Un altre món és possible?

(Dels meus apunts per a una tertúlia a Ràdio Arenys, en la qual vaig col•laborar)

No només és possible, sinó que hi estem abocats per diverses raons. Primerament, tot el planeta i l’univers també estan en constant canvi, segons els científics. El nostre cos canvia totes les cèl•lules cada any, i, per tant, el nostre món també esdevindrà un altre món. Tots sabem que estem en moments de transició i de crisi econòmica greu, i això ens obliga a replantejar sortides per millorar la nostra situació. És semblant al que passa amb les crisis personals. Te n’has de sortir i lluites per buscar solucions. Si has sabut aprofitar la crisi, en surts enfortit i amb un aprenentatge fet. I així anem fent camí i evolucionant. Penso que en l’àmbit col•lectiu passa el mateix. Ja sabem que sortir de la crisi no vol dir tornar a la societat del benestar en la qual hem viscut durant una colla d’anys, sinó canviar els paràmetres i poder viure més austerament i més responsablement.

I és molt probable que, en un futur no gaire llunyà, trobem –o trobaran els nostres descendents– solucions sorprenents.

Un dels aspectes que millorarà serà la qüestió ecològica, que els nostres joves aprendran i posaran en pràctica. Veig joves que van aprenent i que comencen a estar conscienciats per caminar cap a un món millor. Ens pensem que el jovent va perdut, però n’hi ha força que és inquiet i busca, i s’organitzen en grups per fer pràctiques alternatives, que els ajuden a fer creixement personal. Estan i estem encara molt lligats al materialisme, però això baixarà obligatòriament. I, lentament, va entrant una visió més mística de la vida, profetitzada per Karl Rahner, jesuïta, i anteriorment per André Malraux, polític francès i escriptor : “El segle XXI serà místic o no serà.” Com que fa més soroll la resta, no som prou conscients dels canvis soterrats que aniran emergint. I això no vol dir perdre els avenços tecnològics, de gran ajuda per a la investigació i per a la vida de cada dia, i que són bons sempre que se’n faci un bon ús. Abans he dit la paraula de la qual volia parlar: consciència. Tot és un procés de prendre consciència, que és el que fa créixer de veritat. Veig que anem cap a un futur on, a poc a poc, la consciència humana anirà creixent, i això forma part de la nostra evolució com a espècie.

Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut moltes èpoques de foscor i sempre hi ha hagut persones que han despertat per sortir-ne. Penso en l’edat mitjana, època prou fosca, i és quan van sortir ordes religiosos que creixien i portaven endavant la millora de l’ésser humà i el plantejament d’una espiritualitat profunda. Penso en sant Francesc d’Assís, per exemple. Tinc clar que, de la foscor, en surt la llum, si la sabem veure.

Ens toca viure moments difícils, però tinc un cor esperançat que anem cap a un món millor, on molt probablement començarem a entendre què vol dir la paraula pau. Primer, a dins nostre, després al nostre entorn i després s’anirà estenent. Vull pensar que l’ésser humà és pacífic però que pot ser violent a estones. És una qüestió d’educació a les famílies i a les escoles, i poden influir circumstàncies internes i externes. Tanmateix, cada vegada més s’estan emprant tècniques de relaxació, de respiració, de benestar interior, que aniran arrelant i reformaran les persones. Jo no vull escoltar els profetes apocalíptics que avancen les desgràcies. Iniciem-nos en el pensament positiu, que ens dóna calma, i procurem encomanar-lo al nostre entorn.

Quan hem tocat fons, és el moment del canvi. Tots sabem que cal arribar molt avall per entendre que les coses no funcionen i que cal fer un viratge. No serà fàcil, però ja sabem que les coses s’aconsegueixen amb esforç. I aquesta crisi és la que ens obre els ulls cap al canvi.

Tinc esperança que el jovent crearà un model nou de societat. L’ésser humà té moltes possibilitats per crear. El model actual està quedant obsolet i inviable. Hem fet molts disbarats i, per això, n’estem pagant les conseqüències. No sóc sociòloga i no puc imaginar què faran en el futur, però tinc clar que hem de canviar molts patrons polítics i econòmics. Serà un canvi lent, perquè un canvi social necessita temps per adaptar-se a les noves fórmules que ajudaran a evolucionar i començar una altra etapa.

Recomanaria un llibre: A New Earth, d’Eckhart Tolle, de l’any 2005 –traduït al català el 2006 amb el títol Un món nou ara. Tolle és un autor conegut sobretot pel seu llibre El poder de l’ara, del 2003. I la seva filosofia és que es pot crear una nova terra a partir de la transformació de cada persona. És a dir, que tot passa per un treball personal per arribar al gran canvi.

També recomanaria un altre llibre: You can change the world, del 2002, d’Ervin Laszlo, filòsof de la ciència, nascut a Budapest l’any 1932, i teòric de nous sistemes i pianista. El llibre ha estat traduït al castellà el 2004 amb el títol Tú puedes cambiar el mundo. El pròleg és de Mikhaïl Gorbatxov, president de la Unió Soviètica de 1989 a 1991. Laszlo va fundar el Club de Budapest l’any 1993, reunint persones de diferents àmbits i diversos països, amb la intenció de promocionar l’evolució dels valors, l’ètica i la consciència per a un futur millor.

I ara voldria acabar amb unes paraules d’una metgessa que va fer una estada de sis mesos en un hospital del Txad, a Centre Àfrica, i que entre altres coses diu: “La construcció d’un món més just i més feliç per a tothom passa, necessàriament, pel canvi personal, per una manera de viure més senzilla, més sostenible, més humana i més comunitària.”

Mª Teresa Quintana