MONTSERRAT

Montserrat és un dels llocs més emblemàtics de Catalunya, del qual us vull parlar avui. L’origen de la primera ermita es remunta al segle IX.

Hi vaig anar per primera vegada quan era petita amb els pares en una de les cel·les antigues que trobes pujant a mà dreta. En tinc un record molt borrós.

Durant la joventut vaig deixar d’anar-hi, i després de gran hi he anat sovint i m’ha anat entusiasmant per les moltes possibilitats que ofereix aquesta muntanya i el seu monestir. Per a mi en aquest moment és primordial la litúrgia i tots els actes religiosos. Sento una gran devoció per la Moreneta, que els creients sabem que ha concedit moltes gràcies, però els monjos són molt discrets en aquest aspecte. M’omplen de benestar els actes religiosos als quals assistim.

Hem descobert que anar a l’hostatgeria és molt econòmic i còmode. L’únic requisit és que els àpats els has de fer a l’horari dels monjos i tens una clau per entrar i sortir quan no hi ha la porteria oberta.

El que ens agrada quan hi anem un cap de setmana –que, per cert, s’ha de reservar amb força antelació– és seguir totes les pregàries de la basílica. Comencem a les 7.30 h amb laudes. Som poquets i s’hi està molt bé. Seguim a les 11 h amb la missa conventual i a les 13 h hi ha el cant de la salve, sempre que no sigui dissabte, perquè els escolans no hi són. A les 18.45 h hi ha les vespres, un altre moment molt especial, perquè molta gent és fora i quedem els que passem la nit a Montserrat. La quietud d’aquella hora calma l’esperit, perquè cal dir que durant el dia pot estar molt envaït de turistes, sobretot durant les èpoques de bon temps.

A part dels actes religiosos, hi ha molts camins per anar a fer unes bones passejades, si t’agrada caminar, i contemplar aquestes muntanyes tan originals, que l’erosió ha anat configurant a través del temps. Les tenim tan vistes que no hi posem tota l’atenció que requereixen, però jo encara quedo embadalida davant de tanta bellesa, i igual que una criatura trobo formes magnífiques arreu. Les trobo sobretot espectaculars i dignes d’admiració. Els nostres amics de fora agraeixen que els acompanyem a fer aquesta visita, que els agrada sempre molt a tots. I no cal dir el calfred que sento quan veig els escaladors fent proeses per arribar al cim.

També hem de parlar del museu tan bonic que tenen actualment, i que ha anat millorant al llarg dels anys adquirint peces pictòriques de renom i fent obres per remodelar l’espai i tenir-les ben ubicades. És un gaudi tenir una bona estona per admirar les obres d’art. Tenen exposicions temporals de tant en tant, i sovint hi ha obres que pertanyen a aquest museu que viatgen per anar a alguna exposició, que pot ser a l’estranger, i passar una temporada exposades en algun museu que ho ha sol·licitat. En recomano la visita. Sortireu contents.

He parlat de la litúrgia, però no de la música i els cants, que són d’una gran bellesa i un alt nivell. És de tots coneguda l’Escolania de Montserrat, que treballen molt els estudis musicals per poder delectar-nos amb els seus cants, que escampen a molts països, ja que són sol·licitats per fer concerts importants. Tenen una bona discografia per poder continuar escoltant-los a casa. Els monjos fan els seus assajos i també és bonic sentir-los cantar, i com que alguns eren antics escolans dominen el cant i algun instrument.

El mes de març de 2010 es va inaugurar el nou orgue, el més gran de Catalunya i un dels més grans d’Europa. Sovint organitzen concerts amb organistes de vàlua. M’agrada molt que la música formi part de la litúrgia i de la seva vida. Hi ha hagut bons músics dintre dels monjos, i ara penso en Ireneu Segarra, que va morir l’any 2005; va ser músic i director de l’Escolania durant quaranta-cinc anys. Cal dir que el Llibre Vermell de Montserrat, dels segles XIV, XV i XVI, amb el seu Cançoner de Montserrat, ha estat un punt de referència del món musical.

M’agraden també les senzilles i grans paraules de Sant Benet, fundador de l’orde dels benedictins, que dóna als seus monjos en la seva regla: “Ora et labora.” Són paraules sàvies per mantenir l’equilibri psicològic i físic dintre el monestir. Molts han estat artesans amb treballs manuals, bons per a la creativitat, però també hi ha molts monjos dedicats al treball intel·lectual i a la docència.

S’hi han fet actes molt importants, i ara penso en la tancada d’intel·lectuals a l’abadia de Montserrat els dies 12, 13 i 14 de desembre de 1970, principal acte de mobilització de l’oposició antifranquista catalana.

I per anar acabant, dir-vos que de Montserrat m’agraden les campanes que ressonen d’una manera especial en el pati davant l’entrada de l’església, la litúrgia, la música, l’escenari de llum que formen tantes espelmes enceses pels devots que demanem favors, les seves muntanyes, l’ambient que s’hi respira i tot el que representa. Tothom hi té cabuda i cadascú hi troba el que necessita.

Mª Teresa Quintana