VIATGE A RÚSSIA: SANT PETERSBURG I MOSCOU

Us vull fer un resum del viatge de vuit dies que hem fet a Rússia, primer a Sant Petersburg i després a Moscou.

Vam arribar al capvespre després de quatre hores de vol i estones d’espera, prou normals. L’autocar estava preparat i cap a l’hotel fins l’endemà. Temíem la pluja i només en vam tenir deu minuts quan érem al Kremlin. El temps ens va tractar molt bé i va facilitar les visites. Abans de passar a la descripció vull dir que hem trobat dues ciutats molt interessants i un país que ens va impressionar molt.

L’endemà comencem la visita panoràmica a Sant Petersburg amb l’autocar per fer un primer contacte amb la ciutat. I aquí arriba el meu bloqueig davant l’alfabet ciríl·lic, que ens deixa fora de tota comprensió i no ens permet llegir cap nom de carrer o indicació. Jo estic avesada a viatjar amb l’anglès, que m’obre totes les portes, i haver-me d’adaptar a una llengua incomprensible no em va agradar gens. També vaig descobrir que només els joves parlen una mica d’anglès, i molt poc. Vaig acabar fent cas al meu marit, que m’aconsellava el llenguatge gestual, que és universal. Anàvem en grup i amb una bona guia a cada ciutat; per tant, la necessitat era mínima, només quan teníem estones lliures, que també valien la pena. He de dir que els russos pel carrer eren molt amables i encara que ens entenguéssim poc ens acompanyaven un tros, si calia, al lloc que demanàvem. Ens vam perdre en el metro de Moscou, que és tan preciós i tan enorme, però un noi jove que parlava suficient anglès es va compadir de nosaltres, que fèiem cara de preocupats, i ens va donar molta ajuda.

Sant Petersburg que va ser fundada l’any 1703, és una ciutat plena de palaus dels tsars i de nobles de la seva època. Quina bellesa! El tsar Pere I el Gran (1672-1725) va ser qui va afrancesar Rússia i el Palau d’Estiu a la ciutat de Puskin, és un Versalles amb la seva sala dels miralls i els seus grans jardins. Quan veus el gran luxe amb què vivien els tsars i tsarines i el mal tracte que donaven als camperols i a tot el poble, no t’estranya que esclatés la revolució bolxevic el 1917, encapçalada per Lenin, que porta el comunisme de Karl Marx durant el segle XX.

El Palau d’Hivern a Sant Petersburg té unes dimensions extraordinàries; de longitud, 150 metres, i d’altura, 30 metres. Només quatre detalls, per imaginar-ho una mica: 1.786 portes, 1.945 finestres, 1.500 habitacions... En aquest palau està ubicat actualment un dels museus més grans del món, l’Ermitage, amb tres milions d’obres mestres. Ja veieu que no està a l’abast del visitant, que s’ha de conformar amb una visita no gaire llarga, altrament quedes amb l’esquena baldada. A mi personalment no em va emocionar gaire, perquè hi ha molta pintura europea, de la qual ja hem pogut gaudir els que hem visitat diverses vegades el British Museum a Londres i el Musée du Louvre a París.

En canvi, sí que em va emocionar i em va interessar molt la Galeria Tretiakov de Moscou, on vam poder admirar molts artistes russos d’una gran qualitat, desconeguts per nosaltres. Va resultar molt impactant el museu de la batalla de Borodino, que commemora la victòria del poble rus sobre l’exèrcit de Napoleó. És una tela immensa que rodeja la sala de l’edifici rodó, i on el realisme et fa penetrar dins la batalla.

Encara no he dit res de les esglésies ortodoxes, que són d’una preciositat inusual. Les seves cúpules estan totes cobertes d’or, de làmines d’or que treien de les seves mines. A dintre, la multitud d’icones col·laboren a la bellesa. Fetes a l’estil bizantí, són petites rajoletes de tots els colors imaginables. A la majoria d’elles no hi ha ni un centímetre sense dibuix. Jo vaig comentar que segurament aquest carregament de bellesa i color em distrauria de resar i la meva devoció quedaria afectada.

La música religiosa també és d’una gran bellesa i si pots entrar una estona en un acte litúrgic pots gaudir d’aquestes corals magnífiques, amb aquelles veus greus dels popes. Per nosaltres va ser molt i molt bonic! En cito algunes d’ortodoxes: catedral de Sant Isaac, la més gran de Sant Petersburg; catedral de la Mare de Déu de Kazan; església del Salvador sobre la Sang Vessada... A Moscou hi ha la gran catedral del Crist Salvador; i a dintre el recinte del Kremlin, les catedrals de l’Assumpció, la de l’Anunciació i la de l’Arcàngel Miquel, per citar-vos les que jo vaig visitar. Vaig tenir la sensació que els russos tornen a anar a l’església i que són molt devots. A la catedral del Crist Salvador, un bon home, amb llenguatge gestual, em va dir com havia d’estar amb els braços avall i quan havia de fer reverències i fer el senyal de la creu. El vaig anar imitant a ell durant l’estona de la litúrgia, ja que no era cap missa.

També vam poder anar a un espectacle de danses de les diferents regions de Rússia, amb la indumentària diferent i els salts espectaculars que feien els ballarins masculins. Posava la pell de gallina! Un espectacle molt digne i grandiós! I les músiques captiven tota l’atenció. Això sí, abans d’entrar al teatre, va haver-hi un control exhaustiu de seguretat semblant al que fan als aeroports, i això passava a tots els museus, esglésies, hotels, arreu. Tenen por del terrorisme txetxè i vigilen molt. Jo em queixava una mica, però comprenc que pel nostre bé ho havíem d’ensenyar tot.

Totes dues són ciutats grans: Sant Petersburg té 5 milions, i Moscou amb l’àrea metropolitana, 18 milions. Viuen prou bé actualment i es veuen obres a cada cantonada. Molts moscovites tenen cotxe, i això provoca unes aturades llargues al centre de Moscou. No es queixen i continuen agafant el cotxe.

Moscou està situada als marges del riu Moskva i té 49 ponts que travessen el riu. Fer una passejada vorejant-lo dóna molt benestar. Però et sents molt petit en aquesta ciutat, perquè tot és enorme i no és a la mida humana. Et depassa, deia jo. No vaig poder contemplar la grandària de la plaça Roja perquè estava plena de tanques i estands per preparar la gran festa del 9 de setembre, en què commemoraven els 870 anys del naixement de Moscou. Últimament cada any celebren l’aniversari de la ciutat, i els moscovites inunden els carrers. Per això em vaig atabalar una mica en el metro el dia que ens vam perdre, perquè costava fer un pas amb tantíssima gent. He de dir, però, que estava molt vigilat per molta policia, que tampoc no parlava anglès.

He explicat només unes quantes coses, perquè si m’estenc ocuparé massa espai i pot resultar pesat. També he de dir que vuit dies no donen tant de si tampoc, però vam entendre una mica el que és Rússia, i puc dir que és un viatge molt recomanable. Ens va anar bé anar en grup i trobar-ho tot preparat amb una bona guia, ja que les ciutats són grans i l’idioma incomprensible. Aquesta és la nostra experiència! Viatjar sempre ho trobo enriquidor i un bon aprenentatge. Si algú s’hi anima ja sap una mica el que hi trobarà. Bon viatge!

                                                                       Mª Teresa Quintana i Riera