L'ART DE VIURE AMB PLENA CONSCIÈNCIA

Després de llegir “La Contra” de La Vanguardia de Jon Kabat-Zinn i d’anar a la conferència budista de Kalu Rinpoche, voldria fer un comentari sobre el tema de l’art de viure amb plena consciència o mindfulness, que diuen en anglès (tot i que el mot anglès es comença a utilitzar en la nostra llengua també). Trobo el tema apassionant.

Jon Kabat-Zinn és catedràtic de Medicina a la Universitat de Massachusetts. En “La Contra” explica que va descobrir la meditació zen als 21 anys i que des d’aleshores ha investigat de manera científica les capacitats del mindfulness per guarir-nos. Més endavant li van permetre de crear la Clínica per a la Reducció de l’Estrès i el Centre de Consciència Plena per a la Medicina a la Universitat de Medicina de Massachusetts. Els seus col·legues el miraven estranyats, i el 1982 va publicar el seu primer article científic sobre els beneficis en pacients amb dolor crònic, estrès, ansietat... i com a ajuda per pal·liar els efectes del càncer o de malalties del cor. Tot sense creences espirituals, només proves científiques.

Continua dient que la consciència plena s’exercita fent atenció de manera activa al moment present i sense jutjar. Aquesta capacitat d’abraçar la realitat de les coses és curativa i transformadora, perquè canvia el nostre cervell, com demostren les investigacions neurològiques. I no s’ha de fer res especial sinó viure amb atenció plena, és a dir, et dóna una altra manera de sostenir la teva experiència des de la presència. Les regions del cervell que tenen a veure amb l’aprenentatge i la memòria s’eixamplen. Ha comprovat que la mida del cervell que s’encongeix amb els anys deixa de fer-ho si medites. Es tracta només de viure despert en lloc de viure adormit. La relació que mantenim amb el nostre cos, la nostra ment, els pensaments i les emocions ens aporta, si és la correcta, salut, benestar i saviesa. Acaba dient que la consciència plena és un acte de seny, amor i compassió per a un mateix. Ho trobo molt interessant!

I ara un breu comentari sobre el que es va dir a la conferència. Kalu Rinpoche ens deia que hem de començar coneixent les nostres qualitats positives i saber que per aconseguir la llibertat primer hem de tenir harmonia en la nostra ment. Hem d’abolir l’ego i l’orgull, treball no fàcil, però que arriba quan la ment està tranquil·la.

El que és important és la descoberta personal i no tenir por dels errors, que són un camí de creixement. La compassió és la que ens ajudarà a avançar, i per això cal veure la realitat del sofriment. I hem d’entendre que la compassió no sempre vol dir ser bons i resoldre tots els problemes, sinó deixar espai i temps.

El conferenciant, relativament jove, parlava des del cor, de la seva experiència personal, amb exemples clars que poguéssim entendre tots i amb molta humilitat, que ens arribava al nostre, de cor.

Va acabar donant-nos un bon consell, difícil per a les ments disperses. Diu que hauríem de revisar l’estat de la nostra ment cada pocs minuts, perquè estigui calmada i autoconscient. Això vol dir mantenir una presència constant, sense fugir a una altra realitat. Crec que només es pot aconseguir amb molta voluntat i exercitant-nos a viure l’aquí i l’ara sense defallir, que és un dels secrets de la felicitat, perquè la ment no pot fer problemes del passat ni del futur, ambdós inexistents, i el que hem de fer és viure la disciplina de l’omnipresent. Tantes angoixes desapareixerien que arribem a la conclusió que seria el camí cap al nostre benestar.

Jo ho vaig intentant i us convido a tots a fer de manera senzilla, com deia el metge i investigador, la pràctica per aconseguir aquests beneficis comprovats de manera científica i estudiats en milers de persones.

                                      Mª Teresa Quintana i Riera