EXISTEIX EL MAL?

Pot semblar un títol provocador, perquè veiem el que en diem mal escampat pel nostre planeta. Intentaré explicar clarament el que vull dir per fer-me entendre i no crear malentesos.

Després de donar-hi força voltes arribo a la conclusió que el mal, com a ens independent que plana sobre el planeta i que ha estat creat, no el sé veure. Anem per parts i reflexionem sobre cada una d’elles.

Parlem primer del planeta. Des que va ser creat com la resta d’astres que ocupen l’univers, estan constantment en moviment i en evolució. Això vol dir que va fent el seu camí sense tenir en compte els éssers humans que hem poblat l’escorça de la Terra i, per tant, quan surt el foc de les seves entranyes, que és el que en diem un volcà actiu, pot ser que perjudiqui molt si hi ha població als voltants del volcà, però això, mirat fredament, no és un mal per si mateix. Igualment podem dir quan xoquen dues plaques tectòniques i produeixen un terratrèmol, o un tsunami si és al fons del mar. Altra vegada direm que són moviments del planeta que perjudiquen pel fet que els éssers humans són a sobre. Des d’aquest punt de vista, concedeixo al planeta que va fent el seu recorregut, però mai amb la idea del mal. I així succeeix amb tots els fenòmens naturals. Veiem que és un risc viure a sobre d’un planeta que, com tots, es mou i pot provocar calamitats, malgrat ell.

Ara reflexionarem sobre tants mals provocats pels humans i que aquests sí que podríem evitar. Comencem parlant de les guerres, que existeixen des que l’humà va arribar al planeta. Quan sento dir: “Com és que Déu permet això?”, m’esgarrifo, perquè Déu ens va donar el lliure albir, i ni permet ni deixa de permetre. D’on sí que pot sortir mal és de dins el cor humà, com diu Jesús. Allà s’hi poden covar gelosies, enveges, odi, ressentiments, venjança, ambició, murmuració, calúmnies... i tot això sí que produeix mal cap a l’altre! S’ha de fer créixer la bondat que tots portem segellada al cor.

I ara arribem al cos, aquest vehicle que ens permet viure i córrer pel planeta. Ja sabeu que jo dic que és fungible, perquè naixem, creixem, envellim i marxem. No acabem d’acceptar que el cos pot emmalaltir, deteriorar-se i que el final del cos és morir, un altre concepte evident, però allunyat avui dia, perquè la idea de la mort ha fugit del nostre pensament i hem desenvolupat la percepció d’una certa immortalitat, aquí al planeta. I ja sabeu que part del que anomenem mal, el veiem en el nostre cos i ens pot donar problemes, oblidant que com a matèria que és està sotmès a la degradació. Altra vegada no és un mal, encara que ens pot produir problemes, però és inherent en la constitució del cos físic i pot sorgir a qualsevol edat.

Ja veieu, per tant, que la meva reflexió em porta a veure tots els aspectes naturals, dels quals volem dir-ne mal. Hi ha alguns autors que no parlen mai del mal, sinó de l’absència del bé, i m’agrada com a idea.

I ara, com a creient, podria començar a fer elucubracions sobre com intervé la Providència en la nostra vida, sobretot en moments difícils. Però, malgrat que Jesús ens diu que el Pare està atent a totes les nostres circumstàncies, costa explicar aquest tema i em depassa. He de dir que m’agrada practicar la meditació i la pregària, i dirigir-me a Déu quan ho necessito i donar-li gràcies en altres moments, però no puc analitzar per què hi ha vegades que em sento acompanyada i altres no tant. Senzillament faig el que em surt del cor, sense implicar-hi un mental de pensaments atabalats i exigents.

                                                      Mª Teresa Quintana i Riera