L'ACCEPTACIÓ

Concepte difícil de tractar, perquè hem d’entendre què és el que hem d’acceptar i el que no. Tots entenem que hi ha coses absolutament inacceptables: la injustícia social, la violència física i psicològica, les guerres, els abusos de tota mena, i en resum, tot el que deteriora l’ésser humà.

Però, altrament, l’acceptació la considero un valor important que ens hem d’aplicar en moltes situacions. Podem començar per l’acceptació d’un mateix. Quan s’ha fet l’impossible per eradicar tot el que està en les nostres mans, siguin malalties cròniques, defectes personals, situacions difícils i obstacles que trobem en el nostre camí o tantes experiències que semblen que no ens deixin tirar endavant, arriba el moment d’acceptar-nos tal com som, físicament i psicològicament.

Acceptar és tenir una relació positiva amb la realitat que ens toca viure, i, per tant, deixar de perdre energia inútilment, lluitant contra coses que no tenen remei. Cal acceptar el nostre passat, que potser ha estat dolorós, però és el que ens ha portat fins al present, i entendre que el dolor sovint és font de creixement personal i d’obertura de coneixement, per entendre situacions que se’ns feien difícils d’arribar a comprendre. Tots hem tingut en un moment o altre persones al voltant que ens han fet patir, i segurament al cap del temps entendrem que han estat els nostres grans mestres, que ens han ajudat a madurar, i ja no els considerarem els nostres enemics, sinó els nostres acompanyants.

Descobrim també que quan acceptes brolla la font de la felicitat interior, de la qual gaudim i que escampem al nostre entorn, i millorem molt els ambients en els quals vivim, siguin els de les nostres llars, els llocs de treball, els espais amb amics..., els mals humors van desapareixent i el benestar ocupa el seu lloc.

Acceptar és un acte de maduresa i de creixement personal. I una vegada t’has entès i acceptat, pots començar l’acceptació dels altres, que és un pas prou complicat, quan es tracta de persones molt diferents, amb ideologies i personalitats molt llunyanes de les nostres. Estimar els amics no costa gaire, però estimar els diferents pot costar més. Diria que, per apropar-nos als altres sense ànim de crítica i de judici de tot el que fan, s’ha d’haver treballat molt l’autoestima, que és el que ens dóna seguretat per moure’ns en ambients diferents i comprendre pregonament l’alteritat. I, per tant, arribem novament al valor de l’acceptació d’un mateix i dels altres.

Dins l’ambient familiar, es tracta d’acceptar la parella, que tan sovint és font de desavinences, de separacions i divorcis. Hi poden haver situacions molt complicades on l’entesa es fa impossible, però m’atreveixo a dir que en molts casos és la falta d’acceptació de les diferències i s’insisteix perquè l’altre s’adapti a la teva manera de fer. Greu error que he entès amb els anys. En aquest mateix ambient, cal acceptar els fills tal com són i no com voldríem que fossin, amb les seves qualitats i mancances. Acceptar vol dir sortir de les queixes constants del que voldríem que hagués estat, fugint de la realitat.

I finalment, vull dir-vos que acceptar ajuda a respirar millor, en el sentit metafòric i físic ara penso, perquè ens marxen pors que ens oprimien; ajuda a la comprensió profunda de la realitat que ens rodeja, i augmenta el nostre benestar perquè viure no sigui un pes feixuc i puguem caminar amb alegria i lleugeresa. Crec que és bo que tots anem fent aquest camí i ens proporcionem la felicitat que ens mereixem.

                                            Mª Teresa Quintana i Riera