VIURE ÉS UN ESFORÇ

Hi ha estones que penso que viure hauria de ser molt senzill, però no és la realitat. Des del naixement, que és un fet dolorós, la nova vida haurà de lluitar per sobreviure. Cada època de la vida portarà les seves pròpies dificultats, i per anar fent el camí i superar cada etapa s’hi ha d’esmerçar voluntat i esforç, baldament hi apliquem la calma que ens sigui possible.

Els nostres òrgans estan enfeinats, sobretot el cor, que no para mai i ha de procurar no emmalaltir perquè l’individu pugui fer el seu curs. Cada part del nostre cos té unes funcions assenyalades per contribuir al bon funcionament d’aquest mamífer superior que és l’humà. I la feina l’ha de fer tota la natura, on viuen tots els éssers vius.

Formem part d’un univers on entenem que tot és u i estem relligats per una energia única, que treballa perquè la vida sigui possible; cada petita part d’aquesta energia ha de fer la seva feina. I constatem que tot es mou, malgrat l’aparent quietud d’algunes formes. Aquest moviment, que és energètic, en provoca el desgast i altera les entitats, que continuaran endavant sempre amb treball.

Traslladant-nos a la vida quotidiana de l’ésser viu que anomenem dona/home, podem adonar-nos de les dificultats que es presenten en el dia a dia. Parlo del moment present, i hem de veure la vida en els diferents emplaçaments del planeta. En els països subdesenvolupats com l’Àfrica, el simple fet d’anar a buscar l’aigua per a l’ús diari ja suposa una feina immensa recorrent quilòmetres per aconseguir-la. Procurar-se l’aliment per sobreviure també requereix un gran esforç, i sabem que sovint no hi arriben, cosa que suposa la mort de moltes vides.

Si fem un salt als països desenvolupats tenim la vida prou complicada, perquè no aprofitem bé els recursos a les nostres mans, i ens hem embolicat en una carrera materialista que sembla que no tingui aturador. Tenim una gran feinada i no sempre obtenim els resultats esperats.

Vas entenent que a la vida tot té el seu preu, i el comentari comú: “No es para mai. I quan resols un problema ja n’arriba un altre” és la percepció de la realitat que segueix aquest camí. A voltes pensem que podríem tenir una vida més tranquil·la, però això no existeix perquè qualsevol fet de vida, per petit i senzill que sigui, porta aquesta entrada a l’engranatge energètic i, per tant, feina més forta o menys forta, però feina al cap i a la fi.

Malgrat la constatació de l’esforç per viure, jo sovint visc la vida com un goig i un do que m’han regalat.

I aquí arribo al missatge de Jesús i dels grans mestres espirituals que hem tingut durant la història de la humanitat, que ens han ajudat a carregar el llast que comporta el fet de viure –jo sóc una gran amant de la vida, però conscient del pes que suportem– i que ens alleugereixen el nostre camí quan se’ns fa entenedor el gran missatge de l’Amor, que és donació i solidaritat. Comprendre profundament que tots som u i interdependents és un pas important. I anar creixent en el camí espiritual és una ajuda cabdal per lluitar contra el desànim i renovar forces per no defallir en la feinada que és el fet de viure, i per conrear l’esperança d’un més-enllà després d’aquesta vida.

Mª Teresa Quintana