LA BONDAT

Aquest títol no deurà cridar gaire l’atenció, perquè estem avesats a titulars dels diaris escandalosos, que parlen del mal, de la corrupció, de les estafes... Però jo avui vull parlar de la bondat, que per a mi és d’una importància cabdal.

La bondat és un dels valors més importants que l’ésser humà porta en el cor. Començo amb una cita del profeta Miquees de l’Antic Testament que diu: “Oh, home! T’han ensenyat quines són les coses bones i que t’exigeix Jahveh: practicar la justícia, estimar la clemència i caminar amb humilitat a la presència del teu Déu.” (6:8)

Podríem dir que la bondat és una inclinació natural per fer el bé amb una profunda comprensió de les persones, que porta l’humà a un estat de plenitud.

Hi han sinònims molt bonics: la mansuetud, la bonhomia, el bon cor, la benignitat i d’altres.

Per a mi, la persona bona té un alt nivell d’humanitat i d’evolució personal, que il·lumina el camí per allà on passa i deixa una petjada de felicitat. Estar al costat d’una persona benigna aporta un gran benestar, ja que irradia pau i crea un ambient immillorable. Pot vèncer el mal quan és portadora d’una gran mansuetud.

Com que és una qualitat intrínseca en nosaltres, el que hem de fer és treballar-la i fer-la créixer. El fet de practicar-la serà el nostre aprenentatge i lentament els nostres entorns aniran millorant. I sempre anem a favor nostre, perquè augmentant la nostra bondat augmentem la nostra felicitat.

Un escriptor castellà del segle XX deia que ell valorava més la intel·ligència que la bondat. Jo hi estic en desacord. Evidentment, les dues qualitats juntes donen un ésser superior, però davant d’una de les dues possibilitats jo em decanto directament cap a la bondat.

Veiem que alguns animals són molt bondadosos i ens donen un gran benestar, i per això en busquem la companyia.

I adonem-nos que una persona bondadosa sempre atrau, molt sovint sense fer soroll. I com que el mal el tenim tan a prop, cultivem la bondat, que n’és el millor antídot.

El que ajuda a millorar els ambients és la capacitat de veure la bondat en els altres, encara que a vegades estigui soterrada i ens costi de descobrir-la. Sempre hi ha la llavor, la portem incorporada, és qüestió de fer-la aflorar.

Les persones bones que m’han rodejat al llarg dels anys m’han deixat una empremta i un gran exemple a seguir.

I el meu gran referent de bondat és la figura de Jesús, que va passar per la vida fent el bé , millorant les condicions físiques i psicològiques de totes les persones que trobava en el seu camí, que vencia el mal, i que ens aconsella d’estimar els nostres enemics, accedint al màxim de bondat possible.

Mª Teresa Quintana