lo, i està a les nostres mans fer-ho. Obrim els ulls per veure aquest amor que ho impregna tot i escampem-lo, i quin paradís podem crear!

Mª Teresa Quintana