La Borgonya i Taizé

Havent tingut l’oportunitat de tornar a Taizé, en plena Borgonya, i tenint l’ocasió de visitar poblets dels voltants en aquest mes de juny –que és el millor mes per descobrir la natura en tot el seu esplendor–, vaig contemplant les cases típiques de la campagne française, construïdes en pedra i algunes molt antigues, amb jardins molt verds i replets de flors; tantes, que algunes no les conec i m’apropo a olorar-les i a mirar-les en detall. I és en aquests jardins que tinc el sentiment de viure en un país de fades, esperant que algun follet em surti de darrere un arbre, i que alguna fada em porti un regal de bondat. Deixant ara els somnis, vull dir que els arbres són dignes d’admiració, alguns altíssims i ufanosos de fullatge.

I mirant a l’horitzó d’aquesta Borgonya tan verda, veus el que podríem anomenar un patchwork de rectangles verds: camps amb diferents conreus; prats gemats amb les vaques, xais i cavalls pasturant en diferents espais, i campanars que sobresurten amb petits poblets al voltant de l’església. I no cal dir que el gran espectacle que esperem cada dia és la posta de sol, acompanyada de núvols de diferents colors que col•laboren a la decoració. Realment espectacular!

I a part d’aquest sentiment bucòlic que la Borgonya em desvetlla, ara voldria parlar-vos de Taizé. Ja n’he parlat alguna altra vegada, però vull tornar a remarcar que és un petit nucli d’humans de tots els continents del planeta, persones de totes les races i de llengües molt variades. I vénen de molt lluny per passar uns dies en aquest oasi de pau i aprofundir en la Bíblia (Antic i Nou Testament).

Ens fan introduccions bíbliques en anglès, i cada grup, reunits per idiomes, té un traductor del mateix grup. Aquí tot funciona amb voluntariat, cosa que abarateix molt els preus i que fa que sigui assequible per a molta gent. Aquestes introduccions de què parlo serveixen per reflexionar i conèixer la Bíblia més a fons. A les tardes, en petits grups, comentem el que hem treballat als matins, i tens ocasió de conèixer força les persones del teu grup, amb qui a vegades sorgeixen bones amistats, per tornar-se a veure i fer, fins i tot, intercanvis de cases amb gent d’altres països, si et sembla que són les persones adients. Es creen vincles humans i espirituals.

Una part important de la vida a Taizé és la litúrgia a l’església tres vegades al dia, basada en lectures de l’Antic i el Nou Testament en diversos idiomes, acompanyades de cançons molt curtes i repetitives, com si fossin mantres orientals, que aconsegueixen aquietar la ment i elevar l’esperit. Malgrat que a vegades hi ha 6.000 persones –la majoria joves–, el silenci és absolut i no sona ni un mòbil, perquè tothom està molt conscienciat. I dóna gust veure tant jovent d’arreu del món, integrats en aquesta espiritualitat que els sedueix.

Tot això va començar quan el fundador, el frère Roger, un suís jove que va arribar tot sol a la Borgonya durant la Segona Guerra Mundial, es va instal•lar en una casa d’aquest poblet francès –Taizé–, per ajudar ferits de guerra, fossin del cantó que fossin. Després, alguns altres nois s’hi van afegir per ajudar-lo, i així va anar naixent la comunitat de germans. Ell és mort, però 70 anys després la comunitat és molt viva, amb al voltant d’un centenar de monjos (frères), i el nombre de persones que venim a passar-hi una setmana augmenta cada any.

Nosaltres hem vingut moltes vegades, perquè hi trobem el repòs, la pau i el reforç que ens ajuden a viure la fe. També és estimulant la possibilitat de conèixer gent tan diferent, que busquen, com nosaltres, aprofundir en l’espiritualitat.

I per acabar dir-vos que la llengua més utilitzada és l’anglès, que facilita la comunicació, però que això no ha de ser una barrera per a qui no sàpiga anglès. Sempre trobarem persones disposades a traduir.

“Déu és Esperit. Ens parla a través d’intuïcions silencioses.” Frère Roger.

Mª Teresa Quintana