Concentració d'insectes i altres animalons

Us vull explicar una història que vaig viure fa una colla d’anys, quan els meus fills eren petits, i que m’ha servit per als anys posteriors.

Passàvem algun estiu a l’Horta de Can Quintana, en una casa petita, que precisament anomenàvem la Caseta des de sempre. Era un lloc molt agradable, amb una vista esplèndida sobre el port. Parlo d’uns anys en què els arbres de sota no havien crescut tant encara i permetien la vista, que es va anar perdent, a poc a poc. Algun pintor amic nostre hi havia gaudit fent uns bons quadres del mar i les barques. Era un espai rodejat de natura i molt bucòlic, com tota la finca. Ens agradava que els nostres fills poguessin viure una mica al camp, com havia fet jo de petita i que ja us vaig narrar en un altre escrit ple de records de la meva infantesa a l’Horta.  

Tant jo en els primers anys com els meus fills teníem ocasió d’estar en contacte amb una colla d’animalets que a la ciutat han fet fugida i els nens no hi estan avesats. Per tant, cada dia sortíem pels camins per anar-los a veure: els cargols quan havia plogut, les formigues amunt i avall portant el menjar cap al niu, els escarabats, els grills que ens omplien les nits de música, les cigales a dalt dels pins a l’hora del sol produint el seu so característic, tota mena d’ocellets refilant, les libèl·lules sobre l’aigua, les cuquetes de llum, les papallones, no faltaven les mosques empipadores, els mosquits i tota classe d’insectes. Tot era un entreteniment i ensenyament per a la criatura que creixia.

I ara arribo a l’escena que m’ha fet encapçalar aquest escrit. Un dia a mitja nit, quan tothom dormia, em vaig aixecar perquè tenia set i vaig anar cap a la cuina. En obrir la porta vaig tenir un gran ensurt, perquè s’hi estava organitzant una gran orgia de tots els animalets, que es devien avisar els uns als altres que en aquell espai hi trobarien pitança de tota mena. Jo tenia el pas vetat, perquè hi havia desenes i desenes d’animalons; recordo molt bé els escarabats i l’esgarrifança que em produïa tot plegat. Estava tan astorada que em vaig quedar paralitzada i no sabia per on havia de començar: flitar i provocar una gran matança, matar-los a cops... El que tenia clar és que havia d’aniquilar-los, però com? Al final, vaig decidir anar a avisar el meu marit, que dormia profundament. I, quan es va despertar una mica, va poder articular que no calia molestar-los, que l’endemà amb la llum no en veuria cap i que dormís tranquil·la. No entenia la reacció, però els propers dies vaig veure que era una actitud sàvia. A partir d’aquell dia no vaig entrar més a la cuina a la nit, comptant que els animalons hi feien la seva trobada, malgrat que la cuina estava neta i ben endreçada. Però, és clar, hi havia menjar que ells trobaven encara que estigués ben guardat. Eren llestos, perquè de dia no els veies ni a dintre cap armari ni a cap racó de la casa.

I reflexionava per què no compartir petites quantitats d’aliment amb aquests éssers vius amb dret a la vida igual que jo. I que eren discrets, perquè arribaven quan tots descansàvem; ells tranquils i nosaltres també. Jo, que he estat poc amiga i poc propera dels animals, vaig rebre la primera lliçó.

I vaig comprendre que al camp havíem de ser capaços de compartir l’espai amb els seus habitants, molt més antics que nosaltres, i procurar no molestar-nos els uns als altres. I aquí començava el respecte a la natura. Potser trobareu estranya la nostra manera de fer, però puc dir que va haver-hi bona convivència en aquell moment. No va ser així anys més tard, a baix al poble, amb la plaga de mosquits que ens van devorar i de què ens vam haver de defensar, sobre els quals ja vaig escriure, com recordareu.

I ara vull recomanar un llibre per a grans i petits que estimin els animals: La meva família i altres animals, de Gerald Durrell, autor britànic nascut a l’Índia el 1925, de pares britànics. Va escriure el llibre a l’illa grega de Corfú, on va viure del 1933 al 1939, moment en què la família es va traslladar a Anglaterra. Era naturalista i zoòleg i molt amant dels animals. Gaudireu amb les seves aventures!

Mª Teresa Quintana