Fragment de conte inexistent nº1
Enviat per tocinot el
Fragment de conte inexistent nº1.
Em vaig despertar sabent que era l’últim dia i que ja no veuria sortir el sol en una nova albada. L’enemic, impecable, m’esperava fora amb les urpes afilades. Ni el descans ja no era suficient per recuperar les forces necessàries, ni tan sol per poder fugir. Lluny d’aclaparar-me em vaig disposar a morir amb serenor, i donar la benvinguda a la mort tal com es mereixia un moment tan definitiu. Vaig mirar per la finestra: el cel blau, el sol brillant, les flors ballant al son del vent. Definitivament era un bon dia per anar-se’n. Vaig donar gràcies a la vida per haver pogut viure tants instants màgics, i per haver guardat una bona colla de bons records.
Amb dificultat vaig obrir la porta i vaig fer un pas cap a fora. Una ombra va tapar el sol. La bèstia es va llançar cap a mi impecable. Músculs, tendons, ossos i vísceres. Foscor i res més.
Adéu...
