EL SOL DAURAT DE LA TARDOR

 Un dia d’aquesta tardor que acabem de deixar, vam fer una excursió als dos indrets que anomeno en el títol i que vull compartir amb vosaltres. Tots dos a la Garrotxa: la Fageda d’en Jordà, tocant a Olot, i Besalú, a 22 quilòmetres d’Olot.

Quin goig arribar a la Fageda un matí que no hi ha ningú! És l’endemà de molta pluja. Tot és amarat de l’aigua caiguda i llueix un sol esplèndid. Un sol tardorenc que no crema i té aquell color daurat tan acollidor que embelleix la natura. Aquesta llum dolça i serena es filtra a través dels arbres i crea un ambient que convida a l’aturada i la contemplació.

Entro en el silenci d’aquest bosc de faigs en un dia que em permet gaudir de la soledat. És la tardor i els meus peus trepitgen la catifa de fulles daurades i marrons que cobreixen el camí. Veig moltes taques verdes escampades arreu: pedres cobertes de molsa que ha nascut amb l’aigua abundant que han rebut, i veig també tossals aquí i allà.

 Tinc especial predilecció per aquesta època de l’any, perquè és un espectacle de bellesa que els arbres ens regalen amb les variants de colors de les fulles caduques. Això em porta a la reflexió sobre la mort, veient-la en alguns espais de la natura, i em fa comprendre el cicle de la vida i tenir l’esperança del renaixement a la primavera.

Vaig caminant i perdent la noció del temps i em vaig endinsant al bosc que em proporciona aquesta pau tan pregona que dóna el contacte amb la natura, i que sento com una gràcia divina que generosament vessa sobre nosaltres si estem oberts a rebre-la. Però he de despertar i desfer el camí per continuar l’excursió que havíem preparat.

Continuant a la Garrotxa, comarca molt bonica per visitar, ens dirigim a Besalú, aquesta vila medieval plena de racons i edificis romànics i gòtics que et deixen embadalit.

Aquesta vila comtal era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i la riera de Capellada al nord. Va començar a adquirir importància com a capital del comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós, l’any 902. Volem visitar les esglésies de Sant Pere i Sant Vicenç, però estan tancades. Sortosament, a través dels vidres de les portes podem entrellucar-ne l’interior i gaudir fins on podem del romànic tan pur. Contemplem atentament els exteriors, ja que res ni ningú ens ho impedeix.

La visita espectacular és el Pont Vell, del segle XI, amb set arcs de mig punt. Va ser construït com a via de comunicació entre la vila i l’altra riba del riu Fluvià. Són dos trams que fan un angle oblic amb un recorregut de 145 metres i té dues torres fortificades del segle XIV. S’ha modificat diverses vegades per diferents necessitats; l’última va ser al segle XX, als anys 60, perquè va quedar malmès per la guerra civil, però se’n va respectar l’estructura original.

Tornant cap a casa recordem les dues visites tan diferents, una a la natura i l’altra construïda per la mà humana i tan enriquidora per a la nostra cultura. L’últim plaer és veure un sol ponent espectacular d’un color roig intens, que va donant entrada al llostre abans de l’arribada de la nit. Ha estat un dia bonic i ple d’impressions estètiques que queden en el nostre interior per reviure-les i proporcionar-nos un record ple de felicitat.

Mª Teresa Quintana