Alguns pensaments breus dels quals procuro aprendre amb prou dificultat

Que cadascú agafi els pensaments que li vagin bé.

Totes les situacions difícils són lliçons per créixer personalment i redreçar els nostres comportaments erronis. Si ho entenem se suporta més fàcilment.

No esperar mai que et tornin res del que fas pels altres. Donar en un acte de generositat total. Si et responen, bé; si no, també. No exigir res i fer-ho de cor.

El que produeix dolor dins nostre és perquè no ho hem après encara.

Hi ha camins difícils i costeruts. Si els superem, és una etapa apresa.

No tenir por del que dirà la gent, ni de quedar en ridícul. Fer honestament el que creiem que hem de fer.

No jutjar ni criticar: costa, perquè comencem amb un petit comentari i acabem opinant, jutjant i criticant.

Parlar sobre nosaltres mateixos, i abstenir-nos al màxim de parlar dels altres, perquè caurem en el judici.

Estar molt alerta, perquè és una tasca difícil.

Viure l’aquí i l’ara. Les cabòries marxen. Fer l’esforç d’estar present i controlar el mental, que vola molt, cap al passat, cap al futur, i no tenen realitat. Només el present és el que vius.

Veure les coses pel cantó bo i no concentrar-nos en el dolent. Tot és dual i podem triar entre el bé i el mal que hi ha en tot i en cada persona.

Portar l’alegria a dintre el cor. No pot dependre de l’exterior.

La pau interior és el que dóna benestar i felicitat.

Estar bé amb nosaltres mateixos, perquè és amb qui convivim tot el dia.

Davant les dificultats tenir coratge i demanar ajuda a Déu, que és el que sempre està a punt i al nostre costat.

No ser impulsius. Tenir paciència i esperar que les coses arribin, que no vol dir quedar-nos aturats. Però una vegada hem fet el que calia, practicar la paciència, fins i tot si tarden anys a arribar.

Combatre l’orgull amb la humilitat.

No ofendre’ns per actituds dels altres envers nosaltres que considerem ofensives. És més còmode per a mi no perdre la meva pau.

Perdonar i oblidar. No guardar mai rancor ni ressentiment dins el nostre cor, ja que això ens fa molt mal.

Acceptar les crítiques i no donar tanta importància a les lloances.

Fer exercicis d’interiorització de tant en tant, per anar descobrint on som i cap on volem anar.

Ser molt pacients amb nosaltres mateixos i amb els nostres errors. Tornar a començar
sempre que faci falta.

Anar a la natura i fer contemplació. Relaxa molt.

Foragitar la gelosia i l’enveja del nostre cor. Donen malviure i podrien arribar a ser una patologia.

Buscar espais de silenci per fugir del brogit de l’entorn que ens treu la pau.

No aferrar-nos a res. Deixar fluir. És un aprenentatge difícil.

No reaccionar a tot. Es gasta molta energia i és molt cansat.

Tenir cura de les coses del món, però no oblidar l’esperit.

Abans d’acusar els altres mirem-nos a nosaltres mateixos i revisem el nostre comportament. Posem-nos al lloc de l’altre i procurem ser comprensius. És difícil això també, perquè sovint guanya l’ego.

No fer sempre cas de les paraules, que a vegades no diuen el que es vol dir, malgrat que siguin el nostre mitjà de comunicació. Interpretar el que hi ha darrere les paraules. El llenguatge no verbal és tan important o més que el verbal.

Podríem continuar pensant, però ho deixarem aquí, perquè tanta informació no ens faria bé. Tots són punts importants i podrien ser temes de reflexió més llargs.
Assimilem els que puguem, i anirem creixent i aprenent a ser més comprensius, més compassius i més feliços.

Que no ens manquin mai les ganes de millorar!

Mª Teresa Quintana

Hivern 2009