Quan llegir commou

Fa poques hores hi acabat de llegir el llibre “El corazón helado” d'Almudena Grandes

Us el recomano, especialment si teniu mes de 40 anys o molt interès en el tema ja que no es una novel-la corrent i té 915 pàgines... i que benvingudes siguin perque enganxa i molt !
Just ahir parlava amb uns coneguts sobre la “memòria històrica” i del poc que n’havíem parlat a les cases, a les famílies i evidentment a l’escola.
Just ahir, mirant el reportatge que feien a TV3 sobre el Falangisme, vaig adonar-me de l’escassa formació política que hi rebut de petita tot i haver tingut una assignatura a l’escola que es deia “Formación del espiritu nacional”.... Ja!
Doncs seguint amb la novel·la, us diré que feia temps que no sentia tanta emoció llegint.
El títol fa referència a un poema de Machado molt conegut però potser poc reflexionat i pel que fa al plantejament, el llibre tracta de la reconstrucció del passat emocional i també històric de dues generacions. La meitat de la novel-la transcorre en el present i per tant la mirada dels protagonistes és feta des de l’actualitat tot i que retrocedeix d’una manera magistral cap el passat i ho fa de la ma dels personatges que aleshores eren joves i ara son els avis, els pares, les àvies, les mares....
Tracta també d'aquesta generació com la meva, que fins ja grans no vam prendre plena consciència del que havia passat a Espanya, o perquè o no fèiem masses preguntes o perqué quan les fèiem, la resposta a vegades era “ja hem patit prou” o “val mes no recordar-ho”. D’aquesta manera a mi m’ha costat anys, seguir preguntant i mirar acuradament determinades fotografies, per entendre la tristor dels ulls del meu avi Llorenç i les rareses de caràcter de l’àvia Asunción.
Em sento doncs molt agraïda a l’Almudena Grandes per aquesta novel·la de ficció extreta com ella diu, de moltes entrevistes i contactes que ha fet durant 5 anys i que també explica que l’han commogut molt. Quan el dia de Sant Jordi vaig anar amb el meu llibre brut i masegat de tant portar-lo a munt i avall en el tren a un dels llocs on els signava, li vaig explicar quins sentiments m’estava produint la lectura del seu llibre tot i que encara no havia acabat, ella amb un somriure em va dir que l’havia escrit per persones que com jo teníem interès en comprendre que ha estat de les dues Espanyes.
La meva generació va créixer amb el silenci i l’intent d’oblit per part de les nostres famílies, i en arribar la llibertat, tot i el meu esforç i el de molts altres amics amb qui en parlava, ens va costar entendre el seu significat perquè dissortadament no érem conscients de que no teníem llibertat i encara que vam créixer sense una guerra ens va tocar combregar amb rodes de molí tant en el col·legi, com en el cinema i pel que fa a les lectures recomanades... millor no parlar-ne!. Cap els anys 60 i en mig del turisme que venia a Arenys jo intuïa una altre manera de viure amb olors i colors diferents però no sabia desxifrar. Tenia 6 anys.
Estic doncs molt commoguda i m’agradaria recomanar-vos aquesta lectura. Aquests dies quan m'informava dels llibres més venuts, hi trobat a faltar, “el corazón helado” de l’Almudena Grandes.
L’autora el Dia de Sant Jordi va dir-me que havia escrit aquest llibre pensant amb gent com jo mateixa que ha tingut que tirar endavant amb dubtes i construint dia a dia la història tot i que de ben segur la hi mamat d’una manera subliminar i de ben segur poc conscient.
Aquesta novel·la a mi m’ha fet entendre els ulls tristos del meu avi Llorenç i les rareses de la meva àvia Asunción però també com al meu entorn i havia maneres de fer i viure diferents.
Vencedors o vençuts ?. A veure que us aporta a vosaltres!
Teresa Verdura i Anglada