EL GRAN TEATRE DEL MÓN

Continuant amb les reflexions de les aparences en el món, sense voler caure en cap frivolitat, voldria tornar a desgranar diferents aspectes d’aquesta nostra realitat, per arribar a la conclusió que el món és semblant a un gran teatre, on cadascú de nosaltres té un rol, un paper per interpretar, que és el que anem fent i millorant dia a dia.

 

Si ho entenguéssim bé trauríem molt ferro de moltes situacions que aparentment semblen molt complicades i difícils de resoldre. No podem dir que sigui un joc, però no és tan tràgic com imaginem i no hem de crear moments de dolor tan fort que sovint són evitables.

 

Hem explicat alguna vegada que en el moment que entres en consciència que la realitat d’aquesta terra no és gran cosa, perquè tot és finit, tot s’acaba i abans es degrada, envelleix i desapareix, aleshores els neguits es fonen perquè no tenen consistència. El que vivim com un plaer és sempre efímer. Penseu en els plaers que podem gaudir en el nostre món i no en trobareu cap que tingui durada. Arriben i marxen. El que no marxa és l’amor; no l’enamorament, que té els dies comptats, pot ser més llarg o més curt depenent de cada parella, però l’amor ben arrelat fa bona estada en el nostre cor i traspassa límits i fronteres. I per als que som creients, sabem que Déu és amor i que és l’única força potent que creix i no decreix, que ens alimenta i ens fa caminar amb seguretat, sense pors. I aleshores tenim el sentiment que aquí no hi ha res gaire important i que hem d’esperar el més enllà per entendre que el teatre s’ha acabat i començarem una etapa de gaudi real, sense vels ni interpretacions falses o buides de contingut.

 

 

No és fàcil aconseguir aquest punt de viure feliç sabent que tot plegat és una mena de somni, com deia Calderón de la Barca (1600-1681): “La vida es sueño y los sueños, sueños son.” La concepció de la vida com un somni és molt antiga: pensament hindú, persa, budista, judeocristià i grec. El mestre espiritual Paramahansa Yogananda –yogui hinduista, molt proper al cristianisme i a la figura de Jesús, mort l’any 1952 i autor entre altres obres  d’Autobiografía de un yogui, que sempre recomano– deia que ens hauríem de prendre el món com una gran pel·lícula. Hi posem tanta passió i esforç que a voltes emmalaltim per patiments que no hauríem de carregar, perquè no ens pertanyen ni el gran dolor que arrosseguen ni el malviure que ens donen. Sembla que el Creador ens ha posat al món per gaudir-lo una estona i per aprendre. Com que hi ha moments que no ho acabo d’entendre, penso que ho deuré comprendre quan hauré traspassat i que, si no, li demanaré a Déu que m’ho aclareixi.

 

Sí que he entès una mica el paper que em toca interpretar, però he de treballar el fet de realitzar-lo amb senzillesa, alegria i desdramatitzant-lo. I així els problemes queden molt reduïts, la complexitat va desapareixent i la simplicitat guanya terreny. Si ho aconseguim fa de bon viure i els nervis s’aquieten, i, per tant, guanyem salut i benestar. Sembla molt senzill, però costa entrar-hi, perquè ens hem estat enganyant, plorant i creient situacions que no corresponen a la realitat profunda.

 

Hem d’aprendre dels grans mestres espirituals, que tenen posada l’atenció en Déu, únic valor que ens obrirà els ulls, com diuen els místics, i no es lamenten pels béns terrenals, que van i vénen i no ens omplen, ans al contrari, tot i que ens obcequem a concedir-los una importància que no tenen.

 

Paramahansa Yogananda deia: “Tot l’univers és una pel·lícula còsmica de Déu, i les persones som els actors en aquest joc diví.”

 

I també: “El dolor prové d’identificar-se massa amb el cos i el paper que fem, en lloc de fer-ho amb el productor de la pel·lícula, que és Deu.”

 

                                                      Mª Teresa Quintana i Riera

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Joaquim Carreguí Prior

El món és un despertar un dia

Enviat per Joaquim Carreguí Prior el Ds, 01/04/2017 - 13:16

El món és un despertar un dia al de matí, un passar el dia i un dormir-se de nou, tancant el temps del que ha passat i amanint-se a existir en un altre món, en un nou dia. Aquest món que ara estem és un món temporal, com tots els mons, separat de la veritable essència eterna i alhora vinculat a ella circumstancialment. Però no és l'únic món. Ens espera un altre en el que, tot i ser també temporal, discorredor de temps i dispensador de joia, podrem viure tan eternament com els nostres pensaments, sentiments i desitjos capaços d'eternitat. Aleshores ja no serà un món com aquest, separat de l'essència, sinó una realitat pura, més enllà de la matèria, situada en un temps veritable que haurem assolit i que ara mateix no tenim realitzat. Hem de descobrir-nos eterns i feliços per a existir eterna i feliçment. Si alguna cosa tenim en aquest món i és important és la possibilitat de fer-ho.

Joaquim Carreguí Prior