EL PERDÓ

Tema realment important en la nostra vida. Bé, quan començo a escriure sobre una temàtica sempre penso que he de concentrar-me molt, perquè el tema ho requereix. Però avui sí que sento que aquest assumpte és cabdal per viure.

Les nostres vides estan plenes de fets dolorosos provocats majoritàriament per nosaltres mateixos i pels altres que caminen al nostre costat. Evidentment que hi ha molts moments de plenitud, de benestar, d’alegria, de felicitat i tantes altres situacions positives que hem anat creant i que ens han ajudat a crear. Però avui començo centrant-me en el dolor, perquè és quan el perdó haurà d’entrar en joc. Sovint ens sentim ferits per paraules que ens han dirigit els altres, per actituds que no hem entès o que interpretem dolorosament. Això és el més comú del comportament humà. I és que el conflicte neix a dintre nostre i voluntàriament o de manera involuntària l’anem escampant. Tots ho hem experimentat en les nostres vides i només cal entrar en els mitjans de comunicació per adonar-nos que el conflicte és constant arreu. Tots som portadors de la bondat i de tants aspectes relacionats amb el bé, però també podem desenvolupar el conflicte intern, que ens causa malestar a nosaltres mateixos i al nostre entorn.

I com que tots tenim aspectes comuns, però també tenim un munt de dissemblances i singularitats en les nostres pròpies personalitats, aquí hi ha d’haver l’educació en el respecte i l’acceptació de les diferències; altrament, creix la intolerància cap al que és la diversitat, i discriminem i jutgem perquè no s’acobla als nostres paràmetres. I no cal dir que aquesta és l’espurna que fa esclatar molts conflictes personals i socials. No vol dir això que ho hàgim d’acceptar tot i adaptar-nos a tot, però sí deixar viure l’altre amb les seves diferències i respectar-les. Pots allunyar-te’n si consideres la persona tòxica i tan distant de tu, però no interferir per evitar l’esclat de desavinences que ens abocaran al dolor a tots els implicats.

I un cop centrat el tema, podem entrar en el perdó. Per tot el que he dit prèviament, el perdó és absolutament necessari per continuar vivint sense pesos feixucs a dintre nostre. I si volem viure tranquils l’hem de practicar sovint, perquè si no ho fem el que pot succeir és que neixin venjances i ressentiments cap a la persona que ens ha ferit, i això dóna molt mal viure al que no pot perdonar. A vegades sents persones que diuen: “Perdono, però no oblido.” Jo crec que això és dolent perquè no et pots alliberar del tot del dolor. Sí que hem d’aprendre la lliçó, però l’oblit neteja el cor i la ment, i permet restablir les relacions humanes. El perdó és essencialment guaridor de tantes ferides que s’acumulen en el cor i que donen malviure.

El perdó és un acte de voluntat per superar l’orgull ferit i proporciona guanys psicològics importants. Aquí parlem d’ambdues direccions: demanar perdó i perdonar els que t’han fet mal. Mai no és tard per apropar-te a les persones ofeses i fer l’acte d’humilitat de demanar perdó. Tots sabem que s’han fet actes públics per restaurar el mal fet en altres èpoques. O persones que abans de morir s’han reconciliat per traspassar en pau. I ara, referent a aquest tema, em permetreu citar-vos una qüestió familiar sobre l’assassinat del meu avi a la guerra. L’assassí de l’avi va dir que abans de morir volia demanar perdó als fills per haver matat un home bo i just. Perdonar pot ser difícil també, sobretot en casos en què ja no pots retornar la vida, però igualment és guaridor per a ambdues parts.

Les religions parlen molt del perdó, i sobretot la cristiana, amb la figura de Jesús, que va passar per la vida perdonant i ensenyant a perdonar, sabent que era del tot necessari per als humans aquest aprenentatge per resoldre els conflictes, que no manquen mai, i per anar conquerint la felicitat.

                                      Mª Teresa Quintana i Riera