Benvingut #AnyEspriu

L'Any Espriu arrenca, formalment, avui amb un acte inaugural al Palau de la Música Catalana. La commemoració del centenari de Salvador Espriu vol ser un reconeixement popular, acadèmic i institucional a la figura i la seva obra. En Xavier Bru de Sala, comissari de l’Any Espriu, ha dit que a més de tenir un caràcter cultural i literari, l’Any Espriu també tindrà un caràcter cívic i participatiu.

En Miquel Colomer ha fet un apunt sobre l'Any Espriu que intitula “Ell no ho hauria volgut” i recorda com “detestava els homenatges i les felicitacions i les obscenes expansions de la vanitat”. El Professor, malgrat la seva contundència habitual, en aquesta ocasió, ha  deixat una escletxa pel dubte i la bona fe de la commemoració.

Jo, que sóc de mena optimista, m'afegeixo a la proposta i en especial a fer possible que sigui una celebració ben popular i sentida, individualment i col·lectiva, arreu del país. M'hi apunto des d'aquest espai a arenyautes.cat  amb la voluntat que contribuir a fer més  participat l'Any Espriu. 

Aquest “ell no ho hauria volgut” m'ha fet recordar l'inici d'una carta personal d'Espriu adreçada la Monserrat Ferran de Pol, tia avia meva, que l'havia felicitat per haver guanyat el “Premi de la  Crítica de poesia”. Espriu li respon, d'entrada i amb tota l'estima; “no cal, però, fer gaire cas d'aquest tipus de distincions i t'asseguro que no és una falsa modèstia”.

La carta, us la comparteixo íntegra, sempre m'ha impressionat per aquesta lletra minúscula i aquesta regularitat -curiós equilibri tipogràfic- que fa pensar en un caligrama. La frases arriben a esgotar el darrer milímetre de paper.

I del text, si us agrada tafanejar, segur us sorprendrà i es possible que compartiu,  quan diu:  

“Treballa, però no massa, creu-me. No passis d'una agradable -encara que tan responsable i exigent com vulguis- dedicació”.

La carta inclou diverses referències familiars i també comenta un recent canvi d'adreça i telèfon (us prego que no hi truqueu perquè el número ja no correspon a la família Espriu). 

També us adjunto el sobre original, amb el que va arribar i s'ha conservat la carta. El segell ens situa a l'època, i a l'adreça hi vull veure la voluntat d'utilitzar i fer perviure els noms de les coses, en aquest cas les comarques d'un país, en aquells moments, força malmès.

Benvingut Any Espriu!