TANTA BONA GENT!

Avui, dia plujós de primavera, un d’aquells dies que no em convida a sortir, he hagut de fer-ho, i una vegada he estat al carrer, m’he dedicat a mirar les cares de sota els paraigües i m’ha sortit del cor l’exclamació: “Tanta bona gent!”, perquè realment feien cara de bones persones. Aleshores, m’ha aflorat de la ment: “Com és que tot el dia ens parlen del mal del món i el veiem arreu?” Sí que hi ha mal al món, però el pitjor mal són les guerres, i no tots els països estan en guerra. Molt sovint són guerres provocades des de fora i mantingudes per països que no tenen guerra i que es dediquen al negoci d’armes. Això sí que és vergonyós, i mantes vegades els habitants del país no volen guerrejar, que és una de les activitats que l’home practica des de la seva arribada al món. I els habitants minven, perquè les guerres produeixen moltes baixes, la seva missió és matar. Costa de pair, això.

Sempre hi ha hagut pobles més violents i sanguinaris, amb mals desitjos de matar el contrari, que és una persona igual que ells. Això, per tant, és un mal amb majúscula. Però la majoria de la població del planeta és bondadosa i molt més abocada a fer el bé que el mal. Sí que hi ha líders guerrers amb l’ambició d’envair països, de fer grans matances d’innocents, d’annexionar terres que no són seves i de crear imperis dominants, com s’ha repetit durant tota la història de la humanitat. Aquests personatges ambiciosos no tenen dret a la vida, perquè la destrueixen.

Jo vull subratllar que els mitjans de comunicació s’han tornat una mica perversos quan es dediquen a repetir diàriament el mal que hi ha a tants llocs del món i creen una opinió esbiaixada, ja que pretenen fer creure que el mal domina el món. Sempre dic que el planeta ja se n’hauria anat en orris si això fos veritat. Dels 7.000 milions d’habitants del planeta Terra, la gran majoria és bona.

Tots estem plens de mancances i defectes, però això és un altre tema. La bondat sempre guanya. No sé si us vaig explicar que fa uns anys, cansada de llegir els nostres diaris plens de catàstrofes, em vaig subscriure a una revista anglesa anomenada Positive News. Sempre es diu que les notícies bones no venen, però això és perquè s’ha educat l’audiència en les notícies dolentes, que creen un cert morbo, que potser hi ha persones que és el que volen. No és el meu cas. També em volia inscriure en un moviment anglès que lluitava per eradicar aquest costum dolent de parlar sempre del mal en la premsa mundial.

No som uns idealistes, els que volem un món millor. Ho tenim tot a les nostres mans i sobretot tenim un potencial enorme en les persones que estem creades amb la bondat al cor. Després de tants milers d’anys, no entenc que l’humà no hagi pogut superar encara el període de guerres, cada vegada més ferotges, però vull pensar que el futur de la humanitat, que va entrant en consciència lentament, trobarà camins de justícia, que és l’element clau per assolir la pau al món. I que finalment tindrem la felicitat, que és la fita per la qual hem vingut a la vida. Ja sé que parlem encara d’un futur una mica llunyà, perquè l’evolució cap a uns éssers superiors i més civilitzats és una qüestió lenta i delicada. Els humans actuals no en podrem gaudir, però generacions futures sí que poblaran el planeta de benestar. I, per tant, la bondat de les persones anirà augmentant. Hi confiem!

                                             Mª Teresa Quintana i Riera