PENSAMENT COCREADOR

Fa temps que entenc que el pensament no inventa res. Intueixo que tot el coneixement i el món de les idees està contingut en la Consciència Còsmica o Déu. I el cervell de l’humà té la capacitat de sintonitzar amb aquesta Font i materialitzar la informació del tipus que sigui, en pensaments i, per tant, en llenguatge verbal, sobre el qual es forma i es recolza el pensament, i en conseqüència en realitats materials.

 

Vull dir que, tots els invents que ha creat l’ésser humà, els ha pogut fer perquè ja estaven programats en la Ment Divina; dit en llenguatge informàtic, seria la base de dades d’on traiem tota la informació de què som capaços. Tot depèn de la capacitat de cadascú per obrir-se i rebre. L’humà la recull i li dóna la forma per a aquest món material. Podríem dir que cocrea amb el Creador, col·laborant en la seva creació quan ho transporta al nostre món. Per això he encapçalat aquest escrit amb els mots: Pensament CoCreador.

 

I aleshores entenc que els egos han de desaparèixer, perquè l’ésser humà és un simple transmissor, amb la importància que pot tenir el fet d’haver pogut sintonitzar amb el Creador.

 

Així se’m fa entenedor el fet que el que anomenàvem ciència-ficció en el passat ha resultat realitat en el present (o el que era futur anteriorment) –les novel·les de Jules Verne, per exemple. I així anirà succeint en el futur. Els nostres descendents veuran grans descobertes que eren només ficció en els nostres temps. Per això crec que el sol fet d’haver-les pogut imaginar per fer-ne ciència-ficció és ja un primer pas de comprensió, i també perquè hi ha una realitat a un altre nivell energètic que li dóna suport. Per tant, no es crea del no-res, sinó d’una preexistència que seria el pensament de Déu.

 

I aleshores m’adono que tot el coneixement és patrimoni de la humanitat, i que diferents individus de tots els temps han anat sintonitzant amb la Ment Divina amb més o menys consciència, per ajudar al progrés del nostre món. I així caminem cap endavant.

 

 Fins i tot m’atreviria a dir que el coneixement és patrimoni universal en el sentit ampli de la paraula, és a dir, patrimoni de l’univers, entenent que probablement de cap a cap de l’univers hi ha éssers intel·ligents creats per Déu i que pouen el seu coneixement com nosaltres, sintonitzant amb la Consciència Còsmica.

 

         I estirant el fil, podem arribar a albirar que aquests éssers que encara creiem que poden ser ficció, i dels quals en fem pel·lícules, poden ser, en alguns casos, éssers molt més avançats que nosaltres en tots sentits. Sembla que parli de ciència-ficció, però crec que és una realitat en la qual no ens atrevim a pensar gaire per les nostres pors i inseguretats. I sovint el sentit comú imposa no fugir de la nostra realitat, que ja és prou dura, precisament per falta de coneixements. I trobo fascinant explorar les possibilitats que el cervell humà i la intuïció tenen, per entrar una mica més enllà, no perdent de vista l’aquí que ens toca viure.

 

Sé que no hi ha casualitats, que quan es pot sintonitzar amb Déu s’hi arriba. Podem posar un exemple entre molts. Parlarem d’Alexander Fleming: quan creiem que, per atzar, li van sortir uns fongs en uns cultius que estava preparant i que mataven certs bacteris, no va ser casualitat que descobrís la penicil·lina que va salvar la vida a tantes persones.

 

Tant de bo, puguem equilibrar la raó amb la intuïció i anar avançant en el camí del coneixement, per afavorir la humanitat i convertir aquest planeta en un lloc de pau i felicitat.

 

Queden exposades unes quantes idees prou serioses per poder-hi reflexionar i aprofundir, apropant-nos, en la mesura que puguem, a un coneixement que ens ajudi a comprendre la nostra realitat i la del món que ens envolta.

 

                                                             Mª Teresa Quintana

                                                                              

 

 

Afegeix un comentari nou