Bona sort.

” Jo vaig ser la seva primera alumna a Arenys”, ens explicava la Neus, amiga y alumna de ioga, ” feiem classes els dijous al seu desptax d’advocada”, això ens va fer riure a tots i a mi em va transportar més enllà del temps. “ No oblidis mai els teus inicis, són la teva força, la base, el sentit i significat de tot el que fas, has fet i faràs”,  em fa bé i agraeixo aquest record que em va despertar la Neus l’altre dia.

Quan encara era advocada, fa uns anys, vaig decidir que ja havia arribat el moment de donar classes de ioga de forma compromesa. L’únic espai que disposava a Arenys era el meu despatx professional on rebia els meus clients, redactava demandes i em barallava per telèfon amb tot tipus de persones desesperades. Cada dijous a les set de la tarda desconnectava el telèfon, enretirava les cadires, la taula, papers, dossiers, expedients tot allò que fes olor de llei i ho substituia per la olor dolça del incens, la llum de les esplemes trasnformava aquell despatx professional en un lloc atemporal. Arribava la Neus i la Maria i les vibracions penetrants dels mantres ens transportaven lluny, endins i profund.

Després va venir un altre espai, les golfes habilitades en una casa antiga del poble, i després el primer pis d’un edifici a la part biaxa d’Arenys. I ara, després d’invocar interiorment per un nou espai i sense fer res de res, m’ha caigut del cel un espai més gran, céntric i visible al bell mig d’Arenys de Mar. Ha estat tan fàcil i tant fluid que fins i tot em costa de creure, “ on és la lluita i l’esforç d’abans?”, em pregunto entre sorpresa i agraïda. S’han acabat els despatxos, golfes i pisos habilitats en centre de ioga, ara toca mostrar-se amb tota la magnitud.

” Quina bona sort que tens”, em sento ben sovint, mai sé que contestar, però si m’ha dut a reflexionar molt aquesta afirmació que he escoltat desde que tinc ús de raó. Uns ho poden anomenar “bona sort” en canvi jo ho descric com a “ferma determinació”. Saber el que vull, ser conscient del propósit de la meva ànima malgrat la meva ment sovint no enten res, meditar disciplinadament, molt silenci interior i sobreto actuar, actuar malgrat les ciscumstacies no siguin les adequades. Si miro enrera, en la meva vida mai he tingut les circumstancies ideals, pocs diners, molts fills, cap seguretat ni certesa i sí molt entussiasme, confiança i ferma determinació, ” si les circumstancies no són les propícies ja apareixeran”.

Tenim dues opcions, esperar a que les circumstancies siguin les òptimes o actuar i crear-les. Quan donem un pas endavant, sabent qui som, quin és el nostre propòsit, segellar el compromís amb la nostra ànima, traspassar la por i el dubte, actuar amb fe, confiança i ferma determinació fa que l’Univers doni mil passos cap a nosaltres i ens beneeixi amb tota la “bona sort”. Aquest és el secret.

I tu, esperes les circumstancies o les co-crees?

2 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

teresaquintana

Eulàlia, molt d'acord amb tot

Enviat per teresaquintana el Dm, 28/05/2013 - 21:50

Eulàlia, molt d'acord amb tot el que dius en aquest article. Et vaig seguint. Jo també des de fa anys, sóc més gran que tu, he anat fent un petit caminet. Ja sé que l'edat biològica no té massa importància, però el temps és una dimensió que ens dóna l'oportunitat d'avançar. Veig que ets constant en la freqüència dels teus articles. Jo, quan puc.

eulalia

Teresa, gràcies! Estic

Enviat per eulalia el Dc, 29/05/2013 - 08:27

Teresa, gràcies! Estic buscant el teu correu privat però no m'en surto, et vull escriure! El meu és hola@lalia.info, m'agradaria parlar amb tu amb calma.