Nala, la gosseta

Estimats lectors, ja sabeu que en el seu moment vaig escriure un article sobre la nostra conilleta, i avui us vull parlar de la nostra gosseta. Recordareu que sóc una persona poc amant dels animals (és una mancança que tinc), però gràcies al meu fill, que té un gran amor per ells i que me’ls porta a casa, jo em vaig avesant a la seva presència, i el meu amor cap a ells va augmentant. Reconec que és una gran lliçó, la que rebo, i que l’he d’aprofitar per anar fent el meu creixement personal.

La Nala és una gosseta Cavalier. Quina cosa més tendra i afectuosa! I quina mirada tan profunda amb els seus ulls bonics i grossos! És una mirada que parla i es comunica per expressar alguna cosa. Jo no hi entenc, de gossos, i els amants i coneixedors d’aquests animals trobareu que dic obvietats, però per a mi és el descobriment d’un altre món que desconeixia. Veig com segueix el meu fill, que és l’amo, i no el deixa de petja. Ens estima a tots i li fem moltes manyagues, però la predilecció per ell és molt notable.

I que intel·ligents i fidels són els gossos! A la nit, si entres tard, encara que estigui dormint, es lleva per venir-nos a saludar, sempre amb aquell bon humor i aquelles alegries. Està alerta a tot. I en ser un cadell encara té moltes ganes de jugar. La portem a fer caminades llargues pel bosc, i tresca lliure, corrent que dóna gust. Un dia sí que es va espantar, però jo també, perquè tot caminant pels boscos de Vallvidrera vam sentir un soroll fort i anòmal. Va resultar ser un porc senglar. Quin esglai! Va fugir perquè ell també estava espantat. Però, en canvi, un altre dia li va plantar cara. Tan bonics que són aquests boscos, però te les has d’haver a vegades amb aquests animals salvatges.

Una altra característica és que es relaciona fàcilment amb qualsevol gos, petit o gros. És molt sociable. I també és molt agraïda amb totes les mostres d’afecte que li prodigui qualsevol persona. El que és molt bonic és que facilita les relacions humanes, ja que no hi ha dia que no s’aturi algú mentre surt a passejar (poden ser moltes persones) per dir-li paraules afectuoses. Crida l’atenció perquè és molt bufona, i tant ens paren gent amb gossos com sense. Ja he descobert que els propietaris de gossos són un altre món i es relacionen molt entre ells. I com he dit abans pots fer relacions i amics fàcilment, perquè es creen llaços d’amistat.

Un altre aspecte interessant és que la portem a classes d’entrenament. I és fantàstic com aprenen. S’han de repetir exercicis de disciplina i obediència, que van integrant a poc a poc. És una ocasió per fer més relacions, els gossos i els amos.

El gran avantatge d’un gos és que s’hi pot interactuar i que entenen molta cosa, sobretot si ve de l’amo. Són uns bons vigilants de cases i finques, i bons protectors de la família. Tenen paciència amb les criatures i els estimen molt. Com que la nostra és petita fa de bon tenir en un pis, i l’acabes integrant a la família. És un membre més.

No em podia imaginar que es faria estimar tant i que seria una alegria en la nostra vida. Quina funció més important, la dels gossos que porten l’amor i la companyia a tantes persones que viuen soles! I jo faig el creixement obligatori per resoldre la meva mancança de no conèixer i no estimar prou aquests éssers vius que formen part del nostre planeta i que van ser creats igual que nosaltres, perquè ens féssim companyia mútuament i respectar-los (encara que educant-los), tot aprenent a conviure-hi, gaudint de l’amor i la fidelitat que ens ofereixen.

Mª Teresa Quintana