LA FRATERNITAT

Abans d’entrar en el tema, vull començar per l’origen de l’univers de manera molt succinta. Quan tota l’energia estava concentrada, segons expliquen, i, per tant, abans que hi hagués cap divisió, tot era U, el que anomenem Déu, Consciència Còsmica o Divina.

No sóc científica i no puc entrar en terrenys d’evolució del nostre univers, que desconeixem tant, ni d’altres possibles universos, dels quals no sabem res.

El que ens arriba als llecs en física, és a dir, als que no sabem física, és que el nostre univers s’origina en el que anomenem Big Bang, i a partir d’aleshores el moviment i l’evolució no paren. L’edat estimada de la seva formació, segons alguns científics, podria ser 13,7 milers de milions d’anys (Astrophysical Journal, 2003).

Ens sembla que tot és separació, divisió i individualització, però tornant a la física, sobretot a la quàntica, descobreixen que tot està relligat per filaments energètics imperceptibles als ulls humans. Això voldria dir que tot i tots estem units i depenem de l’U, d’on ha sortit tot: humans, animals i tot el món creat.

Amb el que hem anat aprenent, encara que sigui a uns nivells molt elementals, dedueixes que el concepte fraternitat és universal i no el podem obviar. També som conscients que no hi ha cap acte nostre que no repercuteixi en la totalitat. Hem d’esborrar la idea que el que jo faig només repercuteix en mi mateixa. Idea que he tingut durant anys, però ara intento entendre una mica aquest concepte d’unitat i de relació amb tot.

Evidentment, no puc entendre la física, que no és el meu terreny, però m’apassiona escoltar els qui hi entenen i aconseguir sentir-me més propera de tothom i de tot. L’aventura que vivim en aquest planeta és molt semblant per a tots, encara que superficialment  sembli molt diferent, i, per tant, hem de veure l’altre molt proper i amb les mateixes característiques nostres. I per empatia pateixes amb el seu dolor i gaudeixes de la seva alegria. Tenim una visió falsa quan l’ego puja i ens veiem tan diferents dels altres. Formem part del grup humà i tenim moltes semblances.

I no necessàriament s’ha de ser gregari. Jo no en sóc gens. Entenc que és estar atent i obert a l’altre. I quan parlo de fraternitat vull dir tractar l’altre com un germà, no de sang, però lligats per una vida en comú i pel fet de compartir la nostra aventura en el planeta. I com que tots formem part de l’U estem molt units sense ser-ne conscients, malgrat les petites diferències que formen la nostra personalitat.

I de la mateixa manera hem d’estar atents als animals, que són éssers vius que també senten dolor i benestar i amb els quals convivim en el mateix món. Igualment hem de respectar tota la natura, que també és viva i sofrent a estones.

Tanmateix, no vull dir amb tot això que hàgim de patir tot el dolor de la terra que ens depassa, sinó que estiguem atents al nostre entorn, que és on podem actuar, i alleugerir algunes penes.

Si poguéssim estimar tot el que ens envolta i tenir-ne cura, el món seria sobretot un lloc de benestar i de bon viure. Això ajudaria a foragitar el mal i incrementar el bé.

Mahatma Gandhi deia: “No només desitjo la fraternitat o identitat amb els éssers humans, sinó amb tota la vida.”

I ara l’evangeli de Joan 13:34: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.”

                                                        Mª Teresa Quintana i Riera