ESPIRITUALITAT, RELIGIÓ I TRANSCENDÈNCIA

(Dels meus apunts per a una tertúlia a Ràdio Arenys, en la qual vaig

       participar).

Entenc que el concepte espiritualitat és ampli i es pot parlar d’espiritualitat atea, en la mesura que aquest mot té la possible definició de recolliment interior per fer una introspecció i autoanàlisi d’un mateix i assolir un autoconeixement pregon. Un mètode per aconseguir-ho és la meditació profunda, per aquietar el mental, els nostres pensaments.

Per tant, és poder sortir del món que ens envolta, de tant en tant, per tornar-hi asserenat i poder contemplar amb uns altres ulls el nostre entorn.

Per als creients, l’espiritualitat és el lligam que ens connecta amb Déu, i per tant, la meditació i la pregària poden ser una porta oberta cap a la divinitat.

Parlant de la religió, en la qual alguns creients tampoc volen entrar, és el conjunt de pràctiques i creences basades en textos sagrats, perquè creiem que són inspirades per Déu i fetes realitat a través de l’humà, que fa de canal de la divinitat. Les religions són a voltes molt estrictes i plenes de regles que s’han de complir, que allunyen moltes persones de les seves pràctiques.

Els cristians creiem que Jesús no va venir a donar dogmes, sinó que, basant-se en les lleis naturals, donava paraules plenes de saviesa per alliberar l’home de tantes esclavituds i enaltir-lo, tot aconseguint una vida molt més senzilla.

Els practicants d’una religió, tot i ser conscients dels errors humans que aportem a les religions, veiem els avantatges de tenir uns referents i pertànyer a una comunitat, que possibilita l’ajuda d’uns cap als altres i manté la fe viva, si no ens obsessionem pels errors dels seus ministres, que són persones com jo. Constatem que hi ha comunitats enriquidores, on l’aprenentatge de madurar la nostra espiritualitat ve facilitat pel treball en comú i l’ajuda mútua. I precisament això ens ajuda en el dia a dia, en què els problemes no falten.

El concepte de transcendència, que actualment està una mica perdut per la materialització de les nostres societats, on les coses materials han guanyat preponderància i han creat la prepotència, és aquest sentiment de poder transcendir aquest món material en el qual vivim i descobrir que hem estat creats per un altre món, una altra dimensió, perquè el nostre és efímer i tot s’acaba. Diria que la majoria dels humans tenim anhels (encara que a vegades els ofeguem) d’un més-enllà que no comprenem, però que necessitem. I sovint, aquesta set es va sadollant amb una carrera d’adquisició creixent de béns materials que no pal·lien aquest anhel interior, incrementant la cultura del tenir i desmereixent la cultura del ser.

Einstein, un temps abans de morir, va dir que intuïa un més-enllà, que no tot s’acabava aquí.

I a part del gran testimoni de Jesús, en el qual crec, tenim grans sants a totes les religions que transmeten amb els escrits i maneres de viure que la transcendència és una realitat, encara que de moment la ciència no ha pogut demostrar-ho, tret de la física quàntica, que sembla que s’hi va acostant i que estic convençuda que en el futur ajudarà a entendre tants enigmes de moment indesxifrables.

A mi, l’espiritualitat, la religió i la transcendència em fan la vida de cada dia més fàcil. Hi ha persones que em diran que a ells els complica la vida i que volen viure sense embolicar-se amb tants conceptes que ens traspassen. Penso que és quedar-se en la superficialitat, que no aporta mai felicitat, i que els problemes arribaran, perquè arriben sempre, i no trobes consol. En moments de dificultats la pregària i la fe m’ajuden molt.

Mª Teresa Quintana