EL VIRUS DE LA PRESSA

Algun autor parla de la pressa com un virus. Ho he trobat encertat i per això he encapçalat aquest escrit utilitzant aquesta paraula, perquè la pressa ens pot envair com un virus.

                Com que ens hem accelerat tant, hem començat a adonar-nos que no anem bé, i van sorgint moviments per alentir-nos, com, per exemple, “slow food” contraposat a “fast food”.  Deixeu-me dir-ho en anglès, que són els que han creat el mot. També he llegit “slow work”. Perdoneu, si algú no entén la paraula slow; vol dir lent. Jo, personalment, ja pertanyo des de sempre al club dels lents. Penso de pressa, però actuo a poc a poc. I per això a vegades em sento incòmoda en aquest segle XXI, perquè no en puc seguir el ritme accelerat. A les persones lentes la pressa ens pot enervar, ja que és un ritme forçat per a nosaltres. Hi ha persones que, en un treball on han de rendir el màxim en un temps que no és el seu, poden emmalaltir psicològicament. La gent també em diu que parlo a poc a poc. Dec estar programada així en el meu ordinador cerebral. A més a més, reconec que em molesten una mica les persones que parlen molt de pressa, i sovint no acaben les paraules perquè se’ls encavalca la paraula següent.

                Aquesta filosofia de l’slow és fer les coses no sempre molt lentes, sinó en el ritme adient; és a dir, buscar l’equilibri entre la pressa i la lentitud. Precisament, a Occident es valora la rapidesa. I aleshores no es viu la vida, sinó que la vida ens cruspeix, perdem la qualitat de vida. Jo crec que la lentitud ajuda a la creativitat; tot fet creatiu necessita temps i paciència.

                Els pares no tenen temps per als seus fills, perquè van molt de pressa; justament les criatures necessiten paciència, i els ràpids no la coneixen. Avui en dia, hi ha la filosofia d’estar sempre ocupats. Tan bé que s’està a estones sense fer res! I no perdem el temps, el guanyem: podem fer descansar la ment i el cos, i no ens deixem dominar pel temps. Ans al contrari, en sortim una mica. D’aquesta manera, el nerviosisme i l’estrès s’allunyen. També aprens el que és la paciència, la practiques i en vas veient els resultats, que no són mai immediats.

                Amb el pas dels anys anem guanyant saviesa, i el mateix cos ens demana alentir-nos. D’una banda, ja no utilitzem la tecnologia amb la finalitat d’anar més ràpids. D’altra banda, aprenem a menjar amb més calma, cosa que ens ajuda a digerir millor i a gaudir de les menges. Així mateix, sabem aprofitar la companyia silenciosa i calmada, i ja no depenem tant dels mòbils per agilitzar la vida, ni necessitem el telèfon constantment. Per cert, acabo de passar per un restaurant que porta el nom “Sense pressa”. Entenc que no és per als executius enfeinats que disposen de poc temps per menjar.

                Tinc confiança que la lentitud anirà guanyant terreny i la qualitat de vida millorarà molt. Guanyarem també salut mental i física, i temps per gaudir de la vida, que és un regal que hem rebut, i no l’hem de perdre malgastant-la amb aquesta rapidesa que no ens deixa assaborir els petits detalls de cada dia, que són els portadors de la felicitat.

                                                                                                           Mª Teresa Quintana